Ja fa unes setmanes que vam començar la lectura en veu alta “Cornèlius i el rebost d’impossibles”, premi Folch i Torres 2009.
Tort és un poble de muntanya amb una característica molt concreta: no hi ha res recte! Un bon dia hi arriben dos personatges molt peculiars, en Cornèlius, sempre seriós i amb una nostàlgia irresistible pel mar, i en Tobies, un nen molt especial. Tots dos connecten ràpidament amb una nena del poble, la Mar, i amb el seu avi, que és cec —el característic cec de la tradició, que en realitat hi veu millor que ningú i sap veure allò que és important en les persones i en les coses-.
Els nouvinguts inauguren un establiment fantàstic: un rebost d’impossibles, on la gent del poble troba allò que necessita, a nivell de sentiments, i hi deixa, a canvi, allò que li sobra. El rebost funciona molt be, i hi passen la major part dels veïns del poble, que gaudeixen, durant un temps, d’una felicitat i un equilibri notables. Però la situació s’espatlla força, perquè no tothom entén ni troba bé la iniciativa, i perquè, malauradament, qui controlava la situació deixa de fer-ho i això porta conseqüències…
Què penseu que passarà a Tort ara que en Cornèlius ha marxat? Se’n sortirà en Tobies tot sol? On deu haver anat en Cornèlius i a què fer? Tornarà a Tort?