Category Archives: Medi

És temps de Cireres…

Temps de cireres
Les cireres, d’una a una pel maig, i pel juny, a grapats
Diferents poblacions, Fins a final de juny


Cireres acabades de collir


La cirera i el disseny gràfic


Les cireres al cirerer


La cirera té moltes propietats


Preparant les cireres collides


Mostra de cireres a Santa Coloma de Cervelló


Parada de cireres a Llers

Coincidint amb l’època de fructificació de les cireres -des de finals de maig i fins al juliol- les parades dels mercats s’omplen d’aquests petits fruits i diverses localitats celebren mercats, fires, exposicions i festes destinades a donar a conèixer els resultats de la collita.

El cultiu del cirerer

El cirerer és un arbre caducifoli de la família de les Rosàcies que floreix, si la meteorologia és favorable, entre l’abril i el maig i que fa les cireres tot seguit, entre maig i juliol. La dita popular així ho recull quan diu que “Les cireres, d’una a una pel maig, i pel juny, a grapats”. Procedeix de l’Àsia Menor i ha estat conreat des de molt antic per diverses raons: per la seva gran adaptabilitat mediambiental; per la qualitat de la seva fusta i finalment, per l’exquisit sabor i les propietats del seu fruit: la cirera.

El cirerer és un fruiter que es cultiva intensivament al Priorat, l’Empordà, l’Alcoià, les Terres de l’Ebre o Mallorca, tot i que el Baix Llobregat és la primera comarca productora de cireres de Catalunya, amb el 33% de la producció total.

La cirera: varietats, propietats i productes

La cirera és una drupa vermella de dos a tres centímetres amb un pinyol que conté una ametlla agre. Hi ha moltes varietats de cireres, d’entre les que destaquen: la Burlat, la Lapins, Marvin, Picota, la Castanyera (Cristobalina o ramellet), la Cuallarga, la Forta, la Villareta, la Garrafal, la Jaboulay, la Papiol, la Hedelfigen, Starky Hardy Giant, Sweetheart, etc; cadascuna d’elles amb les seves particularitats de tamany, color, textura i sabor.

Les cireres contenen un 80% d’aigua, sucres, sals minerals, vitamines, àcids orgànics, col·loides i algunes proteïnes. Són una font d’alimentació rica en principis biològics actius i tenen propietats diürètiques, depuratives i refrescants.

La cirera a més de consumir-se com a fruit, també s’utilitza per a fer coques, confitures, melmelades i un licor, el “kirsch”, un aiguardent que es fa destil·lant el suc de cireres fermentat. Ara bé, de les cireres també se’n fan productes cosmètics: hidratants, suavitzants i nutrients.

Les festes de la cirera

Les festes de la cirera són totes aquelles manifestacions festives (exposicions, concursos, fires, mercats i festes) que celebren l’arribada dels primers resultats de la collita i estan destinades a donar a conèixer les cireres de la temporada. Tot i que diversos processos estan transformant el cicle tradicional de la collita de cireres al nostre país, la majoria d’aquestes celebracions tenen lloc entre maig i juliol, coincidint amb l’època de fructificació natural dels cirerers.

En algunes poblacions, es tracta de celebracions festives destinades a celebrar l’inici de les tasques de recol·lecció de la cirera i a donar a conèixer els primers fruits de la collita de l’any en curs. Les més importants són les del Baix Llobregat (Sant Climent, Torrelles de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Cervelló, Papiol, etc), les de l’Empordà (Llers, Terrades, etc) i les de les terres de l’Ebre (Miravet, etc)

En aquestes festes, les cireres es poden comprar i vendre, però sobretot estan destinades a possibilitar el tast i la degustació del producte de la collita als visitants. Per això, en alguns casos (Sant Climent de Llobregat) les cireres són les protagonistes de concursos, competitius o no, destinats a posar en valor el producte de forma artística. En d’altres, s’organitzen curiosos concursos, com el Concurs Infantil d’Escopir Pinyols de Cirera de Santa Coloma de Cervelló o el de Miravet o com el Concurs de Menjar Cireres de Sant Climent de Llobregat. Finalment, en algunes poblacions la cirera fins i tot ha origininat danses (Santa Coloma de Cervelló) i peces musicals populars (Sant Climent de Llobregat)

Text: Redacció festes.org

Els castells

200706_137784669624707_101390313264143_219863_4208832_n

Com ja sabeu, a l’Edat mitjana, la vida girava al voltant dels castells que estaven molt bé situats des del punt de vista de l’estrategia. (foto enviada per Jennifer Pendón). Animeu-vos i enviar les vostres fotos.

També us envia aquest document per què li féu una ullada.

Cristianisme:

Cristianisme a l’Imperi romà

Una de les conseqüències de la crisi permanent del baix imperi fou una mutació de l’escala de valors. L’home romà havia experimentat una contínua incertesa. S’esten una nova religió, la cristiana, que, com la resta de religions soteriològiques (mitraísme, cultes osiríacs…), proposava una autèntica praxi quotidiana centrada en la salvació i la vida eterna. Aquesta nova religió, el cristianisme, tingué també una dimensió política. Per exemple, els conversos es feien objectors i es negaven a agafar les armes alhora que renunciaven a la religió de l’Imperi (culte a l’emperador, culte al genius de Roma). Les autoritats anaren reaccionat a l’expansió del cristianisme: primer van perseguir-lo, després van tolerar-lo. El 313 Constantí I el Gran, per l’edicte de Milà, el legalitzà, convertint-se en l’àrbitre del conjunt dels bisbes. El 392, l’emperador Teodosi el declarà la religió oficial de l’Imperi.

Lentament, durant el baix Imperi Romà, l’Església Catòlica Romana es transformà en un aparell d’Estat. Aprofitant el prestigi i les comunicacions centralitzades de l’antic Imperi Romà, els bisbes, caps de les comunitats cristianes, estengueren una xarxa administrativa i de comunicació. Amb la caiguda de l’Imperi, l’any 476, només restà dempeus l’organització eclesiàstica. Ben aviat el bisbe de la comunitat de Roma començà a considerar-se el cap de totes les esglésies. El primer que formulà aquest criteri fou Gregori I (590604), que es qualificà de cap de tota l’Església i successor de sant Pere i el primer Papa de Roma.

L’Edat Mitjana

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/opBgPdEx5mQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/sdMaYAkyR8I" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Videos enviats per una alumna de Cinquè: Jenifer Pendon

L’EDAT MITJANA

Aquí teniu informacions sobre l’edat que esteu estudiant. També trobareu al bloc,  un enllaç a pàgines per construir castells. castell http://www.xtec.es/~aguiu1/socials/hist042.htm

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/K5s2HvP8c64" width="425" height="350" wmode="transparent" /]