LA GUILLA I LA CIGONYA

La guilla i la cigonya

Una guilla tenia, no se sap per què, certa mania a una cigonya. I un dia, per divertir-se, va decidir gastar-li una broma: la va convidar a dinar.La cigonya no va sospitar res i va acceptar la invitació. Arribat el moment, la guilla va servir dos plats de sopa. La cigonya no va poder menjar-ne.

Amb el seu llarg bec no podia treure la sopa del plat, mentre que la guilla en un moment va acabar-se-la i llepà encara el plat. Acabat de dinar, va acomiadar, tot rient, la cigonya.

-És llàstima que no hagis tastat les sopes: eren boníssimes.

La cigonya va pensar moltes coses a fi de tornar la burla a la poca-solta guilla. I ho va trobar. Va convidar-la a dinar a casa seva. I la guilla, que es tenia per molt llesta, va acceptar la invitació mentre pensava:

-Que n’és de ruca, aquesta cigonya! Després del que li vaig fer, encara em convida!

La cigonya va servir una sopa boníssima dins d’uns vasos alts i de coll estret. Ella va ficar el seu llarg bec a dins i en un moment va acabar-se-la, mentre que la guineu no hi podia ficar el morro.

En acabar, la cigonya va dir a la guilla:

-Amiga meva, espero que aquest dinar t’hagi fet el mateix profit que em va fer a mi el teu convit.

Adaptació de la faula d’Isop: Àngel Vergés i Gifra

Dibuixos de Jordi Garcia i Ferrer

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *