Hansel i Gretel:
Pel·lícula:
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=qS91Qp2-dXI[/youtube]
Cançó:
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=VcT2lH6LWDw[/youtube]
LLETRA D’EN:
En Joan Miquel Oliver canta l’espaterrant tema “Hansel i Gretel”
CONTE:
Hi havia una vegada un llenyataire molt pobre vivia en una caseta al bosc amb els seus dos fills, Hansel i Gretel. La seva segona esposa sovint objecte de maltractaments als infants i sempre estava molestant el llenyataire. “No hi ha menjar a casa per a tots nosaltres. Hi ha massa boques que alimentar! Hem de desfer dels dos mocosos”, va declarar. I va seguir tractant de persuadir al seu marit que abandona els seus fills al bosc. “Take a quilòmetres de casa, tan lluny que mai pot trobar el seu camí de tornada! Potser algú els trobi i els donen una llar.” El llenyataire abatut no sabia què fer. Hansel, que, una tarda, havia escoltat la conversa dels seus pares, confortat Gretel. “No es preocupi! Si ho fan ens deixen al bosc, trobarem el camí a casa”, va dir. I se surti de la casa es va omplir les butxaques amb petits còdols blancs, i després va tornar al llit. Durant tota la nit, la dona del llenyataire insistia una i altra vegada al seu marit fins que, a l’alba, ell va portar Hansel i Gretel de distància al bosc. Però a mesura que es van anar a les profunditats dels arbres, Hansel va deixar caure una bala blanca poc aquí i allà a la terra de color verd molsa.En un moment donat, els dos nens van trobar que en realitat estaven sols: el llenyataire havia arrencat el valor suficient per abandonar a ells, havia murmurar una excusa i va marxar. Va caure la nit, però el llenyataire no va tornar. Gretel es va posar a plorar amargament. Hansel també sentia por, però va intentar ocultar els seus sentiments i consolar la seva germana. “No ploris, confia en mi! Et juro que et portaré a casa, encara que el pare no es torna per a nosaltres!” Per sort, la lluna era plena aquella nit i Hansel va esperar que la seva freda llum filtrada a través dels arbres. “Ara dóna’m la mà!” va dir. “Arribarem a casa, ja veuràs!” Les petites pedres blanques brillaven a la llum de la lluna, i els nens van trobar el seu camí a casa. Es van arrossegar a través d’una finestra entreoberta, sense despertar als seus pares.Fred, cansat però agraït d’estar a casa altre cop, que va ficar al llit. L’endemà, quan la seva madrastra va descobrir que Hansel i Gretel havia tornat, ella va muntar en còlera. Reprimint seva còlera davant dels nens, va tancar amb clau la porta del dormitori, retraient al seu marit per no complir les seves ordres. El llenyataire feble protesta, dividit com estava entre la vergonya i la por de desobeir a la seva dona cruel. La malvada madrastra va mantenir Hansel i Gretel amb clau durant tot el dia sense res per al sopar, però un glop d’aigua i una mica de pa dur. Durant tota la nit, marit i dona discutien, i quan va despertar, el llenyataire va portar als nens al bosc. Hansel, però, no havia menjat el seu pa, i mentre caminava entre els arbres, va deixar un rastre de molles darrere d’ell per marcar el camí. Però el nen s’havia oblidat dels ocells famolencs que vivien al bosc. Quan el van veure, van volar al llarg de darrere i en cap moment a tots, s’havia menjat totes les molles. Un cop més, amb una excusa poc convincent, el llenyataire va deixar als seus dos fills per si mateixos. “He deixat un rastre, com l’última vegada!” Hansel li va dir a Gretel, per consolar-la. Però a boca de nit, van veure amb horror, que totes les molles s’havia anat. “Estic espantada!”Gretel va plorar amargament. “Tinc fred i gana i vull anar a casa!” “No tinguis por. Jo sóc aquí per tenir cura de tu!” Hansel va tractar d’animar a la seva germana, però ell també