La Dansa i el moviment són quelcom innat en l’ésser humà.
En els primers set anys de vida, el nen aprèn a sentir el seu cos, el món que l’envolta i també a moure’s de manera eficaç en aquest món. Durant aquests anys, el cervell és bàsicament una màquina de processament sensorial, això vol dir que sent les coses i adquireix el seu significat directament de les sensacions. Un nen petit no té massa pensaments o idees respecte a les coses, únicament s’ocupa de sentir-les i de moure el seu cos en relació a aquestes sensacions. Les seves respostes adaptatives són més musculars o motores que mentals. Per això és tan important que els infants, en les primeres etapes, aprenguin a partir de l’experimentació i no pas a partir de processos cognitius.
Podríem dir que dansar és polir el moviment de forma creativa i personal.
Les activitats artístiques en general promouen certes qualitats humanes com el desenvolupament de la sensibilitat, l’impuls a investigar, experimentar, expressar, transformar, pertànyer, compartir, col•laborar i respectar.
En les sessions de Dansateràpia es pretén fer un treball integratiu per tal que puguem viure simultàniament el cos, les emocions, el pensament la creativitat i la comunicació. Això vol dir que es concep a la persona com un ésser que pensa, sent, es mou, crea, investiga i es comunica.

AMIPA.