Tapa 2n T
Leave a reply
Category Archives: General
Videos -teatre
Boolliwood:
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=vYInA3k2mao[/youtube]
PERSONATGES:
NARRADOR:
ALADÍ:
PARE ( SASTRE):
MERCADER 1:
MERCADER 2:
PRINCESA JASSMINE:
DONZELLA 1:
DONZELLA 2:
DONZELLA 3:
REI:
VISIR:
FILL DEL VISIR (PRÍNCEP):
GENI:
OBRA:
NARRADOR 1: -Fa molts i molts anys, en una pròspera ciutat de la Índia vivia un jove anomenat Aladí.
NARRADOR 2: -Aladí era molt alegre: tot el dia voltava pels carrers, amb el seu turbant vermell, rient i fent gresca.
ALADÍ: – Haaa, haaaa haaaa!!! Què bé què m’ho passo! M’ho passo de meravella! Quan sigui gran aniré per tot el món viatjant i viatjant i així coneixeré totes les cultures que encara no conec.
NARRADOR 1: –El seu pare, que era sastre, hauria volgut que aprengués l’ofici, però Aladí no en volia ni sentir a parlar, de treballar!
NARRADOR 2: -A ell, només li agradava jugar i, a l’hora del sol, jeure a descansar a l’ombra fresca.
SASTRE:- hauries d’estar buscant feina! Ets un poca-solta i un gandul!
ALADÍ: Bon dia, pare!! M’agrada que cada dia em rebis d’aquesta manera. No podries ser una mica més amable amb un jove en edat de creixement.
SASTRE:- Ves-te’n a buscar feina!! No tens excuses! Arriba’t al mercat a veure qui et dóna una feina a canvi d’una bossa de diners.
(Aladí es deté a saludar, remenar i comprar a les paradetes)
ALADÍ: Bon día, Sr. Mercader!!
Mercader1: – (a les seves paradetes venent) Bon dia Aladí, que ens expliques avui?
ALADÍ: Vinc a demanar-te ajuda. El meu pare s’ha entestat què he de treballar i no consenteix que em passi el dia jaient a l’ombra!
Mercader1: – Doncs porta aquesta catifa a Palau, és un encàrrec del Rei, i la vol tant aviat com ens sigui possible.
(Finalment Aladí jeu a la ombra sobre de la catifa i el troba el seu pare).
SASTRE: Aladí fill meu, quan deixaràs de jugar i et posaràs a treballar? Per què no aprens a cosir com jo i ens guanyem la vida tots dos plegats venen les millors peces de roba que en aquest poble hi puguin trobar?
ALADÍ: Pare, deixa’t estar de cosir… a mi el que m’agradaria seria viatjar per tot el món i conèixer noves sensacions.
NARRADOR 1: – Però vet aquí que un dia a aquella ciutat hi va arribar un bruixot.
NARRADOR 2: -Venia de l’altra punta de món i havia travessat mars i oceans, muntanyes i deserts, continents sencers, amb un sol propòsit: trobar al jove Aladí.
(Arriba el bruixot a la ciutat)
BRUIXOT: – Busco el jove Aladí, algú l’ha vist??? Digueu-me! Qui l’ha vist???
NARRADOR 2: -Quan el bruixot va veure el jove Aladí, es va fer passar pel seu oncle, i prometent-li qui sap què el va dur fins a l’entrada d’una cova on hi havia un tresor fabulós.
BRUIXOT: Bon dia jove…
ALADÍ: Bon dia, tingueu! Què voleu de mi???
NARRADOR 2:- Allà, li va posar un anell màgic i li va dir:
BRUIXOT: mira…
Aladí, tu ets l’únic que pot agafar la llàntia del tresor. Porta-me-la! Amb aquest anell, res ni ningú, t’ho podrà impedir!
( l’empenta a entrar a la cova)
NARRADOR 1: I així ho va fer. Aladí va travessar un jardí, on els arbres tenien les branques plenes de joies.
Eren tan boniques, que se’n va omplir les butxaques fins dalt.
Quan va trobar la llàntia, la va agafar i va tornar cap a l’entrada de la cova, però
anava tan carregat que no podia pujar.
ALADÍ: Ajudeu-me, oncle!
BRUIXOT: Dóna’m la llàntia, vinga!
(brama el bruixot, impacient)
NARRADOR 2: El bruixot, furiós, creient que Aladí no la hi volia donar, va agafar una enrabiada de mil dimonis i fent un terrible encanteri va tancar la porta de la cova per sempre més.
Pobre Aladí! Com s’ho faria, per sortir d’allà?
NARRADOR 1: Mentrestant, a la cova, Aladí estrenyia els punys amb
ràbia, quan de sobte… va notar l’anell i el va fregar. Tot d’una, va aparèixer una figura horripilant: el geni de l’anell!!!
GENI: Demaneu-me el que vulgueu! Els vostres desitjos seran ordres per a mi…
ALADÍ: Em podríeu fer el favor de retornar-me a casa?
NARRADOR 2: El geni va fer un gest amb les mans, i el va fer desaparèixer tot d’una.
NARRADOR 1: Un cop a casa, Aladí va tenir la pensada d’anar a vendre la llàntia al mercat. d’aquesta manera, podria aconseguir el saquet de diners que l’havia promès al pare. La va agafar amb les seves mans i la va a començar a netejar perquè estigués ben lluenta, i tot d’una… va aparèixer el geni de nou!
GENI: Sóc el vostre esclau, oh, senyor meu! Obeeixo a qui tingui la llàntia a la seva mà.
NARRADOR 2: Feia mil anys que el geni dormia dins la llàntia i el seu poder no tenia límits: era capaç de complir tots els desitjos que se li formulessin. I Aladí, afamat, li va demanar un altre desig…
ALADÍ: Que podria donar-me un tros de pa?
NARRADOR 1: En un batre d’ulls, el geni li va parar una taula amb els menjars més exquisits de la terra, servits en plats d’or massís!
NARRADOR 2: El jove va menjar-se desesperadament tot el que hi havia a sobre de la taula, i un cop ben atipat se li va ocórrer una idea brillant…
ALADÍ: Ja sé…vendré aquests plat d’or al mercat, i així podré aconseguir el saquet de diners!
*(MENTRESTANT AL PALAU DE LA CIUTAT…)
REI: No hi ha més temps a perdre filla meva…és hora de trobar a l’home que et farà ser la dona més feliç del món.
GESSAMÍ: Sí pare? em farà feliç?
REI: I tant filla! escolliré un home noble, ric i majestuós, per a què estigui al costat de la dona més meravellosa d’aquesta ciutat.
GESSAMÍ: I em podré endur les meves donzelles??
*(LES DONZELLES S’APROPEN A LA GESSAMÍ, TOT FENT UNA REVERÈNCIA DAVANT DEL REI…) Elles saben tots els meus gustos.
DONZELLA 1i 2: Sí, els seus gustos!!
GESSAMÍ: I les meves preferències!
DONZELLA 1i 2: Sí, sí, les seves preferències!!!
DONZELLA 2: I els seus gustos!
GESSAMÍ: I els meus vestits preferits!
DONZELLA 1i 2: Sí, sí… els seus vestits!!
DONZELLA 2: I els seus gustos!
GESSAMÍ: I els meus…!
DONZELLA 1i 2: Sí, sí… els seus…!
REI: prou! Ja m’ha quedat clar! D’acord hi podreu anar plegades! No se’n parli més!
GESSAMÍ: Gràcies pare!
DONZELLA 1i 2: Sí, sí… moltes gràcies…!
*(LES DONZELLES SE’N RETIREN FENT REVERÈNCIES TOT CAMINANT ENRERA I LA JASMIN MARXA TAMBÉ…
SEGUIDAMENT EL REI VA A PARLAR AMB EL VISIR)
NARRADOR 1: El rei es va anar a parlar amb el visir, el seu home de confiança i li va demanar que el seu fill fos el promès de la seva filla.
REI: Bon dia Visir
VISIR: Bon dia sa majestat! Hi ha res que li pugui ajudar?
REI: Doncs sí… ha arribat el dia…
VISIR: Quin dia majestat?
REI: el dia de casar a la meva filla Gessamí…
VISIR: Quina alegria! I amb quí ho farà si es pot saber?
REI: Doncs encara no ho sé…vull que sigui un home noble, ric i mereixedor d’una dona com la meva filla.
VISIR: Aja…
(assenteix amb el cap i posa cara de rumiar i al cap d’uns segons li diu…)
– Ara vostè em dirà agosarat, però… jo tinc un fill noble, atent i ben guapo…que li semblaria?
REI: L’hauria de veure…
VISIR: uhmm! És clar que sí!
