CLICA LA IMATGE:

En aquest recull trobareu Nadales:

1. Per escoltar:
MP3 instrumental + veus i MP3 instrumental

2. Per cantar i interpretar:
partitura instrumental + veus i partitura instrumental

3. En versió MIDI: MIDI instrumental

A Betlem me’n vull anar

vols venir tu gallineta?

A Betlem me’n vull anar

vols venir tu rabadà?
Un xiulet li vull comprar;

un xiulet li vull comprar.

Xiu, xiu, xiu farà el xiulet;

xiribit, xiribet;

a Betlem, au, au,

a Betlem si us plau.
Un timbal li vull comprar.

Tam, tam, tam, farà el timbal.
Un pollet li vull comprar.

Piu, piu, piu, farà el pollet.
Un gatet li vull comprar.

Miau, miau, miau, farà el gatet.
Un gosset li vull comprar.

Guau, guau, guau, farà el gosset.
Un porquet li vull comprar.

Oic, oic, oic, farà el porquet.
———————————————————-

M i AM

&nbsp

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Ipr8lTJs2jg[/youtube]

Sóc navegant solitari, sóc mariner sense port.
Mai no he tingut calendari, el meu rellotge sóc jo,
que no tinc segons i que allargo les hores.

Tu, vell timó que m´ajudes,
la meva adreça sou tu i el vent;
treu-me d´aquesta tempesta,
treu-me que ja no puc més,
seguint una estrella potser em vaig perdre el cel.
i vaig perdre el seny….

Dóna´m força per cridar,
que no sóc d´aquí, tampoc sóc d´allà,
la meva terra és el mar.
Dóna´m força per cridar, que jo sóc de mi,
no sóc de ningú i sempre així serà.

Vaig néixer sense fronteres,
no crec en les possessions,
doncs penso que hi ha massa coses
que ens separen i tots som del mateix món,
no crec en nacions ni en obligacions,
ni en obligacions.

Dóna´m força per cridar,
que no sóc d´aquí, tampoc sóc d´allà,
sóc part de l´Oceà.
Dóna´m força per cridar,
que jo sóc de mi, no sóc de ningú.

La meva terra és el mar fet d´aigua i sal.
Sota l´aigua no hi ha peles ni banderes ni nacions
el silenci que m´envolta és la solfa que em fa viure,
viure i ser lliure, lliure!

Dóna´m força per cridar, que si l´aigua és amor,
jo de pedra no sóc, mulla´m un altre cop.

Dóna´m força torna´m boig, que si l´aigua és amor
jo de pedra no sóc, mulla´m un altre cop
dins el cor…

L’arbre de Nadal tal com coneixem neix al segle XVI i XVII, però no seria fins al segle XIX quan es va estendre per tot Europa, des del Regne Unit el 1841, quan per primera vegada s’instal · la al Palau de Windsor, fins Espanya, on seria introduït per una princesa russa. Un dels molts símbols religiosos que tanca l’arbre de Nadal hi ha el de la seva forma triangular, que simbolitza la Trinitat. Les llums, espelmes primer i després les actuals llumetes parpellejants, són la llum de Déu, l’estrella situada a la part superior és l’Estrella de Betlem que guia al creient i les boles representen les illes de l’arbre de la vida del Paradís o els dons que Déu ha donat l’home. Quan avui posem l’arbre ocupant el centre de les nostres llars gairebé ningú recorda i al seu simbolisme sagrat, convertint-se en poc més que un costum de la qual hem perdut el seu significat (imatge procedent de http://www.fondos10.net)