El Tió de Nadal és un personatge mitològic català i basat en una tradició senyalada a Catalunya. Aquesta tradició també es coneix com l’occità com Cachafuòc o Soca de Nadal i a l’Aragó com Tronca de Nadal o Toza.
Originalment es tractava d’un tros de tronc de casa, i el seu do era la calor que ell va portava a casa.
Avui dia, es tracta d’un tronc buit d’aproximadament 0,3 metres de llarg, de peu sobre dues potes o quatre branques, amb un gran somriure dibuixat en un extrem i una petit nas sovint de fusta, tot ell provist d’una barretina en miniatura.
El dia de la Immaculada Concepció (8 de desembre) es comença a donar-li de menjar cada nit al Tió de Nadal, i normalment es cobreix amb una manta vermella perquè no es refredi durant la nit.
El Dia de Nadal (o el dia anterior, segons la tradició de la família), Se li demana que “cagui… regals” i se’l colpeja amb pals cantant cançons pròpies a tal efecte.
El Tió mai cagarà objectes o regals de grans dimensions, les quals es regalaran més tard pels tres Reis Mags. Per tant, dóna objectes petits, dolços, fruits secs i generalment torró. Depenent de la regió, sinó que també pot donar figues.
Si no té ganes de cagar dóna una arengada salada, una dent d’all, la ceba, o bé “pixa”. Es sabut que el Tió de Nadal dóna un regal per compartir amb tothom. A més dels noms que es donen en el primer paràgraf, té el sobrenom Caga Tió, derivat de moltes cançons Tió de Nadal que comencen amb la frase, originalment (en el context de les cançons) un imperatiu: “Caga, tronc! “L’ús d’aquesta expressió en el seu nom no se suposa que és part de la tradició.
Heus aquí una de les cançons tradicionals més populars:
