1. INTRODUCCIÓ

El Projecte Educatiu de Centre (PEC) és el document on s’explica la identitat de la nostra escola, els seus objectius i és el marc de referència que serveix per orientar l’activitat educativa del centre i per impulsar la col·laboració entre els diferents membres de la comunitat educativa i la relació amb l’entorn.

A través del PEC la nostra escola ha d’aconseguir ser un referent de qualitat educativa i d’assoliment dels objectius d’excel·lència i equitat tal i com determina la Llei Catalana d’Educació (LEC).

Entre d’altres qüestions, el PEC ha d’incloure els criteris, prioritats, plantejaments educatius i metodològics i ha d’explicar com s’avaluarà i qualificarà el progrés de l’alumnat.

1.1 Documents que el constitueixen

El Projecte Educatiu de Centre es desenvolupa i es concreta a través d’una sèrie de documents de centre:

– Normes d’Organització i Funcionament de Centre (NOFC)

– Projecte Lingüístic de Centre (PLC)

– Projecte de Direcció (PdD)

– Programació General Anual de Centre (PGAC)

– Memòria Anual de Centre (MAC)

– Pla d’Acció Tutorial (PAT)

– Projecte Lingüístic (PL)

– Criteris d’Avaluació

– Pla de Convivència

2. DESCRIPCIÓ DEL CONTEXT

L’escola Beethoven és de titularitat pública i correspon al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Els nivells educatius que acull són els d’Educació Infantil amb tres unitats i Educació Primària amb set unitats.

Està ubicada en una zona urbana de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, concretament al barri del Fondo, districte VI.

2.1. Entorn sociocultural i socioeconòmic del centre

La ciutat de Santa Coloma de Gramenet limita amb Badalona, Sant Adrià del Besòs, Barcelona i Montcada i Reixac. El riu Besòs fa de frontera natural entre Barcelona i Santa Coloma de Gramenet.

És una ciutat molt ben comunicada, amb tres ponts sobre el riu Besòs, accessos directes a les autopistes A7, C58,C31, la ronda de Dalt i el Cinturó del Litoral. També té una completíssima xarxa de metro que comunica molt bé la ciutat amb Barcelona i els diferents barris entre si.

Això, unit a l’àmplia oferta d’habitatge precari i molt barat, ha fet que hagi servit de punt d’arribada de molta població immigrada, desplaçant altres famílies immigrades que havien arribat en altres èpoques, principalment als anys 50-60-70.

En els darrers 20 anys la població ha canviat notablement. El barri del Fondo s’ha convertit en centre receptor de població immigrant de primera arribada, població que canvia sense parar: famílies marroquines, xineses, pakistaneses i de Bangladesh, llatinoamericanes, de l’Àfrica subsahariana i dels països de l’antiga Europa de l’Est conviuen en aquest barri tan particular, juntament amb els romanents de l’antiga immigració dels anys 50-60, amb les famílies gitanes que també ocupaven habitatges en aquesta zona i amb algunes famílies catalanes que havien viscut al barri des dels anys 20. En aquests moments, al barri del Fondo es concentra una de les comunitats xineses més importants de Catalunya, tot i no ser la comunitat més important del barri en xifres absolutes.

Fins a l’esclat de la crisi econòmica, les famílies treballaven moltes hores en feines mal pagades i horaris desastrosos, ofegades econòmicament per lloguers o hipoteques d’import molt elevat. En aquests moments un percentatge elevadíssim de famílies estan a l’atur i sobreviuen amb greus dificultats gràcies als petits subsidis i a l’economia submergida. Molts han perdut el pis que havien comprat o bé es veuen obligats a llogar una o més habitacions de la vivenda amb dret a cuina i bany compartit. Els alumnes pateixen en un alt percentatge estrès psicosocial i problemàtiques emocionals derivades d’un cert desemparament per culpa de situacions com aquestes. Situacions que es donen sovint com ara l’abús d’alcohol o la violència de gènere agreugen encara més la problemàtica. Tot plegat configura una situació difícil que comporta risc de marginalitat, de problemàtiques socials diverses, d’estructuració i de manca d’hàbits fonamentals: higiene, treball, convivència…

