Monthly Archives: febrer 2013

Per quin motiu tries l’IES on aniràs el proper curs?

QUI VA SER…
Terenci Thos i Codina (Mataró, 1841-1903). Advocat, polític i escriptor. Cursà l’ensenyament primari en l’Escola Pia de Santa Anna de Mataró i en acabar els estudis primaris passà a Barcelona on cursà dret i filosofia i lletres. És en aquest període quan coincidí amb l’ambient cultural que havia de conduir el 1859 a la restauració dels Jocs Florals de Barcelona. Entre 1859 i 1860 es traslladà a Madrid, junt amb el seu germà Silví, on feu el doctorat en Filosofia i Lletres, que obtingué el 1860 i, dos anys després feu el de Dret Civil i Canònic, el mateix any que obtenia el primer èxit en els Jocs Florals.

Damià Campeny i Estrany (Mataró, 1771 – Barcelona, 1855) fou un escultor català.
Va estudiar a l’Escola de la Llotja de Barcelona, de la qual més tard en seria professor i director de la secció d’escultura. Va treballar al taller de l’escultor Salvador Gurri i Corominas i posteriorment al de Nicolau Travé. Obrí el seu propi taller, on va realitzar encàrrecs per a parròquies barcelonines, com Sant Vicenç i Sant Jaume i per a la Cartoixa de Montalegre el Sant Bru.
L’any 1797 guanyà una pensió de la Junta de Comerç per anar a Roma, on conegué l’escultor Antoni Canova, i hi visqué durant divuit anys durant els quals treballà al taller del Vaticà i hi realitzà obres com Hèrcules Farnesi i Neptú. Envià tot un seguit d’escultures a la Junta de Comerç.

Alexandre Satorras i Capell va néixer l’any 1901, fill d’un registrador de la propietat a Mataró. Va cursar el batxillerat a l’escola Valldemia. Entre 1958 i 1963 va ser director del Patronat d’Ensenyament Mitjà de Mataró que havia de posar en marxa un Institut de secundària a la ciutat: el COPEM. Catedràtic de Filosofia i pedagog, va acceptar dirigir l’Institut que, poc després de la mort, portaria el seu nom. Es va guanyar aviat el respecte i la consideració per part de tota la ciutat.
El 1966 va ser designat director de l’Institut Joan d’Àustria de Barcelona. El desembre d’aquell any va resultar atropellat per una motocicleta a la Rambla Catalunya de Barcelona. El dia 1 de gener de 1967 va morir a l’Hospital Clínic a conseqüència de les ferides causades. En el butlletí interior de l’Institut Joan d’Àustria de març de 1967 dedicat a Alexandre Satorras es diu: “La Bondat –així, en majúscula– tenia un altre nom: es deia Alexandre Satorras.”
Va estar casat amb Àngels Ferrer i Sensat, nascuda el 18 de maig del 1904 a Barcelona, filla de Rosa Sensat, una de les més destacades veus renovadores de la pedagogia catalana del segle passat.

Arbre genealògic de la nissaga Borbònica

Arbre genealògic dels Borbons publicat el diumenge 2 de maig del 2004 al diari El Punt. Hi figuren tots els reis, les seves consorts, les xicotes, les amants oficials que han tingut, i els fills bastards. Es pot observar com a Juan Carlos I se li atribueixen com a fulanes María Graciela de SavoiaMarta GayàOlghina Nicolis, amb la que hauria tingut una filla anomenada Paola. Des de fa uns mesos  a  aquesta llista se li hauria d’afegir, entre altres, Corinna zu Sayn-Wittgenstein, coneguda arran de les caçaries del monarca per Àfrica. Recordem que tots els ingressos del rei provenen dels nostres impostos i que ell  se’ls gasta com li don la gana… i es veu que li don la gana gastar-se’ls tot sovint comprant regals i pagant viatges a les seves amants. És sospitós que tots aquells que es queixen de la despesa del president de laGeneralitat en representació institucional, no es queixin també de les despeses de la “Casa Real” (és que tenen dret a cuixa del que li sobra al rei?)