RAMON LLULL: “A vós, dona Verge Santa Maria…”

ramon-llull

Ramon Llull

Ramon Llull
[Ciutat de Mallorca?, 1232/33 — En mar (Mallorca) 1316]

Escriptor, filòsof, místic i missioner conegut també amb el sobrenom del Doctor il·luminat.

Hom té constància documental de l’existència dels Llull a Mallorca des del 1229. Sembla que la família provenia de Barcelona. En la seva joventut, consta que exercia com a senescal i va estar adscrit a la cort reial.
Tot i que va estar casat, tingué una vida matrimonial irregular, aspecte reflectit en els seus escrits autobiogràfics, en els quals s’acusa a ell mateix de passions desordenades, mundanitat i luxúria, concepte en el qual incloïa també la composició de poemes amorosos en la tradició de la poesia trobadoresca.

Pocs anys després d’haver passat la trentena, Llull experimentà la conversió que el portà al canvi dràstic de vida que el convertí en un dels pensadors més prominents de l’Occident medieval i en el primer i un dels més grans escriptors en llengua catalana.

Tot i la gran activitat viatgera, diplomàtica i missional, Llull pogué bastir una de les obres escrites més ingents de la història de la literatura: hom ha comptabilitzat fins a 243 obres autentificades, de les quals s’exclouen les perdudes. Li han estat atribuïdes també un cert nombre d’escrits apòcrifs, alguns dels quals per a desprestigiar-lo. Hom sap que escriví en català, àrab i llatí, llengües a les quals cal afegir el provençal en les obres rimades.

Una part substancial de la seva obra són traduccions (o versions, puix que les redactava de manera simultàniament) en una o dues d’aquestes llengües. En els inicis de la seva labor missional hom suposa que molts dels seus originals eren àrab, bé que no n’han pervingut als temps actuals i hom en coneix l’existència per referències indirectes. Més endavant, la llengua original dels llibres acostumà a ser el català, i hom sap que disposà d’ajudants, almenys, per a la versió llatina.

El conjunt de l’obra de Llull està supeditada al propòsit central de la conversió dels infidels i en conjunt es pot considerar de caràcter apologètic, però els diversos punts de vista amb què emprèn la defensa de la cristiandat permeten fer-ne una classificació a grans trets (i que no sempre es correspon exactament a cadascuna de les obres, ja que sovint obres d’un mateix tipus inclouen, en un grau divers, elements dels altres).

[Extret d’Enciclopèdia Catalana]. Si voleu saber-ne més feu un clic damunt de la publicació.

llull_2

COMENTARI: Aquest poema és inclòs en el capítol LXXVI del Llibre III del Llibre d’Evast e Banquerna. És dedicat a la Mare de Déu. En ell s’exalten les qualitats associades pel cristianisme a la figura de Maria. Qualitats que esdeven instruments capaços d’afavorir la conversió dels infidels i de promoure la pietat i devoció cristianes.

Cal destacar que Llull en aquest poema usa els recursos estilístics propis de l’amor cortès, però amb una temàtica i intencionalitat religiosa.

El poema consta de tres cobles.
La primera i la segona de vuit versos i la tercera només de quatre. La mètrica i la rima [consonant] s’estructuren:

1a estrofa: 10A/10B/10A/10B/8a/8a/10C/10C
2a estrofa: 10A/10B/10A/10B/8a/8a/10B/10B
3a estrofa: 8a/8a/10B/10B

Podeu descarregar el poema i la seva versió en català estàndard només fent-hi un clic.

També és possible veure i escoltar la versió musicada del poema, interpretada per Maria Dolors Laffite.