Dilluns la Desi ens va portar xurros de xocolata que havia fer el seu pare per a tots nosaltres. Pot semblar un fet quotidià més, sense cap importància, però darrere del seu gest de convidar-nos jo hi vaig veure la generositat i estimació sincera i real que a vegades mostren alguns dels Salvatges vers els altres.
Molts es menjaven els xurros tot contents, entusiasmats, sorpresos… d’altres, a més a més, no pareven de verbalitzar com d’agarïts estaven perquè una companya hagués pensat en tots amb tanta il·lusió.
Segurament són petiteses, coses sense importància, però a mi em sembla que representen moments especials en què sense fer gaire soroll ens van donant lliçons a tots plegats.
Gràcies, Desi!
A mi em van encantar els xurros amb xocolata que va portar la desi , estaven boníssims!!.A més crec que és un bonic detall que ens els hagi portat a tots.Gràcies , Desi !.
=)
A mi els xurros amb xocolata hem van encantar, estaven deliciosos!!!!!!!! Hem va semblar un detall bonic.
Moltes gràcies, Desi!!!!!!!!!
moltes gracies Desi estavem molt bons.
A mi em van encantar els xurros am xocolata que va portar la Desi, estaven bonisssssimsssss!!!!!. Va ser un record molt bonic!!!!
GRÀCIES DESI ETS UNA DE LES MEVES MILLORS AMIGUES!!!!
Gracies a tots i totes vosaltres per el comentari❤