PROJECTE LINGÜÍSTIC

 

1. INTRODUCCIÓ

1.1.- DEFINICIÓ

El projecte lingüístic serà l’element del Projecte Educatiu que recollirà els aspectes relatius a l’ensenyament i l’ús de les llengües del centre.

Les característiques d’aquest document són:

–           La legalitat ha de ser sempre el seu marc de referència.

–           Ha d’existir una adequació entre les competències comunicatives i lingüístiques del professorat del centre en relació a la llengua vehicular i la realitat de l’entorn.

–           Vinculant per part de tots els components de la comunitat educativa.

–           Global en la seva aplicació en els procés ensenyament-aprenentatge dels diferents cursos i cicles, així com en la gestió educativa i administrativa del centre.

–           Obert a les adaptacions necessàries.

–           Revisable quan s’escaigui.

 

1.2.- MARC LEGAL

El projecte Lingüístic ha de consolidar la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe.

Per assegurar aquest objectiu, tal i com es recull a la Resolució de 10 de juliol de 2009, estableix el règim lingüístic del sistema educatiu i, a l’article 14, determina que els centres públics i els centres privats sostinguts amb fons públics han d’elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües al centre.

El projecte lingüístic de què han de disposar els centres en el marc del seu projecte educatiu s’ha d’ajustar al que estableixen els articles 10, 11, 12 i 16 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, i l’article 5.1.e del Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius.

Tenint en compte els objectius prioritaris del sistema educatiu, els centres han de prendre en consideració, pel que fa a les qüestions lingüístiques, els aspectes següents:

  • Utilitzar la llengua catalana com a llengua pròpia de Catalunya, normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en totes les activitats internes i externes de la comunitat educativa: les activitats orals i escrites, les exposicions del professorat, el material didàctic, els llibres de text i les activitats d’aprenentatge i d’avaluació han de ser en llengua catalana. Així mateix, les reunions, els informes, les comunicacions… han de ser també en llengua catalana.
  • Establir pautes d’ús lingüístic favorables a la llengua catalana per a tots els membres de la comunitat educativa i garantir que totes les activitats administratives i les comunicacions entre el centre i l’entorn siguin en llengua catalana, sens perjudici que s’arbitrin mesures de traducció en el període d’acollida de les famílies de l’alumnat nouvingut.
  • Tenir com a objectiu fonamental que tot l’alumnat assoleixi una sòlida competència comunicativa i que en acabar l’educació obligatòria pugui utilitzar normalment i de manera correcta les dues llengües oficials i comprendre i produir missatges orals i escrits en les llengües estrangeres que el centre hagi determinat en el seu projecte lingüístic.

 

  1. SITUACIÓ SOCIOLINGÜÍSTICA DEL CENTRE

2.1.- ENTORN

El centre està situat a Santa Coloma de Gramenet, al barri del Fondo. Això li dóna unes característiques molt particulars, perquè aquest barri concentra un tant per cent molt elevat de població immigrada, i en general les famílies que hi viuen tenen una situació cultural i socioeconòmica força baixa. És un centre amb un alt percentatge de població estrangera.

Una mica d’història:

El nostre barri va néixer cap als anys 20 del segle passat, quan es van començar a instal·lar les cases en uns terrenys entre el terme de Badalona i el ja existent barri de Santa Rosa-Raval. Amb el temps, aquestes van acabar formant el barri del Fondo, que quedà circumscrit entre els carrers de Circumval·lació, Jaén, Liszt, Mozart, Sicília i doctor Pagès. Era una zona que quedava molt allunyada del poble, dividida pel torrent d’en Jané que desembocava al Besòs, i que actualment és el carrer Mossèn Jacint Verdaguer. Alguns dels veïns que s’instal·laren en aquest barri procedien de Barcelona i d’altres zones més allunyades de Catalunya.

Cap als anys 50, el barri va viure l’arribada d’una allau de població que s’instal·lava en aquestes zones properes a la ciutat per millorar la situació econòmica que fins al moment havien tingut. Alguns, la majoria d’Andalusia –però també de Múrcia, i altres parts d’Espanya- es construïen una casa pròpia, i altres s’instal·laven a cases de familiars que ja hi vivien. És el període en què comença la construcció descontrolada de blocs de pisos i , a la vegada, de petites barraques. Els habitatges eren petits, un mateix espai servia alhora de menjador i de dormitori. Sovint un mateix habitatge estava ocupat per diverses famílies. Els primers edificis, construïts per les mateixes famílies sense cap mena de control, es van edificar sense anivellar prèviament els carrers i sense fer el clavegueram. Quan plovia, els vials es convertien en torrents que enfangaven tot el que trobaven per davant. La majoria de cases no disposaven d’aigua corrent: qui volia aigua anava a la font que hi havia a les cantonades del carrer Wagner i Beethoven (on ara hi ha la nostra escola).

El barri no parava de rebre immigrants i als anys 60 comença a prendre la fesomia actual en canviar l’ordre constructiu: a partir d’aleshores van ser les immobiliàries les que van parcel·lar i urbanitzar els terrenys, però la pobresa de materials, la manca d’un propòsit estètic i l’acumulació descontrolada d’habitants, fan d’aquesta zona un barri obrer, massificat, i que va haver de desplegar un fort moviment social i veïnal per anar aconseguint els més elementals serveis urbans, com ara la nostra escola, inaugurada ara fa trenta – vuit anys, el 1977.

De mica en mica, i amb els canvis democràtics i socials, el barri aconsegueix millores socials, però continua tenint habitatges en males condicions i urbanísticament mal planificats. Llavors, cap a finals dels 90, s’inicia una nova allau migratòria: arriben moltes famílies provinents d’altres països que ocupen aquests pisos econòmics i desplacen les famílies que els havien construït, les quals van a altres zones de la ciutat o de l’àrea metropolitana.

Situació actual:

És així que ens els darrers 10 anys la població ha canviat sensiblement. El barri del Fondo s’ha convertit en centre receptor de població immigrant de primera arribada, població que canvia sense parar: famílies marroquines, xineses, pakistaneses i de Bangladesh, llatinoamericanes, de l’Àfrica subsahariana i dels països de l’ Europa de l’Est conviuen en aquest barri tan particular, juntament amb els romanents de l’antiga immigració dels anys 50-60 i amb les famílies gitanes que també ocupaven habitatges en aquesta zona. En aquests moments, al barri del Fondo, es concentra una de les comunitats xineses més importants de Catalunya, tot i no ser la comunitat majoritària en xifres absolutes.

Les famílies treballen moltes hores en feines mal pagades i horaris desastrosos, ofegades econòmicament per lloguers o hipoteques d’import molt elevat. Altres, com en els anys 50, tenen llogada una habitació d’una vivenda amb dret a cuina i al bany compartit. Els alumnes pateixen en un alt percentatge estrès psicosocial i problemàtiques emocionals importants derivades d’un cert desemparament provocat per aquestes situacions. Tot plegat configura una situació difícil que comporta risc de marginalitat, de problemàtiques socials diverses, desestructuració i de manca d’hàbits fonamentals: higiene, treball, convivència, …

Des del curs 06-07  s’ha posat en marxa un Pla Educatiu d’Entorn, finançat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet que, tot i que encara s’ha d’acabar d’ajustar a les necessitats reals del barri i de les seves comunitats educatives, en un futur pot arribar a ser un element important de dinamització per a la cohesió social i per a la millora en l’ús de la llengua catalana.

Una dada sí és clara: en aquest barri és molt difícil trobar famílies que utilitzin la llengua catalana, i el castellà és, malgrat els esforços que fem les escoles i altres institucions, la llengua nexe o pont que utilitzen totes les comunitats. Això fa que en el nostre centre el debat sobre el projecte lingüístic sigui de gran importància i complexitat alhora, ja que es fa molt difícil decidir entre la comunicació efectiva i afectiva i la lluita per la implantació de la llengua catalana en zones com la nostra, i que sovint calgui alternar els dos objectius per poder “sobreviure”. Cal tenir en compte, per exemple, que molts traductors-mediadors ho són en castellà i no en català, que les famílies aprenen el castellà per comunicar-se amb la resta del barri o per relacionar-se des dels seus llocs de treball, i que molts alumnes nouvinguts no castellanoparlants, tot i aprendre el català de manera intensiva a l’escola, juguen en castellà al pati o al carrer amb els companys. És, doncs, molt important el nostre paper a l’hora d’estimular l’aprenentatge i l’ús de la llengua catalana entre la nostra comunitat educativa, però també hem de vetllar per fer-ho des d’una perspectiva que afavoreixi la comunicació real i la vinculació afectiva, que les famílies acabin adoptant la llengua catalana per convenciment i no com a imposició. I, naturalment, ha de formar part d’un pla d’acció en què s’impliquin també totes les altres institucions del barri. És més aviat un treball de llarg recorregut i requereix una actitud oberta, que sàpiga combinar la flexibilitat en determinades situacions amb la perseverança. Esperem que les generacions properes aconsegueixin la normalitat bilingüe que avui encara ens manca.

 

2.2.- CENTRE

2.2.1.- Àmbit Familiar.

A l’escola hi ha un percentatge elevadíssim de famílies on la parla materna no  és ni el català, ni el castellà, sinó que és l’àrab, el xinès, l’urdú, el bangla, el panjabi… També hi ha famílies de parla castellana (llatinoamericanes).

A l’escola, els nens i les nenes es relacionen entre ells pràcticament sempre en castellà. Succeeix el mateix amb els alumnes nouvinguts. L’alumnat procedent de països amb llengües no romàniques aprèn, majoritàriament, el castellà per contacte amb els seus companys/es i en el seu entorn proper, molt abans que la llengua catalana.

L’alumnat  llatinoamericà fa ús de la seva llengua materna en la seva relació amb els altres.

2.2.2.- Àmbit del Professorat.

Les classes es fan en català excepte les de llengua castellana i de llengua anglesa. Aquesta última pot rebre suport amb l’ús del català com a llengua vehicular compartida.

 

En les activitats a fora de l’aula també s’utilitza el català.

Amb els pares i mares, depèn de la situació:

  • Quan la comunicació és dins del centre i a nivell col·lectiu, el mestre s’adreça al conjunt en català, tret que hi hagi algú que manifesti clarament que no és capaç d’entendre aquesta llengua.
  • Quan la comunicació és a nivell individual, com ara entrevistes personals, s’acostumen a fer en castellà o mitjançant traductors, ja que molts dels nostres pares i mares només entenen altres llengües (bangla, urdú, àrab, xinès…)
  • Quan la comunicació és a nivell oficial i per escrit, adreçada a tothom, es fa en català i en castellà pel darrere, tot i que darrerament estem mirant d’eliminar la traducció i deixar només la llengua vehicular de l’escola.

El personal de suport a l’aula (vetlladores, TEI, alumnes en pràctiques…) parla amb l’alumnat en català.

2.2.3.- Àmbit del personal no docent.

Tenen competència per parlar en català. En algunes ocasions canvien de registre en funció de l’interlocutor.

En la relació amb els nens i les nenes i amb les famílies molt sovint utilitzen el castellà, si no al començament ho fan durant la conversa.

2.2.4.- Àmbit de l’alumnat.

A l’hora de l’esbarjo, el centre sempre ha considerat que era el moment adequat i oportú per a potenciar les relacions interpersonals entre els alumnes, afavorint la relació lliure i espontània, triant els jocs que més els atreien i els companys amb els quals volien jugar. Així doncs, no intervenim en les llengües que puguin utilitzar en aquest àmbit.

La llengua emprada gairebé sempre al pati per part dels alumnes per parlar entre ells és el castellà. Entre mestres i alumnes, depèn: els mestres s’adrecen sempre als alumnes en català, mentre que els alumnes ho fan en català o en castellà, segons el moment o els alumnes, ja que alguns d’ells no parlen mai en català fora de l’aula. Hi ha una tendència dels alumnes a agrupar-se segons la procedència lingüística i llavors entre ells parlen en les seves llengües maternes.

2.2.5.- Àmbit administratiu i de comunicació

PROJECCIÓ INTERNA

La llengua catalana és emprada en totes les actuacions del centre: la retolació de l’escola, tant interior com exterior, la documentació administrativa, instruments de gestió, actes, avisos diversos, comunicats als pares. Tenim moltes dificultats perquè alguns pares ens entenguin, per això en alguns casos els fem bilingües (per una cara en català i per l’altra en castellà). Als informes educatius, de vegades, quan sabem que els pares no entenen el català, escrivim les observacions individuals en castellà, per tal d’assegurar la bona comprensió.

PROJECCIÓ   EXTERNA

Des del centre s’empra sempre el català en la correspondència oficial, els informes educatius, la participació a la xarxa de telecomunicacions i la correspondència escolar que se’n pugui derivar per mitjà d’aquesta. Només hi ha una excepció, i és quan enviem correspondència o documentació a algun centre de fora de Catalunya.

 

  1. TRACTAMENT DE LES LLENGÜES.

3.1.- COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L’ÀMBIT DE LES LLENGÜES.

3.1.1 Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

La competència comunicativa és una competència transversal i per tant base

del desenvolupament personal que constitueix el coneixement. Permet

comprendre i expressar la realitat.

Aquesta competència suposa:

  • Saber interaccionar oralment (conversar, escoltar i expressar-se),

per escrit i amb l’ús dels llenguatges audiovisuals.

  • Saber expressar fets, conceptes, emocions, sentiments i idees.

En la comunicació s’interpreta de forma significativa la informació que

es rep i, fent servir els processos cognitius adequats, es desenvolupa

la capacitat de generar informació amb noves idees.

  • Saber utilitzar diferents llenguatges i tecnologies de la informació i

la comunicació

Aquesta competència és atesa des de totes les àrees curriculars per a que es desenvolupi coherent i eficaçment.

Es concreta en :

  • Competència oral : Interacció, escolta, producció i mediació.
  • Competència escrita: lectura i escriptura.
  • Competència audiovisuals : Recepció, producció i sentit crític.

3.1.2. Competència plurilingüe i intercultural.

Aquesta competència suposa actuar adequadament en un món plural

multilingüe i multicultural, assolint actituds i habilitats per afrontar altres

llengües, conèixer-les , valorar-les, saber gestionar problemes d’interaccions

multilingües i respectar altres maneres de veure el món (estar obert a l’altre).

3.1.3. Competència literària.

Aquesta competència implica identificar i apreciar textos literaris de generes

diversos (tipologies textuals) per a estimular la seva creativitat i sentit crític.

3.2. OBJECTIUS GENERALS DE L’ÀMBIT DE LES LLENGÜES.

3.2.1.- Educació infantil.

La capacitat general a assolir en finalitzar l’etapa d’Educació Infantil es :

Comunicar-se i expressar-se de forma ajustada als diferents contextos i

situacions de comunicació habituals per mitjà del diversos llenguatges,

corporal, verbal, gràfic, plàstic, musical i matemàtic.

L’àrea de llenguatge verbal a Educació Infantil té com objectiu el

desenvolupament de les següents capacitats :

  • Adquirir un vocabulari adequat per expressar-se de manera correcta.
  • Utilitzar el llenguatge oral per comunicar-se i explicar situacions i

Esdeveniments.

  • Memoritzar alguns poemes i contes.
  • Discriminar el propi nom reconeixent-lo com element identificador.
  • Aproximar-se al llenguatge escrit, reconeixent algunes lletres i símbols.
  • Adquirir l’habilitat i la coordinació necessària per fer correctament els

traços proposats.

  • Conèixer les propietats del llenguatge.
  • Identificar els personatges i el protagonista d’un conte.
  • Expressar-se de manera adequada utilitzant un llenguatge precís i una

pronunciació correcta.

  • Utilitzar el llenguatge de manera adequada en diferents situacions

comunicatives de la vida diària.

  • Reconèixer noms de companys.
  • Adquirir l’habilitat i coordinació necessària per fer els traços proposats

amb precisió i bona direccionalitat.

  • Identificar i reconèixer els noms dels personatges d’un conte.
  • Identificar i reconèixer la funcionalitat del llenguatge escrit.
  • Observar la importància de la llengua escrita per resoldre situacions

diverses.

  • Conèixer i interpretar correctament símbols i icones.
  • Discriminar síl·labes en paraules.
  • Identificar diferents gèneres textuals.
  • Adquirir l’habilitat i coordinació necessària per fer els traços proposats

amb precisió i bona direccionalitat.

