Una sortida al bosc pot representar un temps de llibertat per tal que els nens explorin i s’apropin al seu entorn. Aquests es veuran desbordats per multitud de sensacions moltes d’elles noves, altres conegudes, de tipus sensorial, afectiu, de relació,… Així que en un primer moment resultarà difícil aconseguir la seva atenció. Però, si ho veiem des d’una altra perspectiva aquests elements de distracció poden no ser problemàtics si els nens estan “actius” ja que fomenten l’apropament al medi, la descoberta i la socialització. Pot ser una bona forma de començar.  Al cap d’una estoneta ja podem començar a plantejar què venim a fer i com ho farem. És en aquest moment que la utilització d’ un “ritual”com pot ser asseure’s tots en rotllana permet centrar el grup a l’hora de començar (i també com a tancament).

Objectius de les sortides:

• Estimulen l’entusiasme i reforcen les relacions entre els nens.
• Permeten retrobar-se amb si mateix i explorar les emocions
• Permeten una despesa d’energia individual que reforcen la concentració posterior.
• Ofereixen un moment ideal per observar el comportament dels alumnes fora de l’aula, tant entre ells com amb l’entorn.
• Creen un sentiment de pertinença al grup i afavoreixen la cooperació en les activitats de descoberta i aprenentatge dins la natura.
• Descobreixen i “s’apropien” del seu entorn natural proper, fent extensiu aquest sentiment a la natura en general.
• Permeten utilitzar el mètode científic. Això vol dir formular-se preguntes, fer recerca, trobar respostes i comunicar-les.
• Ajuden a establir un lligam entre el que s’aprèn a l’assignatura de medi i el món real que augmenta la capacitat de transferir el saber científic a altres dominis (competències)

L’exploració de descoberta comença abans de fer la sortida. Per preparar l’aprenentatge a la natura cal fixar un o uns objectius (no molts) i per tant definir una qüestió a la que donar resposta. Cada sortida pot generar preguntes per respondre a la següent sortida. Cal observar l’evolució entre sortides i estructurar el que s’aprèn en cadascuna. També però, es pot decidir no preparar res i deixar pas a l’espontaneïtat i a la descoberta.

La sortida és “per se” competencial i pot servir per lligar diferents àmbits:  a nivell lingüístic per enriquir el vocabulari, verbalitzar les observacions, inventar o explicar històries i contes. Les matemàtiques les podem practicar delimitant una parcel·la de bosc, fent mesures als arbres (alçada, circumferència,…) o calculant la distància des de l’escola al bosc per exemple. El Medi el treballem a través de la distinció Viu/No viu,  la descoberta dels animals (mitjançant la observació de rastres, restes i traces que deixa la vida animal, els sons del bosc,…) i les plantes i també de les relacions que entre ells s’estableixen. La utilització de claus d’identificació i de guies és bàsica per conèixer els éssers vius del nostre entorn.

Es pot iniciar la descoberta del bosc facilitant l’apropament lliure dels nens a la natura. Després es pot proposar una primera activitat que ha de ser curta i ajudi a crear lligams amb l’entorn (per exemple, buscar un arbre, tocar-lo, abraçar-lo i sentir la seva circumferència. Llavors, amb els ulls tapats i amb l’ajuda de dos companys cada nen haurà de reconèixer el seu arbre entre altres tres. Cadascú li dona nom al seu arbre i finalment li confien un secret…)

Cal deixar un temps d’adaptació en els qual els nens puguin situar-se a l’espai, veure, tocar,…És en aquests moments de llibertat que ells descobreixen els tresors del bosc…

El mal temps pot ser una oportunitat ja que provoca instants excepcionals i obre la porta a altres activitats com descobrir els cucs de terra, escoltar el so de la pluja, sentir les gotes a la cara.

La natura és un espai d’inspiració. Els materials naturals del bosc permeten crear una obra efímera artística, acolorida, sensible,…integrada a la natura. És interessant treballar el dibuix d’observació de la natura. Dibuixar, pintar, associar els colors, les matèries,…realitzar empremtes de l’escorça, i de les fulles, modelar fruits amb plastilina, fer la silueta de l’arbre sense detalls i relacionar arbre, detalls de l’arbre, animals associats,… Les activitats poden ser dirigides o lliures, col·lectives o individuals, les possibilitats són immenses. Això és el Land Art. També es poden construir cabanes, instruments de música, petits vaixells que poden flotar a l’aigua d’un rierol, seguir un camí amb els peus nus o trepitjar també amb els peus nus diferents tipus de materials del bosc,…

El material pedagògic per la sortida: Fitxa d’observació o paper o llibreta, llapis, llapis de colors, càmera de fotos i de video, bosses de paper per recollir els tresors, un pot amb lupa per observar les bestioles sense tocar-les, mapa o plànol de l’itinerari, guies per identificar animals i plantes, instruments de mesura, …

La fitxa d’observació hauria de contenir: data, nivell alumnes, nº alumnes, durada de la sortida, lloc, acompanyants i objectius de la sortida. Caldrà indicar les coses que s’han observat, les qüestions que els alumnes han proposat, … El mestre hauria d’anotar les qüestions que es proposa, problemes sorgits durant la sortida, comportaments observats en els alumnes, frases dels alumnes, material portat, què ha servit i què no, què ha faltat i qui ha estat el retorn per part dels alumnes i el nostre per tal de tenir-ho en compte en posteriors sortides.

A classe:  Cal endreçar totes les descobertes fetes i mirar d’establir relacions entre elles ja que són aquestes les que permetran entendre la idea d’ecosistema. Utilitzar eines de representació espaial, descobrir els components del paisatge, aprendre cronologia, investigar els canvis amb el pas de les estacions, el clima,…escoltar i identificar els sons de la natura. Cal aprofundir en els coneixements realitzats, fer recerca, elaborar un material i comunicar la investigació realitzada.