Una dada sociolingüística a tenir en compte: en aquest barri és molt difícil trobar famílies que utilitzin la llengua catalana, i el castellà és, malgrat els esforços que fem les escoles i altres institucions, la llengua nexe o pont que utilitzen totes les comunitats. Això fa que en el nostre centre sigui molt important utilitzar la llengua catalana en tots els àmbits, ja que fora del centre, o fins i tot a l’hora d’esbarjo, els alumnes utilitzen majoritàriament el castellà per jugar al pati o al carrer amb els companys.

3. IDENTITAT I CARÀCTER PROPI

3.1. Identitat

El sistema educatiu, en el marc dels valors definits per la Constitució i per l’Estatut, es regeix pels principis generals següents:

a) El respecte dels drets i els deures que deriven de la Constitució, l’Estatut i la

resta de legislació vigent.

b) La transmissió i la consolidació dels valors propis d’una societat democràtica:

la llibertat personal, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte i la igualtat.

c) La universalitat i l’equitat com a garantia d’igualtat d’oportunitats i la integració de tots els col·lectius, basada en la coresponsabilitat de tots els centres sostinguts amb fons públics.

d) El respecte de la llibertat d’ensenyament, la llibertat de creació de centres, la

llibertat d’elecció entre centres públics o centres altres que els creats pels poders

públics, la llibertat de càtedra del professorat i la llibertat de consciència dels

alumnes.

e) El pluralisme.

f) La inclusió escolar i la cohesió social.

g) La qualitat de l’educació, que possibilita l’assoliment de les competències

bàsiques i la consecució de l’excel·lència, en un context d’equitat.

h) El conreu del coneixement de Catalunya i l’arrelament dels alumnes al país,

i el respecte a la convivència.

i) El respecte i el coneixement del propi cos.

j) El foment de la pau i el respecte dels drets humans.

k) El respecte i la preservació del medi ambient i el gaudi respectuós i responsable dels recursos naturals i del paisatge.

l) El foment de l’emprenedoria.

m) La coeducació i el foment de la igualtat real i efectiva entre dones i homes.

n) L’afavoriment de l’educació més enllà de l’escola.

o) L’educació al llarg de la vida.

p) El respecte del dret de mares i pares perquè llurs fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions.

q) L’exclusió de qualsevol mena de proselitisme o adoctrinament.

3.2. Àmbit institucional: objectius i línies estratègiques.

• Som una escola pública catalana i, com a tal, ens definim com a escola inclusiva, laica, coeducadora i respectuosa amb la pluralitat. També ens defineixen els principis de qualitat pedagògica, de direcció responsable, de dedicació i professionalitat docents, d’avaluació, de rendiment de comptes, d’implicació de les famílies, de preservació de l’equitat, de cerca de l’excel·lència i de respecte a les idees i les creences dels alumnes i de llurs mares, pares o tutors.

• Som una escola que té una implicació activa en l’entorn i el compromís de cooperació i d’integració plena en la prestació del Servei d’Educació de Catalunya.

• La nostra missió és aconseguir l’èxit escolar de l’alumnat, en un marc d’equitat i cohesió social, amb l’assoliment de les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu.

• L’alumnat és el seu principal partícip del seu aprenentatge.

• La llengua vehicular d’aprenentatge i comunicació de tota la Comunitat Educativa és la catalana.

3.3. Àmbit curricular.

Entenem l’educació com a procés integral; treballem perquè tots els alumnes puguin trobar el seu lloc idoni dins dels possibles ritmes d’aprenentatge, defugint la uniformitat i organitzant l’activitat docent d’acord amb les característiques de cadascun d’ells.

• L’atenció a la diversitat comporta la realització de diferents tipus d’agrupaments i l’ús de diferents metodologies.

