Venècia, bella i torbadora, és l’escenari d’aquesta inoblidable novel·la d’aventures plena d’imaginació i fets sorprenents. Els germans Prósper i Bonifazius (Prop i Bo pels amics) han fugit de casa de la seva cruel tieta que els vol separar. Els nois aconsegueixen arribar amb tren a Venècia, on coneixeran el Senyor dels Lladres, un misteriós jove que gràcies a petites heroïcitats es converteix en el cap de la colla de nens i nenes amb què viuen Prop i Bo. El Senyor dels Lladres, anomenat Scipio, i els seus amics tenen dos fronts oberts: alhora que han d’evitar el detectiu que vol fer tornar els protagonistes a casa de la tieta, hauran de resoldre l’enigma que envolta una peça d’art dotada de poders màgics.
Ja fa uns quants dies que estem fent la lectura en veu alta d’aquesta fantàstica novel·la de Cornelia Funke, i tot just ara acabem de descobrir que el Senyor dels Lladres no és un jove qualsevol del carrer, sinó el fill d’un ric doctor.
Llavors, per què penseu que Scipio, un jove de bona família que aparentment té tot allò que qualsevol noi de la seva edat podria desitjar, decideix convertir-se en un lladre? És la seva vida tan perfecta com sembla? Amaga alguna cosa?