NARRADOR 2: De sobte arriba el fill del visir i saluda al rei. El rei queda sorprès, i sense pensar-ho es dirigeix a ell i li diu…
REI: Amb vostè volia jo parlar…
PRÍNCEP: Amb molt de gust majestat…què és el que vol parlar amb mi.
REI: Les paraules del seu pare han estat confirmades al veure la seva presència i educació, i és per això que vull que aquesta mateixa nit et converteixis en el príncep d’aquesta ciutat jurant-li amor i fidelitat a la meva filla…
NARRADOR 1: El príncep es queda estupefacte, la seva cara es transforma en un moment, i mira al seu pare…El visir, li fa un gest d’aprovació i el príncep respon…
PRÍNCEP: Amb molt de gust i agraïment que dipositi aquesta confiança en mi. Prometo fer de la seva filla la dona més feliç d’aquest món… *(DE NOU AL MERCAT…)
NARRADOR 1: Aladí es troba tip i feliç, tot passejant i intentant canviar els plats per diners quan.. just en aquell moment, la princesa Jasmin i les seves donzelles s’encaminen cap als banys de la ciutat.
NARRADOR 2: Aladí n’havia sentit a parlar tant, de la bellesa d’aquella princesa, que no se’n va poder estar: la va seguir fins als banys i la va espiar… Però Aladí no sabia era que, aquella mateixa nit, la princesa Gessamí es casaria amb el fill del visir.
NARRADOR 1: Quan es va pondre el sol, tothom va començar a guarnir la ciutat, el Rei havia manat engalanar tot ben bonic per a què aquella vesprada es realitzés el casament de la seva filla. (gent engalanant la ciutat)
NARRADOR 2: Quan Aladí ho va saber, el món li va caure als peus. Va seure en un raconet, i va decidir dipositar de nou l’esperança en la llàntia meravellosa….
ALADÍ: Oooh!!! estimat geni…tinc un desig molt complicat per demanar-te…
GENI: Demana sense por, jove…
ALADÍ: La princesa Gessamí es casa aquesta mateixa nit amb el fill del visir…i jo vull impedir-ho…Porta’m a la princesa i el seu espòs del Palau.
GENI: Els teus desitjos són ordres per mi. I dit això, el geni es va esmunyir fins al palau i va portar el llit de noces a casa d’ Aladí.
NARRADOR 1: Quan el fill del visir va veure el geni es va espantar tant, que va fugir cames…
PRÍNCEP: ajudeu-me! hi ha un home horripilant al costat de la meva estimada!
NARRADOR 2: Aleshores, Aladí va seure al costat de la princesa i va passar tota la nit contemplant-la.
NARRADOR 1: L’endemà, sense pensar-s’ho dues vegades, va demanar audiència al rei i li va oferir totes les joies que havia agafat a la cova si li concedia la mà de la seva filla.
ALADÍ: sa majestat… li faig entrega de tot l’or i les joies que he pogut aconseguir a canvi què em doni la oportunitat de compartir la meva vida amb la seva filla i donar-li tot el amor que en aquest món hi pugui haver!
NARRADOR 2: Aquell regal era digne de la princesa! I el rei ho va acceptar.
REI: Accepto…però amb la condició què li siguis fidel i la facis feliç.
ALADÍ: Li ho juro…
NARRADOR 2: Aladí, boig de felicitat, va agafar ràpidament la llàntia i la va fregar…
GENI: Què desitges Aladí?
ALADÍ: Amic geni!, vull el palau més luxós que mai hagi existit damunt la terra.
NARRADOR 1: I el desig, una altra vegada, li va ser concedit: un palau de marbre, decorat amb vores d’or i plata, va aparèixer del no-res. La princesa Gessamí, en veure’l, es va quedar esbalaïda i es va llançar als braços del jove Aladí. (Gessamí es llença als braços d’Aladí)
NARRADOR 2: Un dia que la princesa estava sola a palau va sentir una veu que cridava:
BRUIXOT: –Canvio llànties velles per llànties noves!
NARRADOR 1: però això és l’inici d’una altra història!
Rates podrides, caca esquitxada… aquest geni que torni a la llàntia!
LA RATETA QUE ESCOMBRAVA L’ESCALETA:
NARRADOR1:
NARRADOR2:
RATETA:
CONILLA:
MARE DE LA RATETA:
GAT:
BRAU:
GOS:
BURRET:
ÀNEC:
GALL:
NARRADOR 1: Hi havia una vegada una Rateta que cada dia escombrava l’escaleta i un dia es va trobar un dinaret.
