Vuitè article:

Recordes que t’havia dit que tenia molta son?

Recordes que t’havia dit que volia dormir?

No he pogut dormir, estimat diari, tota la nit he estat amb un ull obert i la porta mig tancada.

Hi havia molt de soroll, i  tenia molta por d’aquell drac que viu aquí, és ferotge i treu foc pels queixals.

Però malgrat tot, m’aixecat amb molta força 

En Jim i en Lluc m’estaven mirant,  jo feia cara de espantada. En Lluc m’ha donat un te calent amb gust de sargantana  calia treure aquella cara que segons ells jo feia.

En Jim ha tingut una idea fantàstica, va agafar el tronc d’un arbre li ha calat foc i jo l’he tirat molt lluny,  el drac va imitar  un gos i va marxar corrents darrera el tronc.

Estimat diari, ja són les dos del migdia. Es hora de dinar, en Jim, en Lluc i jo volem entrar en un restaurant per dinar una mica, dubto que a mi em puguin donar el que necessito per alimentar-me, però potser tindré sort i m’agradarà el que tinguin.

Ja t’ho explicaré desprès, perquè si tinc una estoneta seguiré escrivint.

Oh, estimat, quina tristor! aquest restaurant no era com el de Lummerland.

Vam entrar dintre, el restaurant era totalment fastigós,

no havia ningú, però vam escoltar un soroll i ens vam encaminar cap allà. Sorpresa!.

Era un locomotor maco, molt maco, m’ha agradat molt i no he parat de mirar-me’l ni un moment.

Estic segura que ell també em mirava per sota la finestreta.

Li he demanat a en Jim que deixès venir el locomotor amb nosaltres, m’ha deixat dir-li.

M’he apropat amb tot el meu encant i li he dit a cau d’orella:

–          Vols venir amb mi a passar aventures i gaudir-les?

Estimat diari, ha dit que si!!! i… ha vingut.

Hem parlat i ens hem petonejat.

Sí tal i com ho llegeixes, tal i com t’ho escric, ens hem petonejat! Estimat diari, m’hauré enamorat?

Què passarà ara? Què passarà demà?

Estic desitjant que arribi un nou dia per saber-lo, ho recordarà?