Creem un bloc?

Leave a reply

L’hivern és un bon moment per conèixer nous entorns i tastar les possibilitats educatives que ofereixen.

Us proposem crear un bloc a la XTECBlocs, seguint l’Ajuda. O, si ja en teniu un, podeu aprendre i practicar amb tots els continguts que es poden inserir en el bloc. O potser és hora de personalitzar el bloc provant nous formats, colors i widgets.

Sigui el que sigui, us desitgem un molt bon hivern.

FONT: http://blocs.xtec.cat/

DENIP, 30 de gener

1 Reply

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/m6xPv0kq5bA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

El dia 30 es celebra a tot el món el dia escolar per la no violència i la pau. Perquè el dia 30 de gener?? Perquè és l’aniversari de la mort d’en Gandhi.

A l’escola ho celebrarem el dia 30 de gener a la tarda. Sortirem al pati tots junts a cantar.

DENIP

Leave a reply

Cançons proposta pel dia del DNIP

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Q9Jcymc4dpo[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=emII9EKoprU[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=9iyIehC11Qk[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=qcwblvqir-s&feature=fvwrel[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=H9nPf7w7pDI&feature=related[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=dXMpmOcex6o[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=TiC6Iwj1vxs[/youtube]

 

Mira el cel al capvespre i …

Leave a reply

La “parelleta” estel·lar: Venus i Mercuri!

Enric Agud  
Venus i Mercuri. Joan Pérez Prat des de Granollers.

Venus i Mercuri. Joan Pérez Prat des de Granollers.

Aquests dies, just a la posta del Sol, si mireu a l’oest ( cap a on s’haurà acabat d’amagar el Sol) podreu veure una parella d’astres que brillen al cel. Són Venus i Mercuri. Una mica més amunt hi ha Mart.

Tres planetes en una sola mirada. Aprofiteu per veure’ls si teniu l’ocasió!

FONT: http://www.surtderecercapercatalunya.cat/

Comencem el Solstici d’hivern

Leave a reply

Avui dia 21 de desembre a les 23:03 començarà l’hivern!!!!

El solstici és cadascun dels dos moments de l’any en què el sol aconsegueix la màxima declinació (distància angular) respecte a l’equador celeste.

En el solstici d’estiu de l’hemisferi nord el sol arriba al senit al migdia sobre el Tròpic de Càncer i en el solstici d’hivern arriba al senit al migdia sobre el Tròpic de Capricorn.

Una altra manera d’entendre el significat de solstici és referir-nos a la durada del dia (en astronomia el dia comprèn el temps en què el Sol es troba per damunt de l’horitzó, és a dir, el temps que transcorre entre la sortida i la posta del sol). Aquesta durada és variable al llarg de l’any. Hi ha dos dies l’any en què arriba als valors extrems: el dia més llarg correspon al solstici d’estiu, i el dia més curt al solstici d’hivern. El solstici d’estiu marca el pas de la primavera a l’estiu, alhora que el solstici d’hivern marca el pas de la tardor a l’hivern. A l’hemisferi sud, hom anomena solstici d’estiu al solstici del mes de desembre i solstici d’hivern al solstici del mes de juny, prenent així en compte de la diferència d’estacions entre els dos hemisferis.

Il·luminació de la Terra durant el solstici d’estiu

Il·luminació de la Terra durant el solstici d’hivern

solsticis i equinoccis propers
any Equinocci
Març		 Solstici
Juny		 Equinocci
Setembre		 Solstici
Desembre
dia hora dia hora dia hora dia hora
2010 20 17:32 21 11:28 23 03:09 21 23:38
2011 20 23:21 21 17:16 23 09:04 22 05:30
2012 20 05:14 20 23:09 22 14:49 21 11:11
2013 20 11:02 21 05:04 22 20:44 21 17:11
2014 20 16:57 21 10:51 23 02:29 21 23:03
2015 20 22:45 21 16:38 23 08:20 22 04:48
2016 20 04:30 20 22:34 22 14:21 21 10:44
2017 20 10:28 21 04:24 22 20:02 21 16:28
2018 20 16:15 21 10:07 23 01:54 21 22:23
2019 20 21:58 21 15:54 23 07:50 22 04:19
2020 20 03:50 20 21:44 22 13:31 21 10:02

Solstici d’estiu

En el solstici d’estiu el Sol es troba a la posició més septentrional (més al nord), és a dir, sobre el Tròpic de Càncer, a +23° 26′ de declinació. Físicament, el solstici d’estiu correspon al moment en què l’eix de rotació de la Terra es troba més pròxim a la direcció Terra-Sol. Això s’esdevé entre els dies 20 i 21 del mes de juny. La data i hora exactes varien cada any.

Solstici d’hivern

En el solstici d’hivern el Sol es troba a la posició més meridional (més al sud), és a dir, sobre el Tròpic de Capricorn, a -23° 26′ de declinació. Físicament, el solstici d’hivern correspon al moment en què l’eix de rotació de la Terra es troba més allunyat a la direcció Terra-Sol. Això s’esdevé entre els dies 21 i 22 del mes de desembre (la data i hora exactes també varien, lògicament, cada any). El dia 22 de desembre, solstici d’hivern (comença aquesta estació, i del llatí solstitium: de SOL, i stare, estar parat), és el dia més curt de l’any perquè el Sol ix molt tard i es pon molt prompte. Hi ha aproximadament 9 hores de ‘dia’ i 15 hores de ‘nit’ a les nostres latituds. A partir d’eixa data, el dia comença a créixer. El dia 21 de març s’arriben a igualar el dia i la nit (12 hores cadascun), per això s’anomena equinoccide primavera (comença dita estació, i del llatí aequinoctium: aequus igual, noctis…nit). Després continua augmentant la duració del dia fins al 21 de juny, el solstici d’estiu, el dia més llarg de l’any -i per tant, la nit més curta-. Ara és a la inversa (del llatí inversum, girat) 15 h de ‘dia’ i 9h de ‘nit’. Com es pot observar hi ha una simetria.

Dues imatges que mostren la quantitat de llum solar reflectida en els solsticis d’estiu dels hemisferis nord i sud respectivament (watts / m²).

A partir d’eixa data el dia va minvant. El 23 de setembre (del llatí september, el setè mes, ja que l’any romà primitiu començava l’u de març) és l’equinocci de tardor (comença aquesta estació, 12 h de ‘dia’ i 12 h de ‘nit’).

I el dia segueix reculant davant de la nit fins a arribar al dia més curt… el solstici d’hivern, completant-se el cicle solar.