• Un tentempié rápido
• Cruasán relleno de alegría

 

LA SEPARACIÓ DE SÍL·LABES

 

Cada cop de veu que fem quan pronunciem una paraula és una síl·laba. En general, una paraula té tantes síl·labes com vocals. Però hi ha casos en què trobem dues vocals seguides.

Per separar les paraules en síl·labes cal tenir en compte els grups de vocals (diftongs i hiats) i els grups consonàntics (dígrafs o altres).

 

s’han de separar	no s’han de separar
els dígrafs i els grups consonàntics
rr:          sor–ra tj:           plat–ja ss:          car-ros–sa tg:          met–ge sc:          a-do-les–cent tx:          cot–xe ix:          rei–xa l·l:          til–la	gu:          se-guir qu:          pa-quet ll:            ba-llar ny:          ca-nya
tots els hiats Ma-ri–a, a-vi–ó, pe-ru–à	els diftongs fei-na, quo-ta, tre-uen

 

Diftongs i hiats

Els diftongs són la unió de dues vocals en una mateixa síl·laba. Els diftongs poden ser:

 

creixents qu / gu + vocal	decreixents vocal + i / vocal + u
qua: pas-qua gua: llen-gua qüe: se-qüèn-ci-a      güe: un-güent qüi: o-bli-qüi-tat        güi: pin-güí quo: a-quós              guo: ai-guós	ai: xer-rai-re           au: cau-re ei: ser-vei eu: neu ii: no-vii *               iu: piu-lar oi: boi-na                ou: bou ui: bui-dar               uu: duus * nuvi, en la varietat balear.
	i o u consonàntiques – a principi de mot: io-gurt, hie-na – entre vocals: no-ia, cre-uen

 

 

Fora dels diftongs del quadre anterior, les combinacions de vocals formen hiat, és a dir, no són a la mateixa síl·laba. Així, cal comptar com a síl·labes separades els grups:

a-vi-at, ri-e-ra, ca-mi-ó, du-a-na, pu-e-ril, su-or

Has de tenir en compte que:

1. S’han de respectar els elements que integren un mot compost.

a-les-ho-res               bes-a-vi                     mil-ho-mes                tot-ho-ra

an-hí-dric                  con-hort                    nos-al-tres                 re-in-ci-dir

ben-es-tar                 in-ter-èt-nic               sub-al-tern                trans-at-làn-tic

2. En un text no s’ha de deixar cap lletra sola a final de ratlla, ni al principi de la següent. Així, podem separar l’a-vi però no a-vi o famíli-a.

3. Quan hem de partir un mot amb l·l a final de ratlla, el guió substitueix el punt volat.

4. Si has de separar un mot a final de ratlla, recorda que elsdiftongs i els triftongs no se separen mai.

5. Els diftongs depenen de la pronunciació. Diem:

fei-na o “fe-ï-na”?

boi-na o “bo-ï-na”?

creu-re o “cre-ü-re”?

mo-uen o “mo-ü-en”?

Fixa’t que la primera pronúncia de cada parella és la bona: la i i la u no es pronuncien amb la força d’autèntiques vocals, són semivocals o semiconsonants.

En canvi, si marquem amb una dièresi la i o la u, les pronunciarem com a veritables vocals, és a dir, com a nucli de síl·laba.

ve – ï – na, Llu – ï – sa, pe – üc

6. Hi ha alguns mots en què pronunciem tres vocals en un sol cop de veu. És la combinació d’un diftong creixent i un de decreixent. Són els triftongs:

iai iai

ieu fè – ieu

uai guai – ta

üeu li – qüeu

ueu cre – ueu

EXTRA

–http://www.edu.gva.es/polin/docs/WebHelp/Gramatica/Ortografia/Silaba/s_l_laba.html

–http://www.xtec.es/~mbosch31/ortograf/con_sil.htm

–http://www.xtec.es/~msolduga/menu/finestra/catala/digraf.doc

–http://www.edu.gva.es/polin/docs/WebHelp/Gramatica/Ortografia/Diftong/diftong.html

