Avui 5de març Charles Darwin faria 228 anys
Author Archives: Anna Mª
Aquest dijous la Lluna plena serà la més petita de l’any
Aquest és també l’apogeu més pròxim fins al 27 de gener del 2032
ARXIU
La lluna plena, en una nit estrellada
La segona Lluna plena de l’any es produeix aquest dijous, 5 de març, i es mostrarà una mica Més petita del normal, vista des de la Terra. Aquesta minilluna serà la Lluna plena més petita del 2015.
La fase completa es produirà a les 18.07 UTC, una mica més de 10 hores després de l’apogeu (el punt de més distància de la Terra). Aquest mes l’apogeu és excepcionalment distant, amb 406,385 quilòmetres del centre de la Terra al centre de la Lluna. Això és només 80 quilòmetres menys que l’apogeu més distant del 2015, el 14 de setembre, que es produirà, no obstant, a prop de la Lluna Nova.
L’apogeu de la Lluna varia de 404.000 a 406.700 quilòmetres de distància. Aquest és també l’apogeu més pròxim corresponent a una Lluna plena fins al 27 de gener del 2032.
Igual que una superlluna, una minilluna és una lluna plena que es produeix dins de les 24 hores, en aquest cas, de l’apogeu.
El camí de la Lluna aquesta setmana es dirigeix cap al puntequinoccial de tardor a la constel·lació astronòmica de Verge, al seu pas per Leo i travessa la cantonada de la constel·lació no zodiacal Sextant, informa Universe Today
Venus i Mart junts, i de visita la Lluna
Abans d’ahir es va veure un espectacle celeste admirable. Si vareu estar atents, i havíeu seguit les recomanacions d’observació del cel del mes de febrer, poguéreu gaudir de la conjunció de tres dels cossos celestes més interessants, fenomen que va ser visible al cel de ponent poc després de la posta de Sol.
Disposat en una formació triangular, Venus, ben brillant, se situava al vèrtex de l’angle entre Mart, molt més dèbil però ben prop i cap al nord i la Lluna, més allunyada i cap a l’horitzó.
Mart era l’objecte més dèbil. Situat ara mateix a més de 300 milions de quilòmetres de la Terra, l’observació al telescopi només permet veure que té forma circular però no s’aprecia cap detall.
La Lluna, amb només un dia de vida després la Lluna nova, es veia molt prima i mostrava la seva forma més simpàtica amb la forma de somriure, com anunciant l’arribada de la primavera. Aquesta forma tan divertida, en forma de somriure o de barca, ocorre en hivern quan l’òrbita de la Lluna és presenta ben alta.
Però s’hi podien veure alguna altra cosa més interessant sobre el nostre satèl·lit, com ara que la part superior del seu disc, que no està il·luminat directament per la llum solar, era perfectament visible com es pot veure en la fotografia que m’envia l’amic Joanma Bullón. D’on surt aquesta llum? Aquesta il·luminació feble de la Lluna s’anomena llum cendrosa i prové de la llum que li envia el nostre planeta. Un astronauta situat en la superfície de la Lluna en la nit lunar té al cel la brillant Terra que brilla unes trenta vegades més que la Lluna plena en el cel terrestre.
Aquesta il·luminació terrestre reflectida sobre la “pantalla” lunar ha permés estudiar els efectes de la variació de la cobertura nuvolosa en l’atmosfera terrestre amb la mesura acurada de la llum cendrosa al llarg dels anys. És a dir podem mesurar el nostre planeta des de fora sense eixir de la Terra. Ben curiós.
La conjunció dels planetes i la Lluna continua avui, encara que la Lluna estarà més alta. Mireu poc després de la posta de Sol i, en fer-se fosc, trobareu els dos planetes junts i dalt el fi tall d’una Lluna de dos dies, com es veu a la simulació adjunta extreta del programa Stellarium.
D’aquesta conjunció podem aprendre com orbiten els planetes del sistema solar i com “s’alineen” en direcció a la Terra. De la web The Planetes Today, a live view of the solar system, podem veure en directe el sistema solar des d’una perspectiva allunyada i situats sobre el pol del Sol. Es veu clarament la disposició planetària i de la Lluna que ens està oferint aquests dies l’espectacle celeste (punxeu la imatge per veure-ho més gran).
No us perdeu la vista celeste d’aquesta nit.
Imatges:
1. De dalt a baix, Mart, Venus i la Lluna. 20 de febrer 2015. Teleobjectiu 200 mm. Joanma Bullón. Observatori La Cambra. Aras de los Olmos. Els Serrans.
2. De dalt a baix, Lluna, Mart i Venus. 21 de febrer 2015. Simulació Stellarium
3. La posició dels planetes. De The Planetes Today, a live view of the solar system.”
FONT: http://blocs.mesvilaweb.cat/marco/?p=270864
CARNAVAL
CARNESTOLTES
Joc naval
Portes obertes als centres educatius de Mataró/ curs 2015 – 2016
REPASSA A CASA
Presentación para entrevista de trabajo
Creem un bloc?
L’hivern és un bon moment per conèixer nous entorns i tastar les possibilitats educatives que ofereixen.
Us proposem crear un bloc a la XTECBlocs, seguint l’Ajuda. O, si ja en teniu un, podeu aprendre i practicar amb tots els continguts que es poden inserir en el bloc. O potser és hora de personalitzar el bloc provant nous formats, colors i widgets.
Sigui el que sigui, us desitgem un molt bon hivern.
FONT: http://blocs.xtec.cat/