LES FAULES

Podem definir la faula com un relat breu, en prosa o en vers, amb una finalitat didàctiva (moral, exhortativa, satírica o simple asserció d’una veritat) i exposat mitjançant una acció dramàtica de caràcter al·legòric de la qual s’extreu una conclusió, explícita o implícita.

En el camp de la faula la gran figura del s.XVII fou La Fontaine.Els autors del s. XVIII (Iriarte, Roberti, Pignotti, Gay, Krylov) i XIX (Samaniego, Ginguené, Henriot, Perego i Moore) continuaren conreant aquest gènere.

Als Països Catalans, com a la resta d’Europa, les faules d’Isop tingueren una gran popularitat durant l’edat mitjana. Els petits llibres de faules eren anomenats isopets.

CLICA EN AQUEST LINK PER A SABER-NE MÉS :

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/prosa/animals_savis/pantalla4.htm

 

http://www.cavallfort.cat/cavallfort/ca/cavall-fort/arxiu/1133/5-finestra.html

La cigala i la formiga
Autor/a: Isop
Data de publicació:
01/05/2003
Que feliç era la cigala durant l’estiu! El sol lluïa, les flors desprenien el seu aroma embriagador i la cigala cantava i cantava. El futur no li preocupava gens ni mica: El cel era tan blau sobre el seu cap i les seves cançons tan alegres … però l’estiu, no és etern.Un trist matí, la senyora cigala es va despertar per un fred intens; les fulles dels arbres s’havien tornat grogues, una pluja gelada queia del cel gris i la boira li entumia les potes.

– Què serà de mi? Aquest hivern cruel durarà molt de temps i em moriré de gana i de fred – s’anava dient ella mateixa.

– I perquè no li puc demanar ajuda a la meva veïna la formiga?

I va pensar dintre seu.

– Potser vaig tenir temps durant l’estiu d’emmagatzemar provisions i construir-me un refugi? – Doncs és clar que no! – va dir tota convençuda- havia de cantar. Però els meus càntics ara no m’alimentaran.

I amb el cor bategant-li a tota velocitat, va trucar a la porta de la formiga.

– Què vols? – Va preguntar la formiga quan va veure a la cigala davant la seva porta.

El camp estava cobert per una gruixuda capa de neu i la cigala contemplava amb enveja la confortable llar de la seva veïna; i traient-se de sobre la neu que gelava el seu pobre cos, va dir llastimosament:

– Tinc gana i … i … estic morta de fred …

I la formiga va contestar :

– I a mi què m’expliques? Què feies al llarg de l’estiu, quan es poden trobar els aliments per tot arreu i és possible construir una casa?

– Jo? Cantava i cantava tot el dia – va respondre la cigala tota orgullosa.

– I què? – va preguntar la formiga

– Doncs … res … – va murmurar la cigala.

– Cantaves? doncs, per què no proves ara de ballar?

I amb aquesta dura resposta, la formiga va tancar la porta, negant a la desafortunada cigala el seu refugi de calor i benestar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *