Quan separem les síl·labes d’una paraula hem de parar una atenció especial a aquells casos en què apareixen dues vocals en contacte. En aquests casos es poden pronunciar les dues vocals en un mateix cop de veu (diftong) o en dos (hiat):
ai – re (ai, diftong) a – e – ro – port (la a i la e no fan diftong)
Conèixer els diftongs és important per poder accentuar correctament, ja que si ens equivoquem a l’hora de determinar les síl·labes d’una paraula apliquem les normes d’accentuació erròniament. Per exemple:
À – vi – a La paraula àvia s’accentua perquè és esdrúixola
(la i i la a no formen diftong)
No totes les vocals permeten formar diftongs. Llegeix i observa les paraules següents: totes tenen diftong. Quines vocals són necessàries per formar un diftong? Intenta deduir-ho.
peu, aigua, peix, cuina, pau, riu, nou, freqüent, tou, duu, nau, feu
En un diftong una de les vocals (o les dues) és una i o bé una u.
Així, doncs, els diftongs són la combinació de dues vocals que es pronuncien en una mateixa síl·laba, una d’aquestes vocals (o les dues) és una i o una u.
Cal saber distingir els diferents tipus de diftong. Fixa-t’hi:
| Tipus de diftongs
– diftongs decreixents – diftongs creixents |
| Atenció!
No sempre que tenim una i seguida d’una a, e, o es forma un diftong creixent. Només quan aquesta i és a l’inici de paraula o bé es troba entre vocals. Exemple: |
Vols practicar el que hem vist fins ara? Pots fer l’activitat següent per identificar les paraules que tenen diftong.
Activitat 21
Per acabar, és important que identifiquem els diftongs (dues vocals pronunciades en un cop de veu), però també els casos en què dues vocals en contacte no formen diftong, és a dir els hiats.
Parlem d’hiat en els casos següents:
| No hi ha una i o una u, necessàries per formar diftongs: | Te-a-tre, re-al | |
| En les combinacions: | consonant+i+a/e/o consonant+u+a/e/o |
di-es, Ma-ri-a, re-li-gi-ó cu-a, du-es |
| Un accent o una dièresi marquen la no formació del diftong: | veí, països | |
Per treballar els diftongs pots fer alguna de les activitats de pràctica que et proposem a continuació. Endavant!
Activitat 22
Cal identificar d’una sèrie de paraules la que conté un diftong.
Activitat 23
Es tracta d’identificar diftongs (creixents i decreixents) i hiats en una sèrie de paraules. S’han de classificar.
Activitat 24
S’han de separar per síl·labes unes paraules. Cal tenir en compte si les vocals que estan en contacte formen diftongs o hiats.
Fitxa resum
Un diftong és la unió de dues vocals en un sol cop de veu, en una mateixa síl·laba. Perquè es formi un diftong hi ha d’haver una i o una u.
Tipus de diftongs.
- Diftongs decreixents
vocal + i/u
ai, ei, ii, oi, ui aire, rei, boira, cuina
au, eu, iu, ou, uu pau, peu, ciutat, coure, duu
- Diftongs creixents
qua, qüe, qüi, quo quatre, qüestió, ubiqüitat, quota
gua, güe, güi, guo guant, aigües, pingüí, aiguota
i + vocal (a l’inici de paraula) iogurt, iode, hiena, ioga…
i, u entre vocals noia, deia, veuen…
Hiats
Dues vocals en contacte que pertanyen a síl·labes diferents formen un hiat. Per tant, en trobem en els casos següents:
- No hi ha una i o una u, necessàries per formar diftongs. Te-a-tre, re-al
- En les combinacions: consonant+i+a/e/o di-es, Ma-ri-a, re-li-gi-ó
consonant+u+a/e/o cu-a, du-es
- Un accent o una dièresi marquen la no formació del diftong: veí, països
Font: http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/intermedi/icl/icl5/icl52b/icl52_03.htm