3.2.2. Educació primària

Les àrees de llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i llengua

estrangera de l’educació primària tenen com a objectiu el desenvolupament de

les següents capacitats:

  • Valorar la realitat multilingüe i multicultural de la nostra societat com a

font de riquesa personal i col·lectiva, prendre consciència de la

importància del domini de llengües en un món cada cop més global i

utilitzar amb progressiva autonomia tots els mitjans al seu abast,

incloent-hi les TIC, per obtenir informació i per comunicar-se, evitant els

estereotips lingüístics que suposen judicis de valor i prejudicis classistes,

racistes o sexistes.

  • Desenvolupar la competència comunicativa oral i escrita en totes les

llengües de l’escola per comunicar-se amb els altres, per aprendre, per

expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre

les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials.

  • Desenvolupar la competència en la llengua catalana com a vehicle de

comunicació parlada o escrita, per a la construcció dels coneixements,

per al desenvolupament personal i l’expressió, i per a la seva participació

en les creacions culturals.

  • Desenvolupar la competència en llengua castellana de manera que sigui

possible que, al final de l’educació obligatòria, utilitzi normalment i

correctament les dues llengües oficials.

  • Expressar-se oralment, adequant les formes i el contingut als diferents

contextos i situacions comunicatives, i mostrant una actitud respectuosa

i de col·laboració.

  • Comprendre i respondre en llengua estrangera a les interaccions orals

més habituals de l’aula.

  • Comprendre discursos i explicacions orals que es donen en l’àmbit

escolar i en el context social i cultural proper.

  • Comprendre els missatges orals en llengua estrangera sobre temes

relacionats amb els interessos dels alumnes, els dels altres i el món que

ens envolta.

  • Comprendre textos escrits que es donen en l’àmbit escolar i en el

context social i cultural proper.

  • Comprendre textos audiovisuals (publicitat, pel·lícules, informatius), dels

mitjans de comunicació o de les tecnologies de la informació i la

comunicació, i fer-ne una lectura crítica i creativa.

  • Utilitzar adequadament la biblioteca, els mitjans de comunicació

audiovisual i les tecnologies de la informació per obtenir, interpretar i

valorar informacions i opinions diferents.

  • Utilitzar les llengües eficaçment en l’activitat escolar, tant per buscar,

recollir i processar informació, com per escriure textos vinculats a les

diferents àrees del currículum.

  • Produir textos de diferent tipologia i amb diferents suports, relacionats

amb el context social i cultural, amb adequació, coherència, cohesió i

correcció lingüística, adequada a l’edat.

  • Reflexionar sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic, a partir de

situacions de comunicació reflexiva, per escriure i parlar de forma

adequada, coherent i correcta, i per comprendre textos orals i escrits.

  • Utilitzar la lectura com a font de plaer i enriquiment personal i apropar-se

a obres de la tradició literària.

  • Comprendre textos literaris de gèneres diversos adequats quant a

temàtica i complexitat i iniciar-se en els coneixements de les

convencions específiques del llenguatge literari.

  • Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia

capacitat d’aprenentatge i d’ús de les llengües.

3.3 LA LLENGUA CATALANA COM A LLENGUA VEHICULAR I D’APRENENTATGE.

3.3.1.- Vehicle de comunicació i convivència.

Ates que les persones van construint el seu pensament en les interaccions amb

la resta, aprendre és una activitat social i saber comunicar esdevé una

competència clau per a l’aprenentatge, que es va desenvolupant i matisant en

totes i cadascuna de les activitats educatives. Comunicar, per tant , és

fonamental per a la comprensió significativa de les informacions i la construcció

de coneixements cada vegada més complexos.

3.3.2. Aprenentatge /Ensenyament de la llengua catalana.

3.3.2.1. Programa d’immersió lingüística.

Educació infantil.

El català és la llengua d’ensenyament/aprenentatge durant tot l’horari escolar

de l’alumnat d’edució infantil. Tant a nivell oral com escrit. A aquesta etapa no es fan servir llibres si no material elaborat per l’equip de mestres i tots els suports

orals i visuals / escrits per a realitzar les tasques de raonament, expressió, comprensió i producció, són en llengua catalana.

S’inicia el treball de llengua des d’un enfocament constructivista amb l’objectiu que els nens/es facin un aprenentatge significatiu i funcional de la llengua oral i escrita i ajudar que els infants prenguin consciència fonològica.

A partir del curs 2010/2011 s’inicia una sessió setmanal d’introducció de

llengua anglesa a P4 i P5 .

Aquesta s’introduirà a nivell oral a través de contes, històries i cançons.

3.3.2.2. Llengua oral i llengua escrita.

La introducció de la llengua comença a P3 tant a nivell oral com escrit.

Potenciarem la competència oral per què facilita elaborar i expressar idees,

opinions i sentiments i la construcció del propi pensament , considerarem totes

les seves dimensions: Interacció, escoltat, producció i mediació, atenent a

aspectes verbals i no verbals. És farà servir la utilització de diferents mitjans i

tecnologies d’informació i comunicació. Per a desenvolupar aquesta vessant

oral, al cicle inicial iniciem al curs 15-16 l’agrupament reduït dels alumnes en tres subgrups, com a nova metodologia de treball.

La competència escrita també la potenciem tenint en compte les seves

dimensions receptives (lectura) i productives(escriptura), de comunicació i

creació i relacionant-la amb interaccions orals per aconseguir un aprenentatge

conscient i eficaç. Per desenvolupar la comprensió lectora, de 1r a 6è, es treballen lectures del material “Textos quotidians”, setmanalment. Les activitats curriculars atendran a les diferents tipologies textuals i àmbits de la llengua.

 

En el cas de la llengua escrita a E.I. se segueix una filosofia constructivista

respectant l’evolució de l’alumnat i afavorint-la treballant d’una manera

interdisciplinària, funcional i que faciliti l’autonomia.

