Fraccions

DENIP: Dia de la pau i la no violència, la celebrem aquest any el dimecres 30 de gener.

Nelson Rolihlahla Mandela (Umtata, Sud-àfrica, 18 de juliol de 1918 – Johannesburg, 5 de desembre de 2013) va ser un polític sud-africà, un dels líders emblemàtics de la lluita contra el sistema polític de l’apartheid i va arribar a ser el primer president de la República de Sud-àfrica (1994 – 1999) escollit per sufragi universal a les primeres eleccions nacionals no racials de la història del país.
Nelson Mandela es va afiliar al Congrés Nacional Africà (Africa National Congress, ANC) el 1944, per tal de lluitar contra el domini polític de la minoria blanca i la segregació racial que impulsava. Es va fer advocat i participà en la lluita no violenta contra les lleis de l’apartheid, que varen ser establertes pel govern del Partit Nacional afrikaner, arribat al poder a través de les eleccions del 1948. L’ANC va ser prohibit el 1960 sense que la lluita pacífica donés resultats tangibles. Mandela fundà i dirigí la branca militar de l’ANC, Umkhonto We Sizwe, el 1961, que dugué a terme una campanya de sabotatges contra objectius militars. Detingut per ordre del govern sud-africà amb el suport de l’Agència Central d’Intel·ligència dels Estats Units (CIA), fou condemnat a cadena perpètua de presó i a treballs forçats. Esdevingué una celebritat beneficiant-se d’un fort suport internacional, i fou convertit en un símbol de la lluita per la igualtat racial, especialment després de la massacre de Soweto, del juny de 1976.
Després de vint-i-set anys de presó, Mandela va ser alliberat l’11 de febrer de 1990, i defensà la reconciliació i la negociació amb el govern del president Frederik de Klerk. El 1993, rebé conjuntament amb aquest, el Premi Nobel de la Pau per les seves accions a favor de la fi de l’apartheid i l’establiment d’una democràcia no racial al país.
Escollit primer president negre de Sud-àfrica el 1994, continuà amb èxit la política de reconciliació nacional, però deixà una mica de banda la lluita contra la sida, molt present a Sud-àfrica. Després d’un únic mandat, als 81 anys es retirà de la vida política activa.
Posteriorment, va reprendre la seva actuació contra la sida, a causa de la qual perdé un fill, i seguí sent una personalitat mundialment reconeguda per la seva defensa dels drets humans.
Va estar casat tres vegades al llarg de la seva vida, en dues de les quals tingué un total de sis fills. Era un apassionat de la música clàssica, d’autors com Georg Händel o Piotr Txaikovski.
A Sudàfrica, tothom li té un respecte profund i se’l considera “el pare de la nació”. Sovint se l’anomena amb el nom del seu clan, Madiba.

Es commemora en aquesta data tal diada ja que és la data que va morir MMohandas Karamchand Gandhi (2 d’octubre de 1869 – 30 de gener de 1948) va ser un pensador i polític indi. Se’l coneix amb el sobrenom de Mahatma o Mahatma Gandhi (la paraula mahatma significa “gran ànima”; prové de les formes del sànscrit maha -“gran” i atma -“ànima”). Fou un dels pares de la independència de la nació índia i la desaparició del Raj Britànic mitjançant l’ús de la no-violència.

Gandhi va néixer a Porbandar (actual estat de Gujarat), un poble costaner de l’Índia. Era el fill del Primer ministre local i la seva família era de la casta vaisya (comerciant). Va estudiar dret a la University College de Londres,[1] i va exercir com a advocat a Bombai (actual Mumbai). Els seus primers treballs els va realitzar a Sud-àfrica l’any 1893. Mentre treballava per a una empresa en aquest país, es va interessar per la situació dels 150.000 compatriotes que hi residien i va lluitar contra les lleis que discriminaven els indis a Sud-àfrica mitjançant la resistència passiva i la desobediència civil.

Naixement Mohandas Karamchand Gandhi: 2 d’octubre de 1869 a Porbandar, Índia Britànica.

