http://enxaneta.info/index.htm

El cometa Halley (1P/Halley) és un cometa periòdic, gran i brillant, que orbita al voltant del Sol cada 76 anys com a mitjana, encara que el seu període orbital pot oscil·lar entre 74 i 79 anys. És un dels més ben coneguts i més brillants dels cometes de període curt del cinturó de Kuiper. La seva òrbita va ser calculada per primera vegada per l’astrònom Edmund Halley el 1705. Se’l va observar per primera vegada l’any 467 aC.[1] El 1456, el Papa valencià Calixt III segons Bartolome Platina davant la coincidència del pas del cometa amb una avançada dels turcs que van envair els Balcans, va ordenar que es realitzessin pregàries especials ja que considerava que el cometa era expressió de la ira divina. Tanmateix els registres oficials no recullen aquests fets esmentats per Platina. El 1910 la seva aproximació a la Terra va comportar que la seva cua fregués amb les capes superiors de l’atmosfera terrestre.

El cometa Hyakutake, formalment C/1996 B2 va ser descobert el gener de 1996, i va passar a prop de la Terra el març del mateix any. Anomenat d’un inici Gran Cometa de 1996; la seva aproximació a la Terra va ser una de les més properes dels últims 200 anys. Hyakutake va aparèixer com un objecte molt brillant al cel nocturn i va poder ser vist des de tot el món. Va anticipar-se al cometa Hale-Bopp, molt esperat, que s’estava aproximant en aquells moments al Sistema Solar intern.

La seva observació va donar peu a alguns descobriments. Es va observar la primera emissió de raigs X per part d’un cometa, suposadament a causa de la interacció entre les partícules del vent solar interaccionant amb els àtoms neutres de la coma del cometa. La sonda Ulysess va creuar inesperadament la seva cua en una distància superior als 500 milions de quilòmetres, mostrant que el Hyakutake posseïa la cua més llarga coneguda fins al moment.

El Hyakutake és un cometa de període llarg. Abans de la seva última incursió en l’interior del Sistema Solar, el seu període orbital era d’uns 15000 anys, però la influència gravitatòria dels planetes gegants va incrementar l’esmentat valor fins a uns 72000 anys.