–http://www.xtec.es/~fmota/primer%20batx/diftrif.htm

 

ACTIVITATS

– http://www3.uji.es/~sifre/llengua1/l1exercicis/particio_ortogr.html

– http://www.xtec.es/~mbosch31/ortograf/act_orto.doc

 

SOLUCIONS

–http://www3.uji.es/~sifre/llengua1/l1exercicis/particio_ortogrsol.html

–http://www.xtec.es/~mbosch31/ortograf/solu_orto.pdf

 

Quan separem les síl·labes d’una paraula hem de parar una atenció especial a aquells casos en què apareixen dues vocals en contacte. En aquests casos es poden pronunciar les dues vocals en un mateix cop de veu (diftong) o en dos (hiat):

ai – re  (ai, diftong)                 a – e – ro – port  (la a i la e no fan diftong)

Conèixer els diftongs és important per poder accentuar correctament, ja que si ens equivoquem a l’hora de determinar les síl·labes d’una paraula apliquem les normes d’accentuació erròniament. Per exemple:

À – vi – a La paraula àvia s’accentua perquè és esdrúixola
(la i i la a no formen diftong)

No totes les vocals permeten formar diftongs. Llegeix i observa les paraules següents: totes tenen diftong. Quines vocals són necessàries per formar un diftong? Intenta deduir-ho.

peu, aigua, peix, cuina, pau, riu, nou, freqüent, tou, duu, nau, feu

En un diftong una de les vocals (o les dues) és una i o bé una u.

Així, doncs, els diftongs són la combinació de dues vocals que es pronuncien en una mateixa síl·laba, una d’aquestes vocals (o les dues) és una i o una u.

Cal saber distingir els diferents tipus de diftong. Fixa-t’hi:

Tipus de diftongs  – diftongs decreixents vocal + i/u ai, ei, ii, oi, ui                                                     aire, rei, boira, cuina au, eu, iu, ou, uu pau, peu, ciutat, coure, duu – diftongs creixents i/u + vocal (en els següents casos) qua, qüe, qüi, quo quatre, qüestió, ubiqüitat, quota gua, güe, güi, guo guant, aigües, pingüí, aiguota i +  vocal (a l’inici de paraula)         iogurt, iode, hiena, ioga… i, u  entre vocals noia, deia, veuen…

Atenció!  No sempre que tenim una i seguida d’una a, e, o es forma un diftong creixent. Només quan aquesta i és a l’inici de paraula o bé es troba entre vocals. Exemple: Són a la mateixa síl·laba, tenen diftong: io-de, io-gurt, fe-ia, no-ia, hie-na… No tenen diftong, són síl·labes diferents: di-a, his-tò-ri-a, re-li-gi-ó…

Vols practicar el que hem vist fins ara? Pots fer l’activitat següent per identificar les paraules que tenen diftong.

Activitat 21

 

Per acabar, és important que identifiquem els diftongs (dues vocals pronunciades en un cop de veu), però també els casos en què dues vocals en contacte no formen diftong, és a dir els hiats.

Parlem d’hiat en els casos següents:

No hi ha una i o una u, necessàries per formar diftongs:		Te-a-tre, re-al
En les combinacions:	consonant+i+a/e/o consonant+u+a/e/o	di-es, Ma-ri-a, re-li-gi-ó cu-a, du-es
Un accent o una dièresi marquen la no formació del diftong:		veí, països

Per treballar els diftongs pots fer alguna de les activitats de pràctica que et proposem a continuació. Endavant!

Activitat 22

Cal identificar d’una sèrie de paraules la que conté un diftong.

Activitat 23

Es tracta d’identificar diftongs (creixents i decreixents) i hiats en una sèrie de paraules. S’han de classificar.

Activitat 24

S’han de separar per síl·labes unes paraules. Cal tenir en compte si les vocals que estan en contacte formen diftongs o hiats.

