Un arbre és una planta llenyosa que te un sol tronc,  branques,  fulles,  flors i fruits a la part aèria i les arrels que són subterrànies. D’adult, sol atènyer una alçària superior als 5 metres. La vida de l’arbre està condicionada per tota una sèrie de factors com la quantitat d’aigua disponible, la temperatura, el tipus de sòl, la llum que li arriba, la proximitat d’altres plantes que limiten el seu espai vital (produint ombra, competint per l’aliment i la llum) i l’activitat humana entre altres.

Les parts d’un arbre

• L’arrel és la part subterrània de la planta. La seva estructura vindria a ser com la del tronc,  encara que el creixement està limitat a les parts més primes, les dels pèls absorbents. Les funcions de les arrels són diverses; per una part mantenen la planta afermada al terreny i retenen el sòl, per altra, degut a la seva consistència, ajuden a suportar el tronc i el brancam i finalment és qui capta l’aigua amb components minerals del sòl dissolts, actuant també com a òrgan de reserva. Algunes arrels creixen profundes i poc ramificades com en el cas dels pins, altres no tan fondes creixen obliquament sobre el terreny com en els tells, i aurons i altres tenen un sistema radicular molt extès i superficial com en els faigs de forma que no queden ben agafats i sovint són arrencats pel vent.
• El tronc correspon a la tija d’una planta que viu més d’un any. Es pot considerar com l’eix aeri, endurit (llenya) i protegit per una capa externa que forma l’escorça i que li confereix aïllament. Té forma cònica, rabassuda i engruixida a la base (soca) i que es va aprimant cap a la part de dalt. Es ramifica a partir d’una certa alçària, diferent segons el tipus d’arbre, les condicions de creixement, les podes a que estigui sotmès,…constituint el que s’anomena capçada (el conjunt de les branques amb les fulles). Les funcions del tronc són  la de suportar el pes de les branques i les fulles,  i la de conduir l’aigua i les sals minerals – la saba bruta – fins a les fulles i en sentit contrari les substàncies elaborades – la saba elaborada – des de les fulles cap a la resta de la planta. Si observem un tall transversal d’un tronc s’aprecien diverses parts: la més interna i tova del cilindre és la medul·la. El cilindre central creix en gruix, any rera any (a les plantes que viuen més d’un any) però només ho fa la part més jove, a tocar de l’escorça, que manté aquesta capacitat durant tota la vida de la planta. La part més interna corresponent al cor està morta i constitueix la  fusta dura i aprofitable d’un arbre. Comptant el nombre de cercles de creixement anual es pot conèixer l’edat de l’arbre i observant l’amplada de cadascun podem obtenir informació de la pluviositat d’aquell any, la temperatura, la llum, etc. Així un tronc d’un arbre centenari és com un llibre obert on podem llegir els esdeveniment climàtics del seu entorn.
• La fulla és un òrgan laminar de color verd degut a la presència d’una substància d’aquest color, la clorofil·la. Consta d’una part plana, el limbe, amb una cara superior,  l’anvers,  d’un verd més intens que la inferior o revers, i que sol estar recorregut per nervis. El limbe està sostingut per un peu més o menys curt que l’uneix a la branca anomenat pecíol i que en ocasions pot no ser-hi. La principal funció de les fulles és la de realitzar la fotosíntesi , procés mitjançant el qual les plantes fabriquen aliment a partir de l’aigua i les sals minerals que absorbeixen per les arrels i el diòxid de carboni que agafen a través de les fulles anomenats.Tot això és possible gràcies a la captació de l’energia del sol. Ni els animals ni els fongs són capaços de fer-ho. També a les fulles té lloc la transpiració que suposa una pèrdua d’aigua per la planta. Les plantes s’adapten al lloc on viuen modificant entre altres coses les seves fulles. Així aquestes poden ser grans i tendres en plantes de llocs humits o en canvi petites, endurides i protegides per ceres  o  pèls quan el clima és sec i s’ha de reduir la  pèrdua d’aigua per transpiració. Entre els arbres n’hi ha que perden les fulles a la tardor, caducifolis i els que no es queden mai sense fulles, perennifolis (les fulles es van renovant i la vida sol ser d’uns dos anys). La diferenciació de les plantes a través de les fulles té en compte tot un seguit d’aspectes tal com la disposició d’aquestes a les branques, la forma del limbe i del seu marge, si és simple o composta, color i presència de pèls a  l’anvers o el revers,… Veure: parts de la fulla, fulles simples i fulles compostes, tipus de nervis, fulles enteres i no enteres
• La flor és la part reproductora de la planta; resultat de la modificació d’una sèrie de fulles amb la funció de protegir les que seran les futures llavors i assegurar la seva subsistència, facilitar el transport, l’arribada del pol·len i la fecundació, la formació de la llavor i el fruit, així com la seva dispersió. Amb la fecundació es forma la llavor, produint-se en la flor tota una sèrie de canvis que comporten la transformació d’aquesta en fruit:  l’ovari de la flor madura i s’infla per allotjar les llavors. En el cas dels pins, els ginebres, els avets i d’altres coníferes, les llavors no resten protegides dins un ovari sinó que descansen sobre les esquames llenyoses, endurides i més o menys tancades de la pinya (pins, avets) o dins els gàlbuls (ginebre, ginebró). La dispersió de les llavors i els fruits es produeix gràcies a l’acció dels animals, del vent  o de l’aigua. La majoria d’arbres produeixen una quantitat considerable de llavors de les quals una gran part es perd en caure en terreny no adequat o ser menjades pels ocells o altres animals del bosc o recol·lectades per l’home. Les joves plantes són fàcilment trepitjades o menjades pels animals o destruïdes per la força del vent o pels aiguats.  Molt poques són les plantes que prosperen i poden donar lloc a l’arbre adult.
•  I les fulles, de què li serveixen a l’arbre?