QUI VA SER…
Terenci Thos i Codina (Mataró, 1841-1903). Advocat, polític i escriptor. Cursà l’ensenyament primari en l’Escola Pia de Santa Anna de Mataró i en acabar els estudis primaris passà a Barcelona on cursà dret i filosofia i lletres. És en aquest període quan coincidí amb l’ambient cultural que havia de conduir el 1859 a la restauració dels Jocs Florals de Barcelona. Entre 1859 i 1860 es traslladà a Madrid, junt amb el seu germà Silví, on feu el doctorat en Filosofia i Lletres, que obtingué el 1860 i, dos anys després feu el de Dret Civil i Canònic, el mateix any que obtenia el primer èxit en els Jocs Florals.
Damià Campeny i Estrany (Mataró, 1771 – Barcelona, 1855) fou un escultor català.
Va estudiar a l’Escola de la Llotja de Barcelona, de la qual més tard en seria professor i director de la secció d’escultura. Va treballar al taller de l’escultor Salvador Gurri i Corominas i posteriorment al de Nicolau Travé. Obrí el seu propi taller, on va realitzar encàrrecs per a parròquies barcelonines, com Sant Vicenç i Sant Jaume i per a la Cartoixa de Montalegre el Sant Bru.
L’any 1797 guanyà una pensió de la Junta de Comerç per anar a Roma, on conegué l’escultor Antoni Canova, i hi visqué durant divuit anys durant els quals treballà al taller del Vaticà i hi realitzà obres com Hèrcules Farnesi i Neptú. Envià tot un seguit d’escultures a la Junta de Comerç.
Alexandre Satorras i Capell va néixer l’any 1901, fill d’un registrador de la propietat a Mataró. Va cursar el batxillerat a l’escola Valldemia. Entre 1958 i 1963 va ser director del Patronat d’Ensenyament Mitjà de Mataró que havia de posar en marxa un Institut de secundària a la ciutat: el COPEM. Catedràtic de Filosofia i pedagog, va acceptar dirigir l’Institut que, poc després de la mort, portaria el seu nom. Es va guanyar aviat el respecte i la consideració per part de tota la ciutat.
El 1966 va ser designat director de l’Institut Joan d’Àustria de Barcelona. El desembre d’aquell any va resultar atropellat per una motocicleta a la Rambla Catalunya de Barcelona. El dia 1 de gener de 1967 va morir a l’Hospital Clínic a conseqüència de les ferides causades. En el butlletí interior de l’Institut Joan d’Àustria de març de 1967 dedicat a Alexandre Satorras es diu: “La Bondat –així, en majúscula– tenia un altre nom: es deia Alexandre Satorras.”
Va estar casat amb Àngels Ferrer i Sensat, nascuda el 18 de maig del 1904 a Barcelona, filla de Rosa Sensat, una de les més destacades veus renovadores de la pedagogia catalana del segle passat.
