Aquí teniu el conte que us presenta l’Ariadna. Esperem que us agradi.

EL MISTERI DEL POU D’EN MIQUEL

Fa  un temps l’àvia i en Miquel tenien un hort. El compartien per cultivar quatre verdures i passar l’estona. En aquell hort hi havia un pou sec. Ja feia dies que en Miquel sentia sorolls estranys mentre feia anar l’arada. Quan va arribar la meva àvia i li va comentar, van parar atenció als sorolls i es van adonar que venien de dins del pou. Van mirar-hi, i de sobte… un silenci absolut.Es van mirar sorpresos i en Miquel va dir: – Crec que hi ha algú aquí baix!- Apa, Miquel! Qui vols que hi hagi? Si hi hagués algú el veuríem!- va contestar la meva àvia.-Jo crec que si… s’ha sentit molts sorolls i a mi això… si no és que els fa algú, potser hi ha fantasmes!- Va exclamar ell horroritzat.L’àvia va contestar:-No crec en els fantasmes, però aquests sorolls han de sortir d’un lloc o altre. Ja veuràs com ho investigarem!Al dia següent, ben d’hora, l’àvia va anar a buscar en Miquel a casa seva i van anar a l’hort “d’amagatotis”. Quant hi van ser, van parar l’orella i van comprovar que els sorolls continuaven venint de dins del pou.-Va, Miquel, anem a veure què és.- va ordenar la meva àvia agafant-lo pel braç.-Jo tinc por! Si vols ves-hi tu.- Va dir reculant.Van fer el cor fort i poc a poc van treure el nas pel forat per mirar una altre cop al fons del pou.-Mira! Aquí tens el teu fantasma!- Va riure l’àvia.Va agafar una galleda amb una corda i la fer baixar al fons del pou. En pujar-la va treure un cadell preciós de gat que segurament havia caigut feia dies i no en podia sortir. La bestiola, afamada, devia rascar la pedra de la paret i… vet aquí els misteriosos sorolls!L’àvia i en Miquel es van fer un bon tip de riure. Van decidir quedar-se el gatet i visqués al petit cobert que tenien a l’hort.