LA SEPARACIÓ DE SÍL·LABES

 

Cada cop de veu que fem quan pronunciem una paraula és una síl·laba. En general, una paraula té tantes síl·labes com vocals. Però hi ha casos en què trobem dues vocals seguides.

Per separar les paraules en síl·labes cal tenir en compte els grups de vocals (diftongs i hiats) i els grups consonàntics (dígrafs o altres).

 

s’han de separar	no s’han de separar
els dígrafs i els grups consonàntics
rr:          sor–ra tj:           plat–ja ss:          car-ros–sa tg:          met–ge sc:          a-do-les–cent tx:          cot–xe ix:          rei–xa l·l:          til–la	gu:          se-guir qu:          pa-quet ll:            ba-llar ny:          ca-nya
tots els hiats Ma-ri–a, a-vi–ó, pe-ru–à	els diftongs fei-na, quo-ta, tre-uen

 

Diftongs i hiats

Els diftongs són la unió de dues vocals en una mateixa síl·laba. Els diftongs poden ser:

 

creixents qu / gu + vocal	decreixents vocal + i / vocal + u
qua: pas-qua gua: llen-gua qüe: se-qüèn-ci-a      güe: un-güent qüi: o-bli-qüi-tat        güi: pin-güí quo: a-quós              guo: ai-guós	ai: xer-rai-re           au: cau-re ei: ser-vei eu: neu ii: no-vii *               iu: piu-lar oi: boi-na                ou: bou ui: bui-dar               uu: duus * nuvi, en la varietat balear.
	i o u consonàntiques – a principi de mot: io-gurt, hie-na – entre vocals: no-ia, cre-uen

 

 

Fora dels diftongs del quadre anterior, les combinacions de vocals formen hiat, és a dir, no són a la mateixa síl·laba. Així, cal comptar com a síl·labes separades els grups:

a-vi-at, ri-e-ra, ca-mi-ó, du-a-na, pu-e-ril, su-or

Has de tenir en compte que:

1. S’han de respectar els elements que integren un mot compost.

a-les-ho-res               bes-a-vi                     mil-ho-mes                tot-ho-ra

an-hí-dric                  con-hort                    nos-al-tres                 re-in-ci-dir

ben-es-tar                 in-ter-èt-nic               sub-al-tern                trans-at-làn-tic

2. En un text no s’ha de deixar cap lletra sola a final de ratlla, ni al principi de la següent. Així, podem separar l’a-vi però no a-vi o famíli-a.

3. Quan hem de partir un mot amb l·l a final de ratlla, el guió substitueix el punt volat.

4. Si has de separar un mot a final de ratlla, recorda que elsdiftongs i els triftongs no se separen mai.

5. Els diftongs depenen de la pronunciació. Diem:

fei-na o “fe-ï-na”?

boi-na o “bo-ï-na”?

creu-re o “cre-ü-re”?

mo-uen o “mo-ü-en”?

Fixa’t que la primera pronúncia de cada parella és la bona: la i i la u no es pronuncien amb la força d’autèntiques vocals, són semivocals o semiconsonants.

En canvi, si marquem amb una dièresi la i o la u, les pronunciarem com a veritables vocals, és a dir, com a nucli de síl·laba.

ve – ï – na, Llu – ï – sa, pe – üc

6. Hi ha alguns mots en què pronunciem tres vocals en un sol cop de veu. És la combinació d’un diftong creixent i un de decreixent. Són els triftongs:

iai iai

ieu fè – ieu

uai guai – ta

üeu li – qüeu

ueu cre – ueu

EXTRA

–http://www.edu.gva.es/polin/docs/WebHelp/Gramatica/Ortografia/Silaba/s_l_laba.html

–http://www.xtec.es/~mbosch31/ortograf/con_sil.htm

–http://www.xtec.es/~msolduga/menu/finestra/catala/digraf.doc

–http://www.edu.gva.es/polin/docs/WebHelp/Gramatica/Ortografia/Diftong/diftong.html

–http://www.xtec.es/~fmota/primer%20batx/diftrif.htm

 

ACTIVITATS

– http://www3.uji.es/~sifre/llengua1/l1exercicis/particio_ortogr.html

– http://www.xtec.es/~mbosch31/ortograf/act_orto.doc

 

SOLUCIONS

–http://www3.uji.es/~sifre/llengua1/l1exercicis/particio_ortogrsol.html

–http://www.xtec.es/~mbosch31/ortograf/solu_orto.pdf

 

Quan separem les síl·labes d’una paraula hem de parar una atenció especial a aquells casos en què apareixen dues vocals en contacte. En aquests casos es poden pronunciar les dues vocals en un mateix cop de veu (diftong) o en dos (hiat):

ai – re  (ai, diftong)                 a – e – ro – port  (la a i la e no fan diftong)

Conèixer els diftongs és important per poder accentuar correctament, ja que si ens equivoquem a l’hora de determinar les síl·labes d’una paraula apliquem les normes d’accentuació erròniament. Per exemple:

À – vi – a La paraula àvia s’accentua perquè és esdrúixola
(la i i la a no formen diftong)

No totes les vocals permeten formar diftongs. Llegeix i observa les paraules següents: totes tenen diftong. Quines vocals són necessàries per formar un diftong? Intenta deduir-ho.

peu, aigua, peix, cuina, pau, riu, nou, freqüent, tou, duu, nau, feu

En un diftong una de les vocals (o les dues) és una i o bé una u.

Així, doncs, els diftongs són la combinació de dues vocals que es pronuncien en una mateixa síl·laba, una d’aquestes vocals (o les dues) és una i o una u.

Cal saber distingir els diferents tipus de diftong. Fixa-t’hi:

Tipus de diftongs  – diftongs decreixents vocal + i/u ai, ei, ii, oi, ui                                                     aire, rei, boira, cuina au, eu, iu, ou, uu pau, peu, ciutat, coure, duu – diftongs creixents i/u + vocal (en els següents casos) qua, qüe, qüi, quo quatre, qüestió, ubiqüitat, quota gua, güe, güi, guo guant, aigües, pingüí, aiguota i +  vocal (a l’inici de paraula)         iogurt, iode, hiena, ioga… i, u  entre vocals noia, deia, veuen…

Atenció!  No sempre que tenim una i seguida d’una a, e, o es forma un diftong creixent. Només quan aquesta i és a l’inici de paraula o bé es troba entre vocals. Exemple: Són a la mateixa síl·laba, tenen diftong: io-de, io-gurt, fe-ia, no-ia, hie-na… No tenen diftong, són síl·labes diferents: di-a, his-tò-ri-a, re-li-gi-ó…

Vols practicar el que hem vist fins ara? Pots fer l’activitat següent per identificar les paraules que tenen diftong.

Activitat 21

 

Per acabar, és important que identifiquem els diftongs (dues vocals pronunciades en un cop de veu), però també els casos en què dues vocals en contacte no formen diftong, és a dir els hiats.

Parlem d’hiat en els casos següents:

No hi ha una i o una u, necessàries per formar diftongs:		Te-a-tre, re-al
En les combinacions:	consonant+i+a/e/o consonant+u+a/e/o	di-es, Ma-ri-a, re-li-gi-ó cu-a, du-es
Un accent o una dièresi marquen la no formació del diftong:		veí, països

Per treballar els diftongs pots fer alguna de les activitats de pràctica que et proposem a continuació. Endavant!

Activitat 22

Cal identificar d’una sèrie de paraules la que conté un diftong.

Activitat 23

Es tracta d’identificar diftongs (creixents i decreixents) i hiats en una sèrie de paraules. S’han de classificar.

Activitat 24

S’han de separar per síl·labes unes paraules. Cal tenir en compte si les vocals que estan en contacte formen diftongs o hiats.

Fitxa resum

Un diftong és la unió de dues vocals en un sol cop de veu, en una mateixa síl·laba. Perquè es formi un diftong hi ha d’haver una i o una u.

Tipus de diftongs.

• Diftongs decreixents

vocal + i/u

ai, ei, ii, oi, ui aire, rei, boira, cuina
au, eu, iu, ou, uu pau, peu, ciutat, coure, duu

• Diftongs creixents

qua, qüe, qüi, quo quatre, qüestió, ubiqüitat, quota
gua, güe, güi, guo guant, aigües, pingüí, aiguota

i + vocal (a l’inici de paraula)            iogurt, iode, hiena, ioga…

i, u  entre vocals noia, deia, veuen…

 

Hiats

Dues vocals en contacte que pertanyen a síl·labes diferents formen un hiat. Per tant, en trobem en els casos següents:

• No hi ha una i o una u, necessàries per formar diftongs. Te-a-tre, re-al
• En les combinacions:      consonant+i+a/e/o     di-es, Ma-ri-a, re-li-gi-ó

consonant+u+a/e/o    cu-a, du-es

• Un accent o una dièresi marquen la no formació del diftong:    veí, països

Font: http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/intermedi/icl/icl5/icl52b/icl52_03.htm