• S’adoptaran les estratègies perquè els alumnes amb dificultats arribin a l’assoliment de les competències que li permetin el propi desenvolupament personal i escolar.

• Donem molta importància a l’elaboració de Plans Individualitzats (PI) per tal d’adequar el currículum i les estratègies metodològiques a les necessitats educatives de l’alumnat.

• El centre destina les hores del professorat del centre, després de cobrir les prescripcions curriculars dels cicles, a l’atenció específica dels alumnes que es determinin en les juntes d’avaluació dels cicles o que determini l’EAP juntament amb l’equip de professors.

• Apliquem mesures de suport/reforç educatiu coordinades amb tot l’equip docent implicat.

• Desenvolupem les capacitats a través de les àrees curriculars del segon cicle d’educació infantil.

• Desenvolupem les competències bàsiques a través de les àrees curriculars de l’educació primària.

• L’alumnat participa en activitats que suposen aprenentatge entre iguals: apadrinament lector, projecte de ciències, racons d’aprenentatge.

• Potenciem el treball cooperatiu de l’alumnat i del professorat.

• Fomentem l’esperit crític i la capacitat de discussió i decisió.

• Afavorim en l’alumnat una actitud curiosa, crítica i investigadora, la qual esdevindrà la base dels seus aprenentatges.

• Donem la mateixa importància a totes les àrees curriculars, objecte d’aprenentatge, potenciem la interdisciplinarietat i l’aprenentatge significatiu.

• Fomentem el plaer per la lectura com a eina bàsica d’accés al coneixement.

• Fomentem el desenvolupament creatiu de l’alumnat a través de la música, l’educació física, la psicomotricitat, l’expressió plàstica, el teatre, del treball d’un artista o un moviment artístic.

• A tots els nivells educatius realitzem un mínim d’un projecte durant el curs escolar.

• Fem ús de les noves tecnologies diàriament, a través de PDI, tablets, notebooks.

• L’avaluació dels alumnes es fa de forma contínua, es valora l’actitud i el progrés que fa l’alumne d’acord amb les seves possibilitats i els objectius fixats i es centra en el progrés d’aprenentatge.

• Les sortides pedagògiques completen el treball curricular que es duu a terme a l’escola.

• Participem en diferents activitats (lliguetes d’esport, acompanyament lector amb l’IES La Bastida, Congrés de Ciències, Mostra d’arts escèniques…) que suposen experiències educatives positives en el seu procés d’aprenentatge.

Tots aquests punts es veuen concretats en el següent treball:

• Racons d’aprenentatge a educació infantil: Emmarcat dins les bones pràctiques educatives que duem a l’escola. Existeix una organització específica i una distribució de recursos humans destinada al bon funcionament d’aquesta metodologia

• Racons de treball a l’aula de P5: aquests racons respecten el ritme de l’alumnat, potencien la seva autonomia i la relació amb els altres, cercant en tot moment la comunicació entre els alumnes

• Treball sistemàtic d’expressió oral a educació infantil: Mitjançant el treball de poemes en petit grup, es treballa la memorització, el vocabulari i una pronúncia més acurada i fluïda.

• Treball i activitats d’expressió oral al cicle inicial: Amb l’objectiu de millorar l’expressió oral de l’alumnat, al cicle inicial distribuïm els alumnes en tres grups reduïts, d’uns vuit alumnes, aproximadament, per realitzar activitats sistemàtiques de llengua oral. Aquesta organització la posem en funcionament enguany, ja que fins ara el grup es desdoblava en dos. Se’n dedicaran dues sessions setmanals

• Introducció del treball per racons d’aprenentatge al cicle inicial: Com a continuïtat del treball que es fa a Ed. Infantil i per tal de treballar, amb una metodologia diferent el raonament matemàtic, lògica, estructures lingüístiques, lectoescriptura…

L’organització d’aquests racons és dintre de la mateixa aula, dividida en sis espais diferents, en diferents taules. S’intentarà que sempre hi hagi dos mestres. Es realitzaran dos dies en setmana, dilluns i dimecres.

