Les estructures que poden fer de complement circumstancial són:
complement circumstancial
exemples
sintagma nominal
(amb preposició o sense)
Avui hem anat a la platja .
Van arribar el dia de Nadal .
pronom (fort o feble)
Estudiava amb ell . / Hi va anar. (a Vic)
adverbi o locució adverbial
Camina molt . / a les palpentes .
oració
Va entrar quan començàvem .
Et telefonaré en arribar a casa .
Els complements circumstancials es poden substituir amb els pronoms en o hi segons la preposició que els encapçali .
• Els complements circumstancials ( CC ) indiquen les circumstàncies en què té lloc l’acció del verb. Aquestes circumstàncies poden ser:
– De lloc:
Dinarem a Barcelona .
– De temps:
Dinarem a les dues .
– De manera:
Caminava a poc a poc .
– De quantitat:
Estudien molt .
– De companyia:
Aniré a Madrid amb en Josep .
– D’instrument:
Ha trencat el vidre amb una pedra .
• Els complements circumstancials introduïts amb la preposició de se substitueixen amb el pronom en (llevat del CC de manera).
Vinc de casa. ?? En vinc.
• Els complements circumstancials introduïts per altres preposicions se substitueixen amb el pronom hi .
Vaig a casa? Hi vaig.
Fa les línies de tort? Les hi fa.
Els adverbis
Els adverbis i locucions adverbials precisen el significat de l’oració i poden acompanyar un adjectiu, un verb o un altre adverbi. Poden ser:
• De manera
• bé, ben, com, així, millor, pitjor, alhora, només, almenys, corrents, gairebé, quasi, a corre-cuita, a l’engròs, a peu, de franc, de pressa, alt, baix, arreu, arran, fort, fluix, a coll, a pols, de tot cor …
• adjectius + -ment : amable ment , trista ment
• De temps
ara, quan, aleshores, sempre, sovint, mai, després, abans, ja, aviat, tard, avui, ahir, demà, de nit, de dia, a la matinada, a hores d’ara, alhora, encara, al cap de poc…
• De lloc
on, aquí, allà, enlloc, dintre, fora, davant, darrere, sobre, sota, amunt, avall, prop, lluny, a la dreta, a l’esquerra, a la vora, als afores, d’allí estant, amunt, ençà, on…
• De quantitat
almenys, molt, poc, més, quant, menys, tan, bastant, massa, gaire, gairebé, força, prou, gens, res, a més, a més a més, més o menys, una mica, un xic, no gaire, gens ni mica, un grapat, un munt…
• D’afirmació
sí, oi, també, prou, àdhuc, cert, efectivament, fins i tot, per descomptat, sens dubte, de debò…
• De negació
no, ni, tampoc, de cap manera, no pas, no… pas, no gens, i ara !…
• De dubte
potser, probablement, tal vegada, qui sap, si molt convé, per ventura…
Des del punt de vista etimològic, el terme adverbi significa “al costat del verb”. La seva funció bàsica és complementar el verb, però també pot complementar un adjectiu o un altre adverbi.
En Marc menja molt per dinar. ( complementa el verb )
Fa uns dibuixos molt bonics. ( complementa un adjectiu )
Treballa molt tranquil·lament. ( complementa un altre adverbi )
Una locució adverbial és una combinació fixa de dues o més paraules que fa la mateixa funció que un adverbi.
Tradicionalment, els adverbis s’han dividit en els grups següents:
• De manera
així, a les fosques, bé, de pressa, de sobte, millor…
i els acabats en -ment .
• De temps
abans-d’ahir, ara, avui, demà, demà passat, després, mai més…
• De lloc
a la vora, aquí, damunt, de fora estant, fora…
• De quantitat
força, gens ni mica, massa, molt, poc, una mica…
Encara que tinguin un comportament diferent, s’han considerat altres tipus d’adverbis:
• D’afirmació
sí, també…
• De negació
no, tampoc…
• De dubte
potser, probablement…
Adverbis i locucions adverbials de lloc
Cal no confondre els adverbis de lloc pertot , enlloc i enlaire amb les expressions per tot ( per totes les coses ), en lloc ( en comptes de ) i en l’aire ( prep .+ SN).
