De sempre, els mamífers i els ocells han estat els éssers vius que més afectes han desvetllat en nosaltres els humans. No és estrany doncs que molts d’ells siguin les mascotes preferides dels nens, que s’utilitzin com a reclam publicitari, que siguin actors i actrius a moltes pel·lícules de dibuixos animats, contes,…Però el cert és que quan sortim al camp o anem al bosc per veure qualsevol d’aquests animals la major part de les vegades no els veiem. La presència de vertebrats és pobra si la comparem amb la dels artròpodes i inapreciable si la comparem amb la vegetació. L’estudi de la fauna té un alt contingut emotiu que estimula i facilita l’aprenentatge i per tant resulta interessant a nivell pedagògic però, la descoberta d’aquests animals en el seu medi natural, si bé és molt atractiva pels nanos resulta bastant difícil. Hi ha però diverses tècniques i recursos que ens poden facilitar aquesta tasca.
- Rastres i restes:
Es considera un rastre qualsevol marca que deixen els animals en el medi i que perdura un temps: petjades, traces, furgades, esgarrapalls, nius, caus, jaços, passeres,…Per trobar petjades cal que el substrat sigui tou com en el fang, la sorra o la neu però cal buscar-les en un lloc on sapiguem que passen animals. En quan a restes es refereix a restes de menjar, excrements, egagròpiles (bola de pèls, ossos i exoesquelets d’insectes que els rapinyaires treuen per la boca), pèls, plomes, mudes i ous. En tots dos casos, a part de fer una observació acurada del rastre o la resta, és important apuntar aspectes com on s’ha localitzat, si allà on hi ha un excrement hi ha presència d’altres del mateix tipus o diferents, com es distribueixen les plomes d’una emplomissada, si l’aliment s’ha trobat a dins un amagatall, escampat al descobert o col·locat en un lloc que li serveix com a suport per obrir-lo (picot), com s’ha obert o menjat,…poden ser detalls que ens ajudin a l’hora d’identificar l’animal que els ha produït. També l’estat del material de suport, la humitat del terra que han remenat els porcs, el nombre i tipus d’invertebrats que colonitzen un excrement, presència de teranyines davant d’un cau entre d’altres, ens poden donar pistes del temps que fa que ha estat produït.
Sempre podem fer fotos del que trobem però en el cas que vulguem recollir la resta cal portar el material adient com: una fitxa de registre (on anotar la data, hora i lloc de la troballa i també aquells trets de l’entorn que creiem puguin ser significatius), bosses de paper o plàstic o pots, retolador permanent, caixeta o bossa més gran per anar guardant les troballes, guia d’identificació i mapa de la zona. Sempre és millor fer la identificació “in situ” ja que el material perd amb el temps. És important recordar que la recollida indiscriminada pot afectar l’animal que ha deixat la resta. Els excrements per exemple constitueixen un sistema de marcatge del seu territori en front altres depredadors per això alguns els trobem dipositats en llocs prominents. No cal dir que en el cas dels nius s’han d’inspeccionar amb cura i fora de l’època de cria recordant que molts ocells els reaprofitaran la temporada següent. En quant als rastres – no recol·lectables – es poden fer fotos però en aquest cas convé posar sempre al costat de la mostra un regle o testimoni que en doni idea de la mida d’aquest. També es poden fer “trampes de rastres” que consisteixen a preparar zones amb un substracte tou com la sorra (recollida en una zona propera ja que si no poden malfiar-se) que permeti “capturar” les petjades dels animals que de forma natural passin per allà o fins i tot atrets per un esquer que haguem posat al mig del lloc per on han de passar. Es pot optar per fer calques d’una petjada amb un acetat transparent o una placa de petri de plàstic. En aquest cas va molt bé utilitzar una guia per saber ben bé com és la petjada i així poder interpretar el traç quan no és molt visible. I finalment es pot fer un motlle de guix.
- Observació visual i auditiva
Entre els vertebrats, el grup que resulta més didàctic i relativament fàcil d’observar és el dels ocells. És possible observar algunes espècies en el seu hàbitat mitjançant la utilització de prismàtics, i ulleres llarga vista, amb la creació d’amagatalls (si s’ha de fer un aguait a poca distància sense que detectin la nostra presència) i caixesniu i també es poden atraure amb la instal·lació de menjadores. D’altra banda a través de l’estudi de les seves veus i el seu cant es pot detectar la seva presència. Les menjadores resulten interessants en zones amb hiverns freds i des de finals d’octubre fins a mitjans de març. Després cal retirar-les ja que alguns ocells si acostumarien. Cal posar un menjar “variat” que afavoreixi la presència de diferents espècies d’ocells i si hi ha un punt d’aigua a la vora millor.
Observació d’ocells a la menjadora instal·lada al Centre d’Informació del Parc de Collserola
És aconsellable abans de començar a rastrejar una zona per a detectar la presència de vertebrats informar-se de quins animals hi ha a la zona.
Fem una menjadora pels ocells del pati