Defunció: 30 de gener de 1948 (als 78 anys) a Nova Delhi, Índia.
Causa de la mort: Assassinat en un tiroteig.
Sepultura: Raj Ghat, Nova Delhi.
Nacionalitat: Índia.
Altres noms: Mahatma, Bapu.
Alma mater: University College de Londres.
Conegut per: Figura clau en el Moviment d’independència de l’Índia i com a Líder pacifista i de la Resistència no-violenta.
Fundador del Satyagraha.
Creences religioses: Hinduisme
Muller: Kasturba Gandhi
Fills/es: Harilal, Manilal, Ramdas, Devdas
Pares: Karamchand Gandh i Putlibai Gandh

Gandhi i la seva esposa Kasturba al 1902

Signatura:

Dia del DENIP: descarrega’t la lletra

Descaàrrega en pdf:

http://www.scribd.com/doc/45968486/manolito-gafotas

PASSAPARAULES:

Aquest és el passaparaula en català, feu-ne un, per jugar-hi a final del trimestre.

Inici astronòmic de la tardor de 2015

Segons càlculs de l’Observatori Astronòmic Nacional (Institut Geogràfic Nacional – Ministeri de Foment), la tardor de 2015 començarà el dimecres 23 de setembre a les 10h 21m hora oficial peninsular, a les 9h 21m a Canàries. Aquesta estació durarà 89 dies i 20 hores, i acabarà el 22 de desembre amb el començament de l’hivern.

Durant la tardor de 2015 es produirà un eclipsi total de Lluna (el 28 de setembre), que serà visible des d’Espanya. Quant als planetes, el cel matutí estarà dominat per Venus (molt brillant al començament de l’estació), Mart i Júpiter. A ells s’unirà Saturn al final de la tardor. El principi de la nit estarà dominat per Saturn fins a mitjans de novembre.

D’altra banda el diumenge dia 25 d’octubre tindrà lloc el canvi d’hora, recuperant l’horari d’hivern.

L’INICI DE LA TARDOR
L’inici astronòmic de les estacions ve donat, per conveni, com l’instant en què la Terra passa per una determinada posició de la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de la tardor, aquesta posició és des de la qual el centre del Sol, vist des la Terra, creua l’equador celeste en el seu moviment aparent cap al sud. Quan això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen, i per això, a aquesta circumstància se l’anomena també equinocci de tardor. En aquest instant a l’hemisferi sud s’inicia la primavera.

Dates possibles d’inici de la tardor
L’equinocci de tardor pot donar-se, com a màxim, en quatre dates diferents (del 21 al 24 de setembre). Al llarg del segle XXI la tardor s’iniciarà en els dies 22 i 23 de setembre (data oficial espanyola), sent el seu inici més matiner el de l’any 2096 i l’inici més tardà el de 2003. Les variacions d’un any a un altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d’anys segons el calendari (uns són de traspàs, altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol (durada coneguda com a any tròpic).

Escurçament del dia
Aquesta és l’època de l’any en què la longitud del dia s’escurça més ràpidament. El Sol surt pels matins cada dia una mica més tard que el dia anterior ia la tarda es posa abans, sent l’escurçament del dia especialment apreciable per les tardes. En definitiva, a l’inici de la tardor el temps en què el Sol està per sobre de l’horitzó es redueix en quasi tres minuts cada dia a les latituds de la península.

Activitat solar
L’activitat del Sol es caracteritza per la presència en la seva superfície de taques, fulguracions i protuberàncies, ia la Terra, s’aprecia en alteracions en la propagació de les ones de ràdio i en una major presència d’aurores polars. Aquesta activitat segueix un període d’aproximadament 11 anys, i està associada al cicle magnètic del Sol. Actualment ens trobem en el cicle solar número 24 que va començar al desembre de 2008 i va aconseguir el seu màxim durant la primavera de l’any 2014. Segons les estimacions realitzades per NOAA i Space Weather Prediction Center, durant la tardor el nombre de taques solars seguirà decreixent aconseguint valors entre 43 i 69. Gràfiques amb el nombre de taques solars en els últims anys i prediccions de l’evolució del cicle 24 poden trobar-se en Space Weather Prediction Center .