Hi ha brutícia pertot . ( adverbi : pertot arreu)
La Maria m’agrada per tot . (per totes les coses)
No he vist el vostre gos enlloc . ( adverbi : a cap lloc)
En lloc d’en Jaume, vindré jo. (en comptes de)
Llança la pilota enlaire . ( adverbi : amunt)
El globus se sostenia en l’aire . ( prep .+ SN: dalt del cel)
Adverbis i locucions adverbials de temps
• Cal no confondre l’adverbi de temps aleshores amb el grup a les hores ( prep. +SN):
Aleshores van arribar els nuvis. ( adverbi : en aquell moment)
Pren-te el xarop a les hores de menjar. ( prep .+SN)
• No confonguis quan (de temps) amb quant (de quantitat):
Quant val? ( quantitat )
Vine quan vulguis. ( temps )
• Llavors i aleshores són sinònims. Els mots llavòrens, allavòrens… són variants col·loquials que no hem d’escriure.
• No hem d’usar la preposició per en les expressions que serveixen per designar les parts del dia, sinó la preposició a :
al matí, al vespre, a la tarda…
• Més aviat és una locució que pot expressar temps o manera.
Vine més aviat. ( temps )
M’agrada el formatge més aviat sec. ( manera )
• Els dies de la setmana poden ser utilitzats com a adverbis de temps. En aquest cas no duen article.
Dimarts aniré a París. (= Demà / Enguany aniré a París.)
Adverbis i locucions adverbials de manera
• Els adverbis en – ment conserven l’accent de l’adjectiu a partir del qual s’han format, i sempre es formen amb el femení:
cont í nua / cont í nuament
oberta / obertament
f à cil / f à cilment
• Els adverbis sols i solament són sinònims. La forma “solsament” és del tot incorrecta.
• Quan la locució més aviat expressa manera has d’evitar de substituir-la per l’expressió incorrecta més bé :
Correcta
incorrecta
La trobo més aviat desagradable.
La trobo “més bé” desagradable.
• Observa que la paraula mal és un adverbi de manera, però també pot ser un adjectiu i, en aquest cas, concordarà amb el nom al qual acompanyi:
mal alumne, mala idea, mals amics, males intencions ( adjectiu )
mal fet, mal après, mal portat ( adverbi )
Els adverbis bé/ ben i malament / mal no es fan servir de la mateixa manera:
• Ben i mal normalment modifiquen un adjectiu:
M’agrada el cafè ben amarg .
adv. adj.
Això està mal fet .
adv. adj.
• Bé i malament modifiquen el verb:
Cuina bé , però menja malament .
verb adv. verb adv.
• No tots els adverbis en – ment són de manera. També poden ser:
• de temps : immediatament, actualment…
• de lloc : externament, localment…
• de quantitat : totalment, aproximadament …
• d’afirmació : evidentment, certament…
• de dubte : possiblement, segurament…
• Quan coincideixen després d’un mateix verb dos adverbis en – ment , no suprimim mai la terminació (- ment ) del primer sinó la del segon, o cap de les dues:
Dormia dolçament i tranquil·la.
Dormia dolçament i tranquil·lament.
Adverbis i locucions adverbials de quantitat (o de grau)
• Cal no confondre almenys amb al menys :
Si vinguéssiu almenys un cop per setmana…
S’assembla al menys baixet.
