Esquema de la història de la literatura catalana
- La lírica medieval (segles XII-XV)
Situació històrica, social i cultural
Des del punt de vista històric, s’anomena Edat Mitjana al període de temps comprès entre els segles V i XV.
S’inicia l’any 476, data de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident.
L’Edat Mitjana va acabar l’any 1492, data en què els Reis Catòlics van conquerir Granada i Colom va descobrir Amèrica.
Durant els primers segles de l’Edat Mitjana, la tranmissió de la cultura es duia a terme en els monestirs. Les universitats es van convertir més tard en un focus de cultura.
Des del punt de vista artístic, el romànic va arrelar a Catalunya com a reflex d’una societat feudal on Déu era el centre de la vida. El romànic va ser substituït pel gòtic a partir del segle XIII.
La societat medieval estava estructurada en tres estaments: La noblesa, formada pel rei, els nobles i els cavallers, entorn del castell s’organitzava l’activitat econòmica i social. Els eclesiàstics, grup format pel Papa, els bisbes, els abats, els monjos… Els pagesos que treballaven per a un senyor feudal.
Els tres estaments de la societat feudal queden ben reflectits en la literatura de l’època: Literatura trobadoresca, feta pels trobadors. Literatura moral i religiosa, en mans dels eclesiàstics. Literatura popular, difosa pels joglars.
Es considera que la llengua parlada en el segle VIII pels habitants de Catalunya ja era el català.
Els primers textos que s’han trobat escrits en català és una traducció d’uns fragments del Forum Iudicum (llibre de lleis visigòtiques), al segle XII i les Homilies d’Organyà, al segle XIII.
La cancelleria reial, organisme creat en el segle XIII, era l’organisme que s’ocupava de la redacció dels textos oficials.
Les obres i la temàtica són producte de la història, la cultura i el pensament medievals. El gènere més important de la literatura trobadoresca és la cançó, de tipus amorós.
- La narrativa medieval (segles XIII-XV)
Situació històrica, social i cultural
Al llarg de l’Edat Mitjana trobem obres narratives de diferents tipus:
Novel·les amb contingut doctrinal (Ramon Llull, segle XIII), literatura religiosa i moralitzant (Francesc Eiximenis, Sant Vicent Ferrer i Anselm Turmeda, segle XIV), cròniques històriques (Jaume I i Bernat Desclot, segle XIII)(Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós, segle XIV), prosa humanista (Bernat Metge, segle XIV), literatura satírica (Jaume Roig, segle XV) i novel·les cavalleresques (Joanot Martorell, segle XV).
- La Decadència (segles XVI-XVIII)
Situació històrica, social i cultural
La Decadència es caracteritza per la disminució de l’ús del català com a llengua literària.
La unió de la dinastia catalano-aragonesa amb la castellana en temps dels reis catòlics va contribuir a fer que l’ús del castellà es generalitzés com a llengua de la cort.
La invenció de la impremta facilita la difusió dels llibres i, per tant, de la cultura.
L’home del Renaixement (segle XVI) es converteix en el centre del món. Es pren com a model el món greco-llatí. Pere Serafí és l’autor més important del moviment.
L’home del Barroc (segle XVII) veu la vida de manera pessimista i es veu a si mateix com un ésser predestinat a la mort. La belllesa i l’harmonia renaixentistes són substituïdes per la foscor dels conceptes, el recarregament lèxic i sintàctic, la sàtira… Francesc Vicent Garcia és l’autor més destacat.
Durant la Il·lustració (segle XVIII) es valoren la raó i l’esperit científic i es cerca la felicitat individual i col·lectiva. El Neoclassicisme comporta un retorn al món clàssic i en Joan Ramis és l’escriptor més rellevant del moviment. El Pre-romanticisme es concreta en l’expressió dels sentiments i l’Ignasi Ferreres n’és l’autor més representatiu.
Les classes altes catalanes abandonen el país per anar a viure prop de la cort de Castellà i la llengua catalana és substituïda per la castellana, que passa a ser la llengua de cultura.
- Romanticisme, Renaixença, Costumisme, Realisme i Naturalisme (segle XIX)
Situació històrica, social i cultural
Catalunya va iniciar una important expansió. La població va créixer, es van produir canvis importants en l’agricultura i es va consolidar el procés d’industrialització, que , al seu torn, va generar profundes transformacions socials.
El Romanticisme és un moviment artístic que apareix a començament del segle XIX com a reacció al culte a la raó que havia imperat en el segle anterior (Il·lustració).
A Catalunya, el Romanticisme va coincidir amb l’època de la Renaixença, període en què la llengua i la cultura catalanes van començar a recuperar el