es va estremir quan va albirar ombres aterridores i els ulls del mal al seu voltant en la foscor. Tota la nit els dos nens es van arraulir junts per donar calor als peus d’un arbre gran. A l’alba, van començar a vagar pel bosc, buscant un camí, però tots esperem que aviat es va esvair. Estaven bé i va perdre de veritat. El que va caminar i va caminar, fins que de sobte es van trobar amb una casa estranya enmig d’un clar. “Aquest és la xocolata!” Hansel sense alè quan va trencar un tros de guix de la paret. “I aquesta és la formació de gel!” -Va exclamar Gretel, posant una altra peça de la paret a la boca. Mort de fam, però encantats, els nens van començar a menjar caramels trencats de la casa. “No és deliciós?” va dir Gretel, amb la boca plena. Mai havia provat una cosa tan bonica. “Ens quedarem aquí”, va declarar Hansel, menjant una mica de torró. Estaven a punt de provar un tros de galeta de la porta quan es va obrir en silenci. “Bé, bé!” , Va dir una dona gran, mirant amb una mirada astuta. “I no té vostè als nens un gust per la dolçor?” “Endavant! Vine, no tens res a témer!” continuar la vella-. Per desgràcia per Hansel i Gretel, però, la casa de caramel de sucre pertanyia a una vella bruixa, la seva trampa per a la captura de víctimes incautes. Els dos nens havien arribat a un lloc molt desagradable. “No ets més que pell i ossos!” va dir la bruixa, el bloqueig de Hansel en una gàbia. Jo et engreixen i menjar vostè! ” “Vostè pot fer les feines de casa”, va dir a Gretel amb gravetat, “llavors vaig a fer un dinar de vostès també!” La sort va voler que la bruixa tenia la vista molt dolenta, un quan s’unta la mantega Gretel les ulleres, podia veure encara menys. “Déjame sentir el teu dit!”, va dir la bruixa de Hansel cada dia per veure si estava rebent cap grossa. Ara, Gretel havia portat al seu germà un os de pollastre, i quan la bruixa es va anar a tocar amb el dit, Hansel va oferir l’os. “Encara ets massa prima!”, s’ha queixat. Quan vostè es converteix en grassoneta? ” Un dia la bruixa es va cansar d’esperar. “Encén el forn”, va dir a Gretel. “Tindrem un nen rostit deliciós avui!” Una mica més tard, amb fam i impacient, ella va continuar: “Executar i veure si el forn està calent prou.” Gretel va tornar, ploriquejant: “. No puc dir si és prou calenta o no” Enutjada, la bruixa li va cridar a la nena: “Bé fill inútil, vaig a veure per mi mateix!”. Però quan la bruixa es va inclinar per mirar dins el forn i comprovar la calor, Gretel li va donar un gran empenta i va tancar la porta del forn. La bruixa havia arribat a un final adequat i apropiat. Gretel va córrer a alliberar al seu germà, lliure i que van fer molt segur que la porta del forn es va tancar amb força darrere de la bruixa. De fet, només per ser al costat segur, que el subjecta fermament amb un gran cadenat.Després es van quedar durant diversos dies per menjar una mica més de la casa, fins que va descobrir entre les pertinences de la bruixa, un ou de xocolata enorme. A l’interior hi havia un cofre de monedes d’or. “La bruixa està ara reduïda a cendres”, va dir Hansel, “així que tindrem aquest tresor amb nosaltres.” Van omplir un cistell amb el menjar i es va endinsar al bosc per buscar el camí a casa. Aquesta vegada, la sort estava amb ells, i en el segon dia, van veure al seu pare sortir de la casa amb ells, plorant. “La seva madrastra ha mort. Vine amb mi a casa ara, els meus estimats fills!” Els dos nens es van abraçar el llenyataire. “Promet-me que mai més ens abandonarà de nou”, va dir Gretel, tirant-li els braços al voltant del coll del seu pare.Hansel es va obrir el taüt. “Miri, Pare! Som rics ara … Vostè no haurà de fer llenya de nou.” I van viure feliços junts per sempre.
Font: http://ivyjoy.com/fables/hansel.html