RATETA: -Oh, quina sort que he tingut!! I què en podria fer? Si em compro atmetlletes em cauran les dentetes. I si em compro un llacet per la cueta. Sí, sí, em compraré un llacet ben bonic per posar-me’l a la cueta!!
NARRADOR 2: I així ho va fer.
Va anar a casa la senyora conilla i va estar mirant molts llacets. Al final es va decidir per un llaç de satí de color rosa.
RATETA: – Bon dia Sra. Conilla.
CONILLA: – Bon dia Rateta boniqueta, ja em diràs que se’t precia!
RATETA: – Voldria un llacet per la cueta!
CONILLA: – En tinc un de color rosa satinat.
RATETA: -Sí aquest sí que m’agrada! Seré l’enveja del barri, segur que tothom em mirarà – pensava la rateta -Ui, no me l’emboliqui que me l’emporto posat!
NARRADOR 1: Es va posar a davant de casa seva per lluir el llacet. I així estava quan va passar el Senyor Ànec, que veient-la tan bonica li va dir:
ÀNEC: -Ai rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
RATETA: -Ai, no ho sé pas. A veure quina veu fas?
ÀNEC: – Quac, quac, quac!!
RATETA: -Ui, que m’eixordes. No et vull per marit.
NARRADOR 2: També per allí va pasar un brau que amb el seu mugir li va dir:
BRAU: -Ai rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
RATETA: -Ai, no ho sé pas. A veure quina veu fas?
BRAU: – MUUUU, MUUUU!!
RATETA: -Ui, que em destarotes. No et vull per marit.
NARRADOR 1: També va passar un gall amb les amb les plomes estarrufades que li va dir:
GALL: -Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
RATETA:- Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?
GALL: -Kikirikí, kikirikí!!!!
RATETA: -Ui, no, quin xivarri no et vull per marit.
NARRADOR 2: I el gall se’n va anar amb el cap cot.
Després va passar un gosset i li va passar el mateix.
GOS: -Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
RATETA:- Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?
GOS: – BUP, BUUUP, BUPPP!!!
RATETA: -Ui, no, quin mal de cap, no et vull per marit.
NARRADOR 1: Al cap d’una estona va passar un burret que al veure la rateta tan bonica no es va poder estar de dir-li:
BURRET: -Rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí.
NARRADOR 2: I la rateta, fent-se pregar li va dir:
RATETA: -Ai no ho sé pas,a veure quina veu fas?
BURRET: -Iiiiaaaa, iiiiiaaaaaa!!!
RATETA: -Fuig, fuig, que m’eixordes!!
NARRADOR 1: Quan la Rateta ja començava a pensar que mai no trobaria ningú que li fes el pes va passar un gatet que li va dir:
GATET: -Miau Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
NARRADOR 2: I la Rateta, fent-se l’estreta:
RATETA: -Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?
GATET: -Miauu, miauuu!
RATETA: -Sí, amb tu sí que em vull casar!
GATET: -Miauu, miauuu!
NARRADOR 1: I així ho van fer. Ven aviat es van casar i tothom hi va ser convidat.
NARRADOR 2: Aquell dia tothom li deia a la rateta:
TOTHOM: -Ves amb compte amb aquest gat!
TOTHOM: -Vigila que quan estiguis despistada no et clavi queixalada!!
NARRADOR 1: I la Rateta reia per sota el nas perquè només ella i el seu maridet sabien el secret:
NARRADOR2: que aquest gat era vegetarià i no menjava rates !!!
NARRADOR 1 i 2: I vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat.
Font: http://www.totcontes.com/conte/1/la-rateta-que-escombrava-l-escaleta
http://www.youtube.com/watch?v=33WWBNznnSw
www.youtube.com/embed/3Cg0OFhTxUY
Charles Darwin
Avui 5de març Charles Darwin faria 228 anys
Aquest dijous la Lluna plena serà la més petita de l’any
Aquest és també l’apogeu més pròxim fins al 27 de gener del 2032
ARXIU
La lluna plena, en una nit estrellada
La segona Lluna plena de l’any es produeix aquest dijous, 5 de març, i es mostrarà una mica Més petita del normal, vista des de la Terra. Aquesta minilluna serà la Lluna plena més petita del 2015.