• Convé no confondre alguns adverbis de quantitat (que són sempre invariables) amb els determinants quantitatius (que modifiquen un nom i, alguns, poden ser invariables):
Hi havia tantes noies com nois ( determinant )
No beguis tant ( adverbi )
• Cal distingir entre gens (adverbi), gens de (determinant quantitatiu) i res (pronom):
No m’agrada gens . ( adverbi )
No té gens de gana. ( determinant quantitatiu )
Avui no ha menjat res . ( pronom = cap cosa)
• No confonguis tant i tan :
• tant va davant o darrere de verb i davant del nom:
Ens agrada tant.
No mengis tant (de) pa.
• tan va davant d’adjectiu, adverbi o locució adverbial:
És tan bonic…
Camina tan lentament com parla.
• Prou és sinònim de suficientment . Cal evitar la construcció el suficientment:
Em sembla prou interessant.
• Cal evitar la forma ademés i substituir-la per a més , a més a més , de més a més , encara , demés .
• Fixa’t que tot , com a adverbi de quantitat, sol concordar amb l’adjectiu que modifica:
L’ he vista tota sola.
Totes estaven morenes.
Però és invariable en masculí davant un nom de ciutat, país, etc. que no porti article:
Ha viatjat per tot Amèrica.
Ha viatjat per tota l’Amèrica del Sud .
• Observa que les locucions al menys i al més van introduïdes per la preposició a :
Torna a l més aviat possible.
Adverbis i locucions adverbials de lloc
a baix, baix al voltant
a dalt, dalt allà
al damunt, a sobre, damunt, sobre arreu, pertot, pertot arreu, a tot arreu
a darrere, al darrere, darrere avant, endavant
a davant, al davant, davant ençà
a dins, a dintre, dins, dintre endins, endintre
a la vora, a prop, prop enlaire
a sota, davall, sota enllà
ací, aquí enlloc
al capdamunt enrere, endarrere
al capdavall onsevulga, onsevulla
Adverbis i locucions adverbials de temps
a l’hora baixa, a la tarda, al migdia, a mig matí, al matí, a la vesprada, cap al tard, al vespre, a la nit, a sol post, a la matinada, a trenc d’alba…
a la bestreta, a l’avançada, per endavant
a terminis (pagar)
a vegades, de vegades
abans-d’ahir
ahir
aleshores, llavors
alhora
anit, anit passada
anit, aquesta nit
aviat
com més aviat millor
d’ara endavant
d’hora
de seguida, tot seguit
de tant en tant
demà passat
encara
enguany
havent + participi : havent sopat, havent acabat…
ja
l’endemà
mai, mai de la vida, mai més
mentrestant
sempre, tothora
Alguns adverbis de temps que són cultes o propis només d’algunes zones
adés = ara mateix (en un temps, passat o futur, pròxim)
adesiara = de tant en tant
continent, encontinent = immediatament
dejorn = de bon matí
suara = no fa gaire
tantost = tot seguit
tost = aviat
tostemps = sempre
Adverbis i locucions adverbials de manera
a cau d’orella
a coll
a collibè
a contracor
a corre-cuita
a dojo
a la fi
a la força, per força
a la menuda
a la valenta
a les fosques
a les palpentes
a manta
a peu coix
a poc a poc
a pols
a posta (= expressament )
a raig fet
a tort i a dret
a ulls clucs
al cap i a la fi, comptat i debatut
al detall
alt
amb prou feines, a penes
baix
d’allò més
d’amagat
d’esma
de bat a bat
de biaix, de gairell
de bocaterrosa
de bon grat, de tot cor
de bracet
de cap a cap
de cap a peus
de cap i de nou
de corcoll
de debò
de fit a fit
de gom a gom
de mal grat
de panxa enlaire
de passada
de pressa
de puntetes
de sobte, de cop, de cop i volta, tot d’una, tot d’un plegat
de valent
en dejú
en doina, en orri
en va, debades, endebades
fil per randa
fins, fins i tot
frec a frec
gairebé
mal, malament
més aviat
només, sols, solament
sense solta ni volta
si fa no fa
sobretot
tant sí com no
tot
xano-xano, xino-xano