 

3.3.2.3. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular.

L’aula d’acollida com a recurs i estratègia organitzativa per atendre l’alumnat

nouvingut ofereix un aprenentatge més àgil i ràpid (intensiu) de la llengua

catalana que correspondrà inicialment a cobrir les seves necessitats bàsiques

per tal d’afavorir la seva adaptació/integració a l’escola i al seu grup-classe.

L’aprenentatge de la llengua vehicular és un dels seus primers reptes a l’hora

que la primera necessitat. Així l’objectiu és que puguin assolir una competència

comunicativa mínima que els permeti compartir les activitats, tant docents com

altres, que es duen a terme al centre com pas previ a la interacció en el context

escolar i social.

En funció de la seva procedència es provocaran i/o aprofitaran situacions

comunicatives per facilitar l’adquisició d’estructures i lèxic proporcionant models

i s’afiançarà la correspondència so-grafia aprofitant les rutines: data, treball dels

noms, vocabulari etc.

El temps d’estada de l’alumne dependrà per les seves característiques

personals, dels seu grau de maduresa i del seu progrés en el procés

d’aprenentatge i en qualsevol cas ha de ser transitori. Així doncs, com

qualsevol recurs d’atenció a la diversitat, forma part del plantejament general del centre.

L’escola rep des de fa anys  un degoteig d’alumnes d’altres cultures, majoritàriament de països del Centre i Sud-americà, Marroc, Àfrica Subsahariana, antiga Europa de l’Est, la Xina, Bangladesh, India i Pakistan.

El centre vetlla perquè en el moment de d’ingrés d’aquest alumnat amb llengua diferent de la catalana, se senti acollit i estableixi estratègies que potenciïn l’aprenentatge de la llengua catalana per tal d’afavorir la participació activa en la dinàmica escolar.

És per tot això que el Centre té elaborat un Pla d’Acollida de l’alumnat, en què l’acció tutorial i les aules d’acollida tenen un paper molt important, però que també té en compte les funcions de la resta de la comunitat educativa. Es tracta que l’alumne se senti ben acollit i acompanyat, que els tutors tinguin tota la informació respecte de l’alumne per tal de realitzar una programació realista i adequada a les necessitats i circumstàncies de cada alumne que arriba. Es té en compte: rebuda al centre, acompanyament a les classes, acompanyament inicial per ensenyar-los l’espai del centre, suport en la gestió dels documents, en la utilització dels llibres, explicació dels horaris, ajuda en el coneixement de les normes, dels hàbits, etc, ajuda en la comprensió de les festes escolars, de les sortides culturals, establiment de primers contactes amb la família, etc.

Quan un alumne s’incorpora al Parvulari, es té una cura especial en establir una relació afectiva sense que això suposi la utilització de la llengua familiar com a llengua de relació. L’entrevista inicial amb els pares és molt important.

Quan un alumne a partir de 1r de Primària arriba al centre, l’avaluació inicial la realitza la mestra de l’aula d’acollida, que li passa unes proves inicials de nivell, les quals, juntament amb una entrevista primera amb els pares, ens donaran una idea inicial força ajustada de la situació de l’alumne.

 

3.3.2.4.- Atenció a la diversitat.

L’àmbit de llengües es treballa amb diferents agrupaments de l’alumnat. També

l’àrea de matemàtiques donat que els seus continguts són instrumentals per a

l’assoliment de la resta de continguts d’altres àrees i perquè són la base per a

l’estructuració del pensament.

Com a àrees instrumentals, són les bàsiques reforçades a les aules ordinàries i

a les aules externes de reforç i educació especial. Pel tractament de la

diversitat, dels diferents estils i ritmes d’aprenentatges i per a cobrir totes les

necessitats educatives del nostre alumnat, fem servir les següents estratègies

organitzatives i metodològiques:

  • Desdoblament de llengua oral.
  • Desdoblament de ciències.

 

  • Desdoblament d’expressió escrita.
  • Grups reduïts de reforç.
  • Grups reduïts d’educació especial.
  • Desdoblament per treballar el pla lector (biblioteca).
  • Desdoblaments per treballar les TAC.
  • Treball per projectes.

 

3.4. LLENGUA CASTELLANA

3.4.1. L’aprenentatge – ensenyament de la llengua castellana.

3.4.1.1. Introducció de la llengua castellana

La llengua castellana s’ensenya coma segona llengua. S’introdueix a 1r curs del cicle inicial a nivell oral per arribar, al final del mateix cicle, a transferir al castellà els aprenentatges assolits en llengua catalana. L’ensenyament del castellà estarà garantit a tot el currículum de l’ensenyament primari, de manera que tot l’alumnat sigui competent, tant a nivell oral com escrit. El tractament de la llengua castellana seguirà el mateix enfocament comunicatiu i funcional que el presentat per a la llengua catalana.

No es fa servir llibre de text com a suport ja que els continguts a treballar i avaluar seran només de competència oral .

La mestra de castellà no serà la tutora.

3.4.1.2.Llengua oral i llengua escrita

El desenvolupament de la llengua castellana en els diferents cicles és:

Cicle inicial

A primer hi haurà dues sessions setmanals amb el grup a l’aula ordinària, on

posarem èmfasis a la dimensió oral de la llengua com a eina de comunicació.

A nivell escrit s’inicia el reconeixement del vocabulari treballat oralment fent

servir com a suport el material creat per la mestra especialista, així com  contes.

A segon hi haurà dues sessions setmanals i s’avaluarà tant la part oral com la

part escrita, fent especial èmfasi en els trets diferencials del castellà i el seu

codi.

