Un dia calorós, estava jo amb en Miquel passejant per la vora del seu hort. M’explicava que havia vist una dona que rondava per allà totes les tardes i s’acostava al pou que ell tenia al seu hort.Al començament no li va donar cap importància, perquè la coneixia i tenia fama de ser bona dona, però un dia es va fixar que tirava dins el pou una bossa de menjar. -Ja se que deu fer!- li vaig dir- Deu perseguir totes les persones que es porten malament amb tu i els deu retenir dins el pou uns dies com a càstig!En Miquel em va mirar amb cara de no saber si parlava seriosament o no. I tots dos ens varem posar a riure.– Sí!- Va afegir ell, continuant la broma- Aquestes persones, després d’una setmana vivint al fons del pou, es tornen bones! Estic segur que més d’una família li deu demanar que s’endugui els seus fills i els hi tanqui una setmaneta!  Mig parlant mig rient ens varem anar acostant al pou i, quan varem ser-hi a la vora varem mirar endins.Sí que era veritat que el fons de pou sec estava ple restes de menjar! I si allò que imaginaven era veritat?Mentre discutien van sentir un soroll de bosses que venia del forat. Era una família sencera de ratolins de camp que s’estaven atipant com a lladres amb el menjar del pou! Segur que la dona només tenia la intenció d’alimentar aquestes bestioles tan gracioses.I és que no hauríem de fer volar coloms sense motiu, ni deixar-nos endur per contes i llegendes!