Es divideix el gran grup en sis subgrups, heterogenis, ja que es realitzen sis racons diferents. Aquest són rotatius, així els alumnes van canviant de racó.

• Projecte de ciències: Amb aquest projecte, la idea que es persegueix és que a cada Cicle es puguin dur a terme 2-3 projectes de ciències durant el curs.

Es pretén que a cada cicle i, seguint el currículum, es facin projectes sobre la mateixa temàtica i que tinguin una relació entre ells. La idea és que, seqüencialment al llarg de l’etapa d’educació infantil i primària, treballin els diferents continguts plantejats i no es repeteixin.

• Congrés de Ciències: Volem que tota l’escola conegui els treballs, projectes, experiments que han realitzat els alumnes dels diferents cursos, al llarg de l’any. És per això que volem organitzar un petit congrés de ciències, on cada nivell pugui exposar, explicar i donar a conèixer la feina feta, a la resta d’integrants de la comunitat educativa.

• Acompanyament lector i apadrinament lector: Projectes de foment de la lectura, amb alumnat de l’IES La Bastida i amb nens i nenes de 6è de la nostra escola.

• Cantània: participar en una espectacle d’aquesta importància, cosa que millora l’autoestima dels alumnes i la imatge de l’escola. També incideix en la cohesió social, ja que en aquest espectacle actuen junts alumnes d’escoles molt diverses, i tots amb el mateix nivell de responsabilitat. Implicació en la feina a fer.

• Teatre: incideix en la cohesió social i en l’autoestima dels alumnes.

• Els alumnes guanyen en confiança, autoestima, seguretat, coneixement de la llengua, dicció, cohesió grupal, responsabilitat, … qualitats totes aquestes que serviran per sempre en tots els àmbits, en el treball d’altres àrees de l’escola i també a fora.

• Escola de Pares: recurs que, juntament amb l’EAP, intenta donar eines als pares per treballar aspectes com els hàbits, els límits, les conductes… etc, que reverteixi en el bon funcionament de l’alumnat a l’escola.

3.4. Àmbit família – entorn

La implicació de les famílies en el procés d’aprenentatge de l’alumnat del nostre centre, no sempre és la desitjada. Sovint, les famílies deleguen en l’escola funcions pròpies, bé per un excés de permissivitat, per desinterès sobre el fet educatiu o per manca de recursos culturals i/o de temps. Tot i així, nosaltres:

• Fomentem la participació de les famílies en les activitats que es realitzen al centre, en les quals creiem necessàries aquesta participació.

• La carta de compromís educatiu, entre escola i família, ens permet conèixer i compartir la responsabilitat en l’educació integral de l’alumnat.

• Els llibres de l’escola són socialitzats. Es compren amb la dotació econòmica de l’Ajuntament de Sta. Coloma de Gramenet.

• Les famílies paguen un rebut anual en concepte de material i sortides, l’import del qual és el més ajustat possible, atenent a les difícils situacions en que s’hi troben.

3.5. Àmbit d’orientació – tutoria.

• Entenem l’educació com un procés integral (Pla d’Acció Tutorial).

• A través de l’acció tutorial (concretada al PAT) el professorat acompanya l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge:

• Té per finalitat contribuir al desenvolupament personal i social de l’alumnat. Comporta el seguiment individual i col·lectiu dels alumnes al seu càrrec. Duu a terme accions que milloren la convivència i relació amb els altres i s’orienta i s’acompanya l’alumnat en el procés d’aprenentatge.

• El/la tutor/a coordina i lidera l’equip docent que intervé en la formació escolar dels alumnes i estableix els canals de comunicació entre els/les mestres i les famílies.

• El/la tutor/a col·labora amb les famílies per dur a terme l’acció tutorial: dóna informació sobre l’evolució de l’alumne/alumna i facilita la implicació de la família en el procés educatiu del seu fill/a.