Fitxa resum

Un diftong és la unió de dues vocals en un sol cop de veu, en una mateixa síl·laba. Perquè es formi un diftong hi ha d’haver una i o una u.

Tipus de diftongs.

• Diftongs decreixents

vocal + i/u

ai, ei, ii, oi, ui aire, rei, boira, cuina
au, eu, iu, ou, uu pau, peu, ciutat, coure, duu

• Diftongs creixents

qua, qüe, qüi, quo quatre, qüestió, ubiqüitat, quota
gua, güe, güi, guo guant, aigües, pingüí, aiguota

i + vocal (a l’inici de paraula)            iogurt, iode, hiena, ioga…

i, u  entre vocals noia, deia, veuen…

 

Hiats

Dues vocals en contacte que pertanyen a síl·labes diferents formen un hiat. Per tant, en trobem en els casos següents:

• No hi ha una i o una u, necessàries per formar diftongs. Te-a-tre, re-al
• En les combinacions:      consonant+i+a/e/o     di-es, Ma-ri-a, re-li-gi-ó

consonant+u+a/e/o    cu-a, du-es

• Un accent o una dièresi marquen la no formació del diftong:    veí, països

Font: http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/intermedi/icl/icl5/icl52b/icl52_03.htm

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/67gsKbp-Wz0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Espanya es un estat democràtic. A Espanya es fan eleccions de tant en tant. A Espanya no tothom pensa igual. A Espanya es respecten les idees polítiques de tothom....

Amb aquest video podreu diferenciar entre una democracia i una dictadura.

 

http://dsc.discovery.com/guides/planetearth/earthquake/interactive/interactive.html

http://enxaneta.info/index.htm

El cometa Halley (1P/Halley) és un cometa periòdic, gran i brillant, que orbita al voltant del Sol cada 76 anys com a mitjana, encara que el seu període orbital pot oscil·lar entre 74 i 79 anys. És un dels més ben coneguts i més brillants dels cometes de període curt del cinturó de Kuiper. La seva òrbita va ser calculada per primera vegada per l’astrònom Edmund Halley el 1705. Se’l va observar per primera vegada l’any 467 aC.[1] El 1456, el Papa valencià Calixt III segons Bartolome Platina davant la coincidència del pas del cometa amb una avançada dels turcs que van envair els Balcans, va ordenar que es realitzessin pregàries especials ja que considerava que el cometa era expressió de la ira divina. Tanmateix els registres oficials no recullen aquests fets esmentats per Platina. El 1910 la seva aproximació a la Terra va comportar que la seva cua fregués amb les capes superiors de l’atmosfera terrestre.

El cometa Hyakutake, formalment C/1996 B2 va ser descobert el gener de 1996, i va passar a prop de la Terra el març del mateix any. Anomenat d’un inici Gran Cometa de 1996; la seva aproximació a la Terra va ser una de les més properes dels últims 200 anys. Hyakutake va aparèixer com un objecte molt brillant al cel nocturn i va poder ser vist des de tot el món. Va anticipar-se al cometa Hale-Bopp, molt esperat, que s’estava aproximant en aquells moments al Sistema Solar intern.

La seva observació va donar peu a alguns descobriments. Es va observar la primera emissió de raigs X per part d’un cometa, suposadament a causa de la interacció entre les partícules del vent solar interaccionant amb els àtoms neutres de la coma del cometa. La sonda Ulysess va creuar inesperadament la seva cua en una distància superior als 500 milions de quilòmetres, mostrant que el Hyakutake posseïa la cua més llarga coneguda fins al moment.

El Hyakutake és un cometa de període llarg. Abans de la seva última incursió en l’interior del Sistema Solar, el seu període orbital era d’uns 15000 anys, però la influència gravitatòria dels planetes gegants va incrementar l’esmentat valor fins a uns 72000 anys.

 

Un atles en 3D del Sistema Solar

31052011