La fase completa es produirà a les 18.07 UTC, una mica més de 10 hores després de l’apogeu (el punt de més distància de la Terra). Aquest mes l’apogeu és excepcionalment distant, amb 406,385 quilòmetres del centre de la Terra al centre de la Lluna. Això és només 80 quilòmetres menys que l’apogeu més distant del 2015, el 14 de setembre, que es produirà, no obstant, a prop de la Lluna Nova.
L’apogeu de la Lluna varia de 404.000 a 406.700 quilòmetres de distància. Aquest és també l’apogeu més pròxim corresponent a una Lluna plena fins al 27 de gener del 2032.
Igual que una superlluna, una minilluna és una lluna plena que es produeix dins de les 24 hores, en aquest cas, de l’apogeu.
El camí de la Lluna aquesta setmana es dirigeix cap al puntequinoccial de tardor a la constel·lació astronòmica de Verge, al seu pas per Leo i travessa la cantonada de la constel·lació no zodiacal Sextant, informa Universe Today
Venus i Mart junts, i de visita la Lluna
Abans d’ahir es va veure un espectacle celeste admirable. Si vareu estar atents, i havíeu seguit les recomanacions d’observació del cel del mes de febrer, poguéreu gaudir de la conjunció de tres dels cossos celestes més interessants, fenomen que va ser visible al cel de ponent poc després de la posta de Sol.
Disposat en una formació triangular, Venus, ben brillant, se situava al vèrtex de l’angle entre Mart, molt més dèbil però ben prop i cap al nord i la Lluna, més allunyada i cap a l’horitzó.
Mart era l’objecte més dèbil. Situat ara mateix a més de 300 milions de quilòmetres de la Terra, l’observació al telescopi només permet veure que té forma circular però no s’aprecia cap detall.
La Lluna, amb només un dia de vida després la Lluna nova, es veia molt prima i mostrava la seva forma més simpàtica amb la forma de somriure, com anunciant l’arribada de la primavera. Aquesta forma tan divertida, en forma de somriure o de barca, ocorre en hivern quan l’òrbita de la Lluna és presenta ben alta.
Però s’hi podien veure alguna altra cosa més interessant sobre el nostre satèl·lit, com ara que la part superior del seu disc, que no està il·luminat directament per la llum solar, era perfectament visible com es pot veure en la fotografia que m’envia l’amic Joanma Bullón. D’on surt aquesta llum? Aquesta il·luminació feble de la Lluna s’anomena llum cendrosa i prové de la llum que li envia el nostre planeta. Un astronauta situat en la superfície de la Lluna en la nit lunar té al cel la brillant Terra que brilla unes trenta vegades més que la Lluna plena en el cel terrestre.
Aquesta il·luminació terrestre reflectida sobre la “pantalla” lunar ha permés estudiar els efectes de la variació de la cobertura nuvolosa en l’atmosfera terrestre amb la mesura acurada de la llum cendrosa al llarg dels anys. És a dir podem mesurar el nostre planeta des de fora sense eixir de la Terra. Ben curiós.
La conjunció dels planetes i la Lluna continua avui, encara que la Lluna estarà més alta. Mireu poc després de la posta de Sol i, en fer-se fosc, trobareu els dos planetes junts i dalt el fi tall d’una Lluna de dos dies, com es veu a la simulació adjunta extreta del programa Stellarium.
D’aquesta conjunció podem aprendre com orbiten els planetes del sistema solar i com “s’alineen” en direcció a la Terra. De la web The Planetes Today, a live view of the solar system, podem veure en directe el sistema solar des d’una perspectiva allunyada i situats sobre el pol del Sol. Es veu clarament la disposició planetària i de la Lluna que ens està oferint aquests dies l’espectacle celeste (punxeu la imatge per veure-ho més gran).
No us perdeu la vista celeste d’aquesta nit.
Imatges:
1. De dalt a baix, Mart, Venus i la Lluna. 20 de febrer 2015. Teleobjectiu 200 mm. Joanma Bullón. Observatori La Cambra. Aras de los Olmos. Els Serrans.
2. De dalt a baix, Lluna, Mart i Venus. 21 de febrer 2015. Simulació Stellarium
3. La posició dels planetes. De The Planetes Today, a live view of the solar system.”
FONT: http://blocs.mesvilaweb.cat/marco/?p=270864
CARNAVAL
CARNESTOLTES
Joc naval
DENIP 2015
Vídeo del DENIP 2015