Cicle mitjà i superior

 

Hi haurà dues sessions setmanals i s’avaluarà tant la part oral com la part

escrita fent especial èmfasi en els trets diferencials del castellà i el seu codi.

 

3.5. ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES COMUNES.

CICLE INICIAL

Dimensió plurilingüe i intercultural :

  • Valoració de la pròpia llengua, de les que es parlen a l’entorn i de les de tot el món perquè totes serveixen per comunicar-se i per aprendre i aproximar-se a d’altres cultures.
  • Valoració de la necessitat de conèixer llengües estrangeres per poder comunicar-se amb més gent.
  • Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències.
  • Sensibilitat per a les diferències i les semblances entre llengües diferents i interès per comparar-les.
  • Recerca, recepció i anàlisi de la realitat multilingüe i pluricultural de les famílies i entorn proper ( a partir de persones conegudes, anuncis, rètols d’establiments…) identificar semblances i diferencies.
  • Ús d’elements verbals i no verbals per a comunicar-se en situacions multilingües .
  • Reconeixement i aprenentatge de formes bàsiques de relació social en llengua estrangera i altres llengües i cultures properes.

Coneixement del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge:

  • Observació de les diferencies i semblances entre llengua oral i escrita, a partir del seu ús en situacions comunicatives reals o simulades.
  • Coneixement i ús de l’ortografia de base que comporta:
  1. Separar be les paraules.
  2. No alterar l’ordre dels mots en una frase.
  3. Fer correspondre una grafia a cada so ( no se’n deixa, no n’hi posa de més , no altera l’ordre).
  4. Introducció a normes ortogràfiques senzilles i de més ús.
  5. Introducció als signes de `puntuació més bàsics (punt final, coma, interrogant, admiració ..)
  6. Introducció a la terminologia gramatical: nom, verb, oració, masculí, femení, article, singular i plural.
  7. Discriminació fonètica de síl·labes i accents en les paraules. Observació del funcionament de la llengua : sinònims i antònims, derivació, composició, sentit figurat (quan forma part d’una manera de parlar pròxima).
  8. Consciencia de la transferència dels coneixement d’una llengua a les altres llengües que està aprenent.

Dimensió literària:

Comprensió dels elements fonamentals d’un relat (personatges, espais, accions).

Ús d’estratègies lectores: fer atenció al títol i a les imatge, anticipació, deducció del significat d’un mot, relació amb els seus coneixements, etc.

Lectura en veu alta tot fent atenció a la pronunciació, al to de veu, a l’entonació perquè tots ho entenguin, i adequant l’entonació i el ritme a cada tipus de text.

Escriptura de textos narratius i de caràcter poètic (contes, poemes endevinalles, refranys i rodolins ), basant-se en models observats i analitzats, aprofitant les emocions que provoquen les imatges i altres missatges audiovisuals.

Dimensió comunicativa:

Participació activa en interaccions amb el grup o mestre/a en qualsevol situació comunicativa de l’aula, respectant les normes que regeixen la interacció.

Producció de missatges orals breus: exposicions a classe, aprenent a adaptar l’entonació, el to de veu, el gesta a la situació comunicativa i amb ajut de la comunicació audiovisual sempre que es requereixi per facilitar el discurs oral.

Recursos comunicatius:

  • Estratègies lectores.
  • Redacció de resums i esquemes (redacció de petita esquemes i mapes conceptuals).

CICLE MITJÀ

Dimensió plurilingüe i intercultural :

  • Valoració de la pròpia llengua, de les que es parles a l’entorn i de les de

tot el món perquè totes serveixen per comunicar-se i per aprendre i

aproximar-se a d’altres cultures.

  • Valoració de la necessitat de conèixer llengües estrangeres per poder comunicar-se amb més gent.
  • Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències.
  • Sensibilitat per a les diferències i les semblances entre llengües diferents

i interès per comparar-les.

  • Recerca, recepció i anàlisi de la realitat multilingüe i pluricultural de les famílies i entorn proper ( a partir de persones conegudes, anuncis, rètols d’establiments…) identificar semblances i diferencies.
  • Ús d’elements verbals i no verbals per a comunicar-se en situacions multilingües .
  • Reconeixement i aprenentatge de formes bàsiques de relació social en llengua estrangera i altres llengües i cultures properes.

Coneixement del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge:

Observació de les diferencies i semblances entre llengua oral i escrita, a partir del seu ús en situacions comunicatives reals o simulades.

Coneixement i ús de l’ortografia,gramàtica i lèxic que comporta:

  • Reconèixer els tipus de frases
  • Identificar el subjecte, el predicat i el seus nuclis.
  • Utilitzar la comparació.
  • Conèixer categories gramaticals: Nom, determinants, adjectius, pronoms personals, verb.
  • Síl·laba àtona i tònica .
  • Classificar paraules en agudes, planes i esdrúixoles.
  • Majúscules
  • Signes de puntuació
  • Grups br-, bl-,mp-,mb-,-rr-.
  • Memoritzar l’ordre alfabètic.
  • Classificar paraules segons l’ordre alfabètic.
  • Ús del diccionari.
  • Consciència de la transferència dels coneixements d’una llengua a les

altres llengües que està aprenent.

Dimensió literària :

Comprensió dels elements fonamentals de diversos tipus de text : Narratiu, conversacional, descriptiu, instructiu, poètic i expositiu.

  • Ús d’estratègies lectores:
  • Llegir comprensivament un text
  • Escoltar atentament la lectura dels altres.
  • Utilitzar la lectura com a font d’informació.
  • Lectura expressiva i comprensiva.
  • Utilitzar la lectura com a font de plaer.