• Potenciem l’ús de l’agenda a primària, com a eina d’organització per l’alumnat i com a canal de comunicació amb les famílies.

• Potenciem el diàleg com a via de solució de conflictes.

3.6. Àmbit docent

• Treballem per aconseguir unes relacions interpersonals cordials entre els/les mestres que facin possible la col·laboració en el treball i la implicació de tots i totes en el desenvolupament del PEC.

• El professorat treballa coordinadament, de forma horitzontal i vertical, per tal d’adoptar acords i compromisos pel que fa als principis metodològics i pedagògics, als criteris d’avaluació, etc, relacionats fonamentalment amb el procés d’ensenyament – aprenentatge de l’alumnat.

• Fomentem el treball en equip, la col·laboració i la cooperació entre els professionals del nostre centre.

4. ORGANITZACIÓ DEL CENTRE

4.1 Instal·lacions

L’escola està situada al c/ Wagner, 16 i té diferents accessos. Tot l’alumnat hi accedeix per la mateixa porta, però les sortides estan distribuïdes en tres punts diferents.

El nostre centre està format per dos edificis, comunicats entre sí, un dels quals pertany a l’antiga escola i l’altre a la part de nova construcció, inaugurada el curs 2006-2007. Es comuniquen a través d’espais comuns, com són els replans i els passadissos. L’edifici de nova construcció té una planta més.

A la planta baixa podem trobar els despatxos de direcció, cap d’estudis, secretaria, sala de mestres, biblioteca, lavabos pels mestres i lavabos pels alumnes, consergeria, despatx de l’AMPA i magatzem de neteja, a la banda de l’edifici antic. A la part de nova construcció trobem, a aquesta mateixa planta, la cuina, el gimnàs, vestidors i el pati gran, que comunica amb el pati petit, situat a la primera planta, a través d’unes escales.

A la primera planta trobem les aules de P3, P4 i P5 (totes amb PDI), la sala de psicomotricitat, la tutoria d’educació infantil, una sala polivalent, el menjador escolar i el pati petit.

A la segona planta estan les aules de 1r a 5è (totes amb PDI), l’aula de música, la tutoria de primària, un lavabo pels mestres i tres lavabos per l’alumnat.

A la tercera planta, únicament a l’edifici nou, trobem l’aula de 6è (amb PDI), l’aula d’acollida, la sala d’informàtica i una aula polivalent.

4.2 Serveis

Servei d’acollida matinal: som centre de sisena hora per la qual cosa els alumnes d’educació infantil entren una hora més tard que els alumnes de primària. És per això que l’escola habilita un servei d’acollida matinal, realitzat per la TEI i una mestra rotativament, en horari de 8:30h a 9:30h

Menjador escolar: de 12:55h a 15h. Actualment, el servei de menjador acull un nombre aproximat de 150 alumnes, la gran majoria dels quals gaudeixen d’una beca del Consell Comarcal o de l’Ajuntament de Sta. Coloma de Gramenet o d’ambdós a la vegada.

L’empresa amb qui tenim conveni és Divertalia i és la direcció del centre qui gestiona aquest servei, en relació a l’escola.

Disposem de cuina pròpia i cuinera, que ofereix una dieta equilibrada a tot l’alumnat i que es preocupa de garantir les necessitats d’aquells alumnes amb problemàtica alimentària.

4.3 Recursos humans

4.3.1 Docents

El Claustre: és l’òrgan col·legiat de participació del professorat del centre. Possibilita el treball en equip i assegura la necessària unitat de criteris en tota l’acció educativa dels/ de les mestres del centre. Formen part d’ell la totalitat dels docents que presten servei a l’escola.

Educació Infantil: 3 tutores i una mestra de reforç. Els especialistes d’educació especial, educació física, anglès i música, també fan classe i/o reforcen el cicle.

