Tercer dia:
Avui, m’he aixecat amb molta força, contenta i decidida a menjar-me el món, potser és perquè en Lluc m’ha posat combustible, carbó i oli, això dóna força a qualsevol.
El que pensava s’ha fet realitat ens anirem de Lummerland!
No se ben bé perquè, potser hi ha dracs que volen o serps que ens mengen, el cas és que marxem i jo no se perquè, em sento malament estimat diari. Em sento sola i trista, deixo tot allò que estimo.
Que tristesa d’anar-me de casa meva. D’un lloc en que rodava des de petita.
Tu no ho saps estimat, però una vegada, només portava dos mesos rodolant, un animal enorme volava pel cel una àliga molt gran passejava per sobre la ciutat i menjava qualsevol cosa que es bellugues.
Jo em vaig preparar, i quan ella va sortir vaig descarregar sobre el cel tot el meu vapor, tot el meu fum, tota la meva energia, tan va ser que tot va quedar ennegrit i l’àliga va caure al terra. Aquell dia em vaig sentir important, tothom em felicitava.
Ara en canvi em sento trista, marxem de la meva llar.
