Dins d’aquest espai s’aposta per compartir pautes, estratègies, experiències… que ens ajudin a fer més fàcil l’acompanyament dels nostres nens i adolescents en el dia a dia del curs, que  molts cops pot arribar a ser complicat i esgotador.  Serà bo passar a la pràctica i explicar
experiències i resultats, perquè de vegades ens pensem que som els únics que patim una situació, i és enriquidor comentar-nos situacions i comportaments per anar aconseguint entre tots els petits èxits diaris amb els nostres fills i alumnes. En tot cas, aquí teniu l’ inici!!

Per a la millora de les habilitats acadèmiques del noi/a i de la seva conducta mentre  estudia o fa deures. També per treballar l’hàbit d’estudi quan no es té de forma més o menys constant.

Ens trobem sovint amb dificultats per:  mostrar atenció pels detalls i errors com a onseqüència de la distracció en els continguts i habilitats escolars, mantenir certa constància en les tasques assignades, per organitzar les activitats i la seva resolució, mantenir-se còmode i responsable
amb els deures escolars que requereixen un esforç mental sostingut, mantenir la disposició ordenada del material escolar, els llibres, etc. , no distreure’s fàcilment davant d’estímuls externs, recordar amb freqüència les activitats diàries o bé ser acurat en la seva realització.
O bé, fa servir unes estratègies memorístiques  pobres, té especial dificultat en la resolució de problemes o el seu rendiment varia en funció de l’estímul, de l’entorn i del moment.

Quan aquestes dificultats, sobretot atencionals, s’associen al risc de patir fracàs acadèmic cal que el nostre acompanyament es dirigeixi a mantenir  les situacions amb una pauta regular i ferma, a la vegada que propera i engrescadora.

Per a l’augment de les bones conductes.

Fer servir reforços positius, després d’una bona conducta, per tal de reforçar-la; (somriure,
aprovació, lloança, felicitació…).

Després d’una bona conducta, recompensar l’esforç retirant, oblidant, eliminant… algun aspecte que al noi/a li resulti desagradable.

Posar en pràctica, durant terminis més llargs, les recompenses secundàries; les fitxes, anotacions, senyals que s’aniran acumulant positivament i es descanviaran per determinades recompenses pactades.

Per a la reducció de les conductes no desitjables.

Eliminar els reforços positius davant d’una conducta negativa.

Temps fora (tècnica): el noi pot romandre en un espai mancat d’estímuls per tal que no
obtingui reforçadors positius externs (atenció, rialles d’altres…) per fer desaparèixer la conducta negativa.

Per a l’extinció de conductes que no volem mantenir; cal constància i fermesa, ignorem la
conducta sense mirar-lo ni raonar amb ell, sense cap gest d’expressió.  Recompensem la conducta desitjable o compatible.

Les recomanacions didàctiques.

Mantenir un acompanyament actiu i especificar la conducta que s’espera d’ ell quan fa la
feina.

Fer servir pràctiques graduades, de menys a més, i donar suport no només al rendiment sinó
al fet d’intentar fer la feina.

Possibilitat de rebre suport, a determinades hores de la setmana, d’ instrucció individual o en
grup reduït.

Mostrar molt entusiasme en l’aspecte organitzatiu; acompanyar el noi/a a planificar abans de començar, des de la preparació del material necessari abans d’iniciar una tasca fins a aspectes més complexos, com la resolució de problemes…

Augmentar l’estimulació de les tasques (necessitat de canviar formats, introduir novetats, fer servir esquemes molt visuals, exemples de la vida diària, etc.)

Permetre al noi/a  un accés continuat a les instruccions de “com es fa” en totes les tasques, amb el material de suport adient a l’abast.

Les tasques s’han de dividir en etapes breus, determinar el temps de feina i atenció, i ajustar la seva feina a aquest temps, que a poc a poc s’anirà augmentant a mesura que el noi/a progressi (principi de seqüenciació).

No es pot passar d’una etapa a l’altra fins que no hi hagi constància d’assimilació de coneixements (principi de progressió).

El noi/a necessita contínuament saber els efectes de la seva actuació mentre aprèn, sense demorar el reforçament ni les ajudes (principi de feedback).

El noi/a ha de poder seguir el seu propi ritme de treball.

Autoinstruccions, bones perquè ell/a les posi en pràctica.

M’ATURO            DECIDEIXO          SEGUEIXO           REPASSO

Abans de fer res, anomeno tot el que veig.

Aquí hi ha un text, és un conte. Aquest és el títol. El conte té tres paràgrafs. Aquest deu ser el
nom de l’autor. Aquí hi ha un dibuix de…. Aquest és el número de la pàgina, 52. Aquí posa el què he de fer. Aquí hi ha les preguntes del text. N’hi ha sis. Cada pregunta té quatre frases, suposo que són les respostes possibles. Cada frase té un quadradet, suposo que caldrà respondre-hi amb una creu.

Com em trobo?

Estic ben assegut?

He col·locat el paper en la posició correcta?

Agafo el llapis correctament?

Les línies són rectes?

Les lletres són de la mateixa mida?

Deixo suficient espai entre les paraules i les línies?

Respecto els marges?

Què és el què he de fer?

Exemple.  Llegir atentament el text i assenyalar amb una creu la resposta vertadera a cada pregunta.

Ara ja sé el que he de fer.

Com ho he de fer?

Segueixo les passes per llegir comprensivament un text.

Respirar profundament una vegada abans de començar.

Començar a llegir a poc a poc i aturar-me als punts.

Llegir una pregunta.

Llegir cada una de les respostes possibles i descartar totes aquelles que no hi encaixin.

Si trobo més d’una resposta possible, torno al text per cercar la resposta correcta.

Per trobar-la aviat, primer cerco una paraula clau de la pregunta i intento localitzar-la en
el text.

Quan estic segur de la resposta correcta, hi poso una creu.

Continuo amb la següent pregunta.

He d’estar molt atent (si m’adono que no m’he assabentat del que he llegit, torno enrere).

M’ha sortit bé?

Si m’ha sortit bé, em felicito i, si no, faig un repàs per veure on m’he equivocat.

Tant de bo siguin profitoses!!  Fins aviat.