COMENTARI: Aquest poema pertany també al grup de poesies del cicle amorós marquià “Llir entre cards”.

El poeta l’inicia amb una detallada descripció de les festes i divertiments de l’època i la contraposa a la seva tristesa per l’amor ferit que sofreix. De fet el seu “jo” sap que el guariment que li cal no el pot aconseguir. El seu patiment, a causa del desamor de la dama, és tant intens, que només s’avindria a deixar aquest món d’infelicitat que l’impregna si tingués la certesa que la dama ploraria la seva absència, cosa ben dubtosa.

La conclusió del poema sintetitza la idea de la culpabilització de la dama davant la dissort amorosa del poeta.

El poema s’estructura en cinc cobles de vuit versos decasíl·labs amb una tornda de quatre que segueixen l’esquema de creu-creuada: 10A/10B/10B/10A/10C/10D/10D/10C. Ausiàs March utilitza el decasíl·lab de tradició catalana, amb cesura a la quarta síl·laba.