Escriptura de textos narratius, conversacionals, descriptius, instructius, poètics i

expositius basant-se en models observats i analitzats aprofitant imatges i altres missatges audiovisuals.

Dimensió comunicativa:

Participació activa en interaccions amb el grup o mestre/a en qualsevol situació comunicativa de l’aula, respectant les normes que regeixen la interacció.

Producció de missatges orals:

  • parlant ordenadament i amb coherència
  • respectant el torn de paraula
  • resumint oralment una lectura
  • expressant l’opinió d’una lectura
  • descrivint persones, paisatges, llocs i situacions
  • recitant poemes, obres de teatre

Amb ajut de la comunicació audiovisual, sempre que es requereixi per facilitar el discurs oral.

Recursos comunicatius

  • Estratègies lectores
  • Elaboració de cartes, contes, narracions, poemes, descripcions, instruccions, receptes, anuncis, diàlegs

CICLE SUPERIOR

Dimensió plurilingüe i intercultural :

  • Valoració de la pròpia llengua, de les que es parles a l’entorn i de les de tot el món perquè totes serveixen per comunicar-se i per aprendre i aproximar-se a d’altres cultures.
  • Valoració de la necessitat de conèixer llengües estrangeres per poder comunicar-se amb més gent.
  • Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències.
  • Sensibilitat per a les diferències i les semblances entre llengües diferents i interès per comparar-les.
  • Recerca, recepció i anàlisi de la realitat multilingüe i pluricultural de les famílies i entorn proper ( a partir de persones conegudes, anuncis, rètols d’establiments…) identificar semblances i diferencies.
  • Ús d’elements verbals i no verbals per a comunicar-se en situacions multilingües .
  • Reconeixement i aprenentatge de formes bàsiques de relació social en llengua estrangera i altres llengües i cultures properes.

 

Coneixement del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge:

Observació de les diferencies i semblances entre llengua oral i escrita, a partir del seu ús en situacions comunicatives reals o simulades.

Coneixement i ús de l’ortografia, gramàtica i lèxic que comporta:

  • Observar, reconèixer i experimentar amb algunes categories gramaticals
  • Establir la concordança entre determinat, adjectiu i nom.
  • Comprendre i manipular adequadament present, passat i futur dels verbs.
  • Identificació del subjecte i el predicat.
  • Identificar els conceptes dels complements: directe, indirecte i circumstancial.
  • Modalitat de la frase: enunciativa, interrogativa, exclamativa i imperativa
  • Identificació dels pronoms personals.
  • Diferència entre determinants i pronoms
  • Identificació de la síl·laba tònica i àtona
  • Classificació de les paraules en agudes, planes i esdrúixoles.
  • Els signes de puntuació: coma, punt, punt i coma.
  • Concepte de diftong i hiat.
  • Identificar dins d’un text els paràgrafs i oracions.
  • Consciencia de la transferència dels coneixement d’una llengua a les altres llengües que està aprenent.

Dimensió literària :

Comprensió dels elements fonamentals de diversos tipus de text :

Narratiu, expositiu, conversacional, instructiu, poètic i argumentatiu

Ús d’estratègies lectores:

  • Llegir comprensivament un text
  • Escoltar atentament la lectura dels altres.
  • Utilitzar la lectura com a font d’informació.
  • Lectura expressiva i comprensiva.
  • Utilitzar la lectura com a font de plaer.

Escriptura de textos narratius, expositius, conversacionals, instructius, poètic, argumentatius, basant-se en models observats i analitzats aprofitant imatges i altres missatges audiovisuals.

Dimensió comunicativa:

Participació activa en interaccions amb el grup o mestre/a en qualsevol

situació comunicativa de l’aula, respectant les normes que regeixen la interacció.

Producció de missatges orals:

  • parlant ordenadament i amb coherència
  • respectant el torn de paraula
  • resumint oralment una lectura
  • expressant l’opinió d’una lectura
  • descrivint persones, paisatges, llocs i situacions

Recursos comunicatius:

  • Estratègies lectores
  • Elaboració de contes, carta personal, còmic, reportatge, teatre, acròstics, poemes visuals, cal·ligrames, faula, entrevista, biografia i llegenda.

3.6. LLENGUA ANGLESA

3.6.1. L’aprenentatge – ensenyament de la llengua anglesa

3.6.1.1. La introducció de la llengua anglesa.

Durant el curs 2010-2011 s’introduí la llengua anglesa a P4 i P5 de forma oral a través de contes, històries i cançons. Hi haurà una sessió setmanal amb el grup a l’aula ordinària.

3.6.1.2. Llengua oral i llengua escrita

El desenvolupament de la llengua anglesa en els diferents cicles és:

Cicle inicial

Hi haurà dues sessions setmanals amb el grup a l’aula ordinària, on posarem èmfasis a la dimensió oral de la llengua com a eina de comunicació. A fi d’assentar unes bases sòlides des del punt de vista auditiu i fonètic, es prioritzen activitats de joc, cançons i “chants”.

A nivell escrit s’inicia el reconeixement escrit del vocabulari treballat oralment.

Cicle mitjà i Cicle superior

Hi haurà dues sessions setmanals amb el grup a l’aula ordinària, on posarem èmfasis a la dimensió de comprensió, oral i escrita, així com a la dimensió oral coma eina de comunicació.

A nivell escrit es treballa, de forma progressiva, la construcció d’estructures i frases, partint del treball de vocabulari.

 

3.7. MATERIALS DIDÀCTICS

A les aules d’Educació Infantil  existeixen diversos jocs de llengua, que periòdicament es van renovant i actualitzant.

L’aula d’acollida té molts materials específics per a l’aprenentatge de la llengua amb alumnes nouvinguts que ha anat adquirint o confeccionant amb el temps, i que utilitza a l’aula o que deixa a les tutores. Disposa també de 4 ordinadors.

Totes les classes disposen d’una petita biblioteca d’aula, amb llibres en llengua catalana i llengua castellana. A partir de quart, la mestra d’anglès disposa de llibres de lectura en aquesta llengua, que fa servir per treballar tan la lectura, com la comprensió. A cada aula hi ha també un ordinador, que poden servir per cercar informació a Internet, o bé per treballar amb les TIC.

El centre disposa d’una aula d’Informàtica amb 16 ordinadors. En aquests moment ja està incorporada la informàtica dins del currículum, com a eina per a treballar aspectes de qualsevol àrea i l’utilitza tant el mestre destinat a coordinar aquesta àrea com els diferents tutors d’aula. És una eina molt útil per a treballar diferents aspectes curriculars i d’aprenentatge de la llengua.

De la mateixa manera el Centre té una petita DVD teca per a treballar específicament l’Anglès. La resta de vídeos són de consulta i lúdics

El centre disposa d’una biblioteca general que és un element dinamitzador de la lectura i del gust per la lectura, i també és útil per a realitzar recerca d’informacions diverses. Aquí hi ha diverses col·leccions de llibres de literatura infantil adequats als diferents nivells de Primària. Els alumnes baixen a la biblioteca acompanyats dels mestres per realitzar-hi activitats de sisena hora o altres relacionades amb la recerca d’informació, i també per a la visualització de DVD o imatges d’ordinador, ja que aquí hi ha també una instal·lació de canó de projecció amb pantalla gran i un bon equip de so.

3.8. AVALUACIÓ

3.8.1. Avaluació del coneixement de la llengua catalana.

S’avaluarà mitjançant la competència de l’alumnat, la seva capacitat per

aplicar a diferents situacions lingüístiques els coneixements assolits.

Es tindrà en compte:

 

 

30% Actitud, presentació i participació

– 100%

70 % Continguts propis de l’àrea en les diferents dimensions

 

– Com a àrea instrumental,  juntament amb la llengua castellana i

literatura i matemàtiques,  és decisiva en la superació o no de cada nivell.

– Avaluació formativa : Al llarg de tot el curs.

– Avaluació sumativa : En acabar cada trimestre i en finalitzar el curs i/o cicle.

– Autoavaluació i autocorrecció.

3.8.2. Avaluació del coneixement de la llengua castellana.

S’avaluaran les següents habilitats i actituds seguint criteris comuns amb

llengua catalana:

  • Comprensió i expressió oral.
  • Lectura mecànica i comprensiva.
  • Expressió escrita.
  • Actitud: Respecte i esforç.
  • Presentació de treballs.
  • Participació.

– Avaluació formativa: Al llarg de tot el curs .

– Avaluació sumativa: En acabar cada trimestre i en finalitzar el curs i/o cicle.

– Autoavaluació / autocorrecció.

3.8.3. Avaluació del coneixement de la llengua anglesa.

Educació infantil:

Durant tot el curs la mestra especialista realitzarà una observació sistemàtica

de l’alumnat i valorarà de manera preferent l’actitud de l’alumne

vers la llengua anglesa.

Primària:

Pel que fa primària s’avaluarà, tot tenint en compte cada cicle, les següents

habilitats i actituds:

 

Cicle inicial:

  • Comprensió i expressió oral.
  • Actitud: Respecte i esforç.

 

Cicle mitjà i Cicle superior:

  • Comprensió i expressió oral.
  • Comprensió i expressió escrita.
  • Actitud: Respecte i esforç.
  • Presentació de treballs.

– Avaluació formativa: Observació durant tot el curs de l’alumnat.

– Avaluació sumativa: Diferents proves oral i escrites.

– Autoavaluació i autocorrecció per part de l’alumnat.

3.9.  FRANGES HORÀRIES D’APRENENTATGE DE LES LLENGÜES

3.9.1. Franja horària d’aprenentatge de la L1

  Hores per curs Estructures lingüístiques comunes Horari de lliure disposició Totals
Llengua catalana   cursos cicles
1r curs CI 70 52.5h 52.5h 175h 350h
2n curs CI 70 52.5h 52.5h 175h
3r curs CM 70 35 35h 140h 262.5h
4r curs CM 70 35 17.5h 122.5h
5è curs CS 70 35 17.5h 122.5h 262.5h
6è curs CS 70 35 35h 140h
Total 420 hores 245 hores 210 hores   875 hores

 

3.9.2. Franja horària d’aprenentatge de la L2

  Hores per curs Estructures lingüístiques comunes Horari de lliure disposició Totals
Llengua castellana   cursos cicles
1r curs CI 70   35h 105h 210h
2n curs CI 70   35h 105h
3r curs CM 70   35h 105h 210h
4r curs CM 70   35h 105h
5è curs CS 70   52.5h 122.5h 245h
6è curs CS 70   52.5h 122.5h
Total 420 hores   245h   665 hores

 

 

 

3.9.3. Franja horària d’aprenentatge de la L3

  Hores per curs Estructures lingüístiques comunes Horari de lliure disposició Totals
Primera llengua estrangera (anglès)   cursos cicles
1r curs CI 35     35h 70h
2n curs CI 35     35h
3r curs CM 52.5h   17.5h 70h 175h
4r curs CM 52.5h   52.5h 105h
5è curs CS 70   35h 105h 175h
6è curs CS 70     70h
Total 315 hores   245h   420 hores

 

 

 

 

 

Aquest document ha estat revisat i aprovat en sessió ordinària de claustre, amb data 18 d’abril de 2016