ECLIPSIS I FENÒMENS RELACIONATS
Al llarg de la tardor hi haurà un eclipsi total de lluna el dia 28 de setembre que serà visible a Europa, Àfrica, l’oceà Atlàntic i Amèrica. Aquest eclipsi es veurà a Espanya i assoleix el seu màxim a les 4h 48m, hora oficial a penínsular.

D’altra banda, Mercuri serà ocultat pel Sol en la seva conjunció superior del dia 17 de novembre.

OBSERVACIÓ NOCTURNA DEL CEL A LA TARDOR
En tota època de l’any hi ha algun fenomen astronòmic d’interès, predit (com són els eclipsis) o no (com els cometes nous). Sol ser preferible realitzar les observacions en dates properes a la lluna nova (13 d’octubre, 11 de novembre i 11 de desembre), excepte quan es pretén observar la pròpia Lluna.

Lluna plena
La primera lluna plena de la tardor es donarà el 28 de setembre, donant-se les següents 29 o 30 dies després. En aquesta tardor es donaran dues llunes plenes: 27 d’octubre i 25 de novembre.

Visibilitat dels planetes
Saturn serà visible al capvespre fins a mitjans de novembre. A l’alba seran visibles Venus, Mart i Júpiter i, al desembre, Saturn.

Pluges de meteors
Si no es disposa de cap telescopi, es poden observar les pluges de meteors que es produeixen ocasionalment. La primera pluja de meteors important de la tardor és la de les Dracònides, el màxim es dóna cap al 8 d’octubre. Una altra pluja de meteors popular a la tardor és la de de les Leònides, que es dóna al voltant del 17 de novembre i que ocasionalment arriba a ser molt intensa. La pluja més intensa sol ser la de les Gemínides, el màxim ritme es dóna al voltant del 13 de desembre.

Constel·lacions
Pel que fa a les agrupacions fictícies d’estrelles conegudes com a constel·lacions, al voltant de l’estrella Polar es veuran al llarg de la nit Cigne, Cassiopea, Óssa Menor i Girafa. Les constel·lacions eclíptiques visibles en aquest període van de Capricorn a Verge. Per sobre de l’eclíptica destacaran Pegàs i Andròmeda; per sota, Balena i Orió, així com les estrelles Siri i Proción.

Observacions amb prismàtics o petits telescopis
Amb grans prismàtics o un petit telescopi, dotats d’un filtre lunar adequat, es pot observar el relleu de la Lluna. Per tenir una bona visió d’ell convé anar observant nit rere nit mentre va creixent la il.luminació de la Lluna, ja que així es veuen aparèixer nous accidents orogràfics. Quan la nit és més fosca degut a la Lluna nova, es pot intentar veure la galàxia d’Andròmeda, nebuloses d’emissió, com la d’Orió, o el cúmul d’estrelles de les Plèiades. Amb prismàtics també es poden veure les llunes més brillants de Júpiter (quan és visible) i es pot fer un recorregut per la franja estelada que constitueix la Via Làctia.

ANUARI
Per a més informació sobre els fenòmens astronòmics de l’any es pot consultar l’Anuari astronòmic llibre que anualment publica l’Institut Geogràfic Nacional.

CANVI D’HORA
El canvi d’hora es produeix, com és habitual, en iniciar l’últim diumenge d’octubre. A les 3 de la matinada hora peninsular del diumenge 25 d’octubre hi haurà d’endarrerir el rellotge fins a les 2 (les 2 de la matinada a Canàries passaran a ser la 1), de manera que aquest dia tindrà, oficialment, una hora més.

Informació proporcionada per l’Observatori Astronòmic Nacional (IGN, Foment). S’autoritza la reproducció citant la seva procedència.

fONT: http://www.fomento.es/MFOM/LANG_CASTELLANO/DIRECCIONES_GENERALES/INSTITUTO_GEOGRAFICO/Astronomia/publico/efemerides/otono.htm