Educació primària: 8 tutors/es, 1 especialista de música, 1 especialista d’ed. Especial, 1 especialista d’ed. Física, 1 especialista d’anglès, 3 mestres de castellà i reforç, 1 mestra de religió (0,375 jornada).

• Els equips docents, formats pels mestres responsables d’un mateix cicle, s’encarreguen de garantir un treball en equip per assegurar una acció educativa coherent, coordinada i eficaç, ja sigui entre tutor o bé amb els especialistes que hi intervenen a cada cicle.

• Els/les mestres s’organitzen en comissions per treballar diferents aspectes de la vida del centre. Cada grup és format per mestres dels diferents cicles per tenir una visió global dels temes que es tracten.

4.3.2 Personal d’Administració i Serveis

Comptem amb:

– Una TEI.

– Una vetlladora, amb dotació de 30h d’atenció a alumnes amb necessitats educatives especials.

– Un conserge, en horari complet, assignat per l’Ajuntament.

– Una auxiliar administrativa, compartida amb una altra escola.

4.3.3 Serveis Educatius Externs

– EAP: la psicopedagoga forma part de la CAD del centre i es reuneix, setmanalment, amb la mestra d’educació especial i la cap d’estudis, per tal d’atendre la diversitat i afavorir la inclusió de tot l’alumnat del centre.

– Assessor CLIC: es reuneix periòdicament amb la tutora d’aula d’acollida i amb la coordinadora CLIC de centre. Fa assessorament i propostes de foment de la llengua catalana, així com a suggeriments de recursos per treballar amb alumnat nouvingut.

– CRP: treball coordinat de formació, tant de centre com individual del professorat.

4.4 Òrgans de Gestió

4.4.1 Equip Directiu

Directora: Representant màxima del centre, davant l’Administració i representant del Dep. d’Ensenyament davant el centre.

Cap d’Estudis: Per delegació de la direcció, vetlla per la bona organització i funcionament del professorat amb l’objectiu d’assolir un correcte desenvolupament del currículum.

Secretària: Per delegació de la direcció, vetlla per la correcta gestió de l’economia i de la documentació acadèmica del centre.

Consell Escolar: Òrgan de participació de la comunitat educativa. En ell hi ha representants del professorat, de les famílies, del PAS i de l’Ajuntament.

4.4.2 Càrrecs no directius

Coordinador/coordinadora de cicle: Representen la direcció davant els equips docents del cicle d’infantil i primària i els cicles davant la direcció.

Els/les coordinadors/es es reuneixen setmanalment amb la cap d’estudis, on s’aborden temes de caire pedagògic. Les informacions, conclusions i propostes es traslladen a les reunions de cicle i des de les reunions de cicle hi ha un retorn cap a les sessions de coordinació.

Coordinadora TAC: Vetlla pel manteniment informàtic del centre. Coordina la comissió TAC i és l’enllaç entre el centre i els serveis tècnics.

Coordinadora de Riscos Laborals: Vetlla per tenir el Pla d’evacuació de centre al dia i fer les revisions necessàries. Programa, juntament amb la direcció de centre, el simulacre anual de prevenció d’incendis i assisteix a les reunions de la secció de Riscos Laborals del Dep. d’Ensenyament.

/es es reuneixen setmanalment amb la cap d’estudis, on s’aborden temes de caire pedagògic. Les informacions, conclusions i propostes es traslladen a les reunions de cicle i des de les reunions de cicle hi ha un retorn cap a les sessions de coordinació.

Coordinadora TAC: Vetlla pel manteniment informàtic del centre. Coordina la comissió TAC i és l’enllaç entre el centre i els serveis tècnics.

Coordinadora de Riscos Laborals: Vetlla per tenir el Pla d’evacuació de centre al dia i fer les revisions necessàries. Programa, juntament amb la direcció de centre, el simulacre anual de prevenció d’incendis i assisteix a les reunions de la secció de Riscos Laborals del Dep. d’Ensenyament.