Fa molt de temps quan els peixos volaven i els ocells nedaven, l’Ari i el Xani eren un xiquet i una xiqueta que estimaven el lloc on vivien. Era un país ple de boscos anomenat Bosquitània. Els nens vivien amb els seus pares que estaven molt orgullosos d’ells. Al país veí de Bosquitània hi vivia en Perotet. Era un famós inventor que amb els seus invents ajudava la gent que tenia problemes.
Un dia van entrar a una casa abandonada i van trobar un llibre que havia estat escrit per un avantpassat seu que havia inventat el paper. En aquell llibre s’hi explicava la història del paper. Tothom en aquell país de Bosquitània sabia la fórmula secreta però els seus habitants deien que tenien un poderós motiu per a no explicar-la a ningú. Una nit dos espies d’un altre país van segrestar a un dels habitants de Bosquitània i el van obligar a confessar la fórmula secreta. Aquells homes la van escampar per tot el món. I a partir d’aquell moment cada vegada hi havia menys arbres als boscos. El motiu era que necessitaven tallar molts arbres per fabricar el paper.
A Bosquitània hi vivia en Perotet, un vell molt famós pels seus invents. Els habitants de Bosquitània van anar a parlar-li i li van demanar que pensés en alguna cosa per solucionar aquell greu preblema. A en Perotet se li va acudir la idea del reciclatge del paper. Amb el paper vell en farien de nou. Es va posar mans a la feina i va inventar una màquina que permetia fer paper nou a partir de tot el paper que la gent llençava. Allò va ser un invent que ho va revolucionar tot i a la gent li va semblar extraordinari. Poc a poc Bosquitània va tornar a ser el país verd que sempre havia estat. Amb aquest conte volem que tots aprengueu que si estimem els boscos ens caldrà reciclar tot el paper que sigui possible per evitar que se’n tallin els arbres.
Els dibuixos són bonics però una mica sosos.