El dia 18 de març, l’alumnat de CM i CS van assistir a la XXVI Mostra de Teatre Escolar que cada any se celebra a l’Auditori de Tortosa. En aquesta edició, tot i que no hi van participar com a actors (hi participen cada dos anys), van poder veure les obres que van representar l’alumnat de les escoles de Reguers, Paüls i Benifallet.
Tot seguit podeu veure l’àlbum de fotos de l’activitat, així com els comentaris i valoracions que ha fet l’alumnat com a públic assistent.
BubbleShare: Share photos – Easy Photo Sharing
Les jornades de teatre escolar són molt interessants tant si ens toca actuar o quan anem d’espectadors. Avui ens ha tocat fer de públic i hem pres bona nota per millorar les nostres interpretacions. Aquestes jornades, a part de ser una bona iniciativa cultural que ens ajuda a formar-nos, també fa que ens relacionem amb els altres alumnes de la ZER.
En general les representacions que hem pogut veure, se m’han fet distretes i per tant curtes.
M’agradaria destacar la del “Gegant Egoista”, representada pels alumnes de cicle infantil de Benifallet, perquè ho han fet d’una manera molt graciosa i molt bé per l’edat que tenen, a més a més, el vestuari dels diferents personantges que representaven els fenòmens atmosfèrics, era molt adequat i original. En canvi, si algo es pot criticar, per dir-ho d’alguna manera, és el decorat ja que es veia molt pobre només amb el canó projectant les imatges i la cadira del gegant. Crec que el canó és una bona eina per utilitzar perquè tens moltes més possibilitats, però no s’ha de convertir en l’únic recurs, a l’hora de fer els decorats. Construint els decorats també s’aprèn molt, tots aportem idees, treballem en grup i desenvolupem les nostres habilitats manuals.
Els alumnes dels Reguers també ho han fet bastant bé, sobretot l’actriu que feia el paper del senyor Genís, amb la dificultat afegida de representar un personatge masculí. Es decorats eren més clàssics i estaven molt ben fets. La música trobo que no era l’adequada, perquè quan el senyor Genís deia que estava molt content al marxar cap al país del rellotges, era massa lenta i molt trista.
Però l’obra que més m’ha agradat ha estat “Any de neu, any de Déu”, representada pels alumnes de cicle superior de Paüls, encara que va ser molt repetitiu cada vegada que els súbdits anaven al castell a parlar amb la seva reina, perquè no estaven contents amb l’estació de l’any que tenien. Voldria criticar, la manera de com seia la reina, perquè ho feia d’una manera que no era l’apropiada d’una reina. El final ha estat molt original perquè els follets ens han recordat el lema de les 3R: reduir, reutilitzar i reciclar.
Fent una valoració general dels personatges, he apreciat uns quants errors a la vocalització, la gesticulació i el to de veu. També molts del personatges de les diferents obres, es giraven de cara a l’escenari, i no se’ls sentia. El personatge que ho ha fet de la manera més natural i al qual se li ha entès tot, ha estat un dels follets.
De l’animació entre obre se n’ha encarregat el pallasso Moniato, que feia riure molt a tots els xiquets i xiquetes. A mi particularment no m’ha agradat, perquè alguns del números que ha efectuat, ja els havia vist l’any passat.
És una pena que l’any vinent no pugui tornar a l’auditori, perquè aniré a l’institut de Roquetes.
La primera obra que s’ha fet ha estat la del Reguers, encara que no són de la nostra ZER, l’han representat el mateix dia que Benifallet i Paüls. El seu vestuari ha estat molt original sobretot el Sr.Jenis, el personatge principal de l’obra i també les de les caixes de rellotges, que estaven molt ben treballades. En canvi la dels xiquets i xiquetes ha sigut normal. S’ha de dir també, que els que els personatges que interpretaven el seu paper han de vocalitzat molt bé. La seva música era alegre per a les danses, i els decorats eren esplèndids tot ple de rellotges, que era com devia de ser. La il·luminació estava molt ben feta, ja que enfocava directament als personatges.
Els de Benifallet que eren els que venien després, el seu vestuari no m’ha agradat molt, però hi havia una excepció, la noia que portava la neu. Com els actors eren petits no vocalitzaven prou bé, la dansa que van ballar la van fer prou bé, ja que la música era molt alegre. Els seus decorats no eren molt perfectes, només tenien un fondo gràcies a la pantalla que ho projectava. La il·luminació estava molt bé, enfocava tot l’escenari, ja que els actors estaven repartits per tots ell.
Finalment l’última obra va ser realitzada per els actors de Paüls i per a mi va ser la millor, ja que el vestuari era ideal per als personatges, i el vestit més encertat el de la reina, el pregoner i la criada. Les decoracions d’aquesta obra era igual que la de Benifallet hi havia un projector amb el canó. La vocalització era molt bona sobretot una de les xiquetes que feia de follet. La il·luminació era meravellosa perquè també enfocava directament als personatges de cada escena.
Entre obra i obra teníem una distracció amb el Moniato Xou, un pallasso que ve cada any per fer-nos passar una estona divertida.
En general m’ha encantat poder veure unes obres tan magnífiques, encara que l’any que ve no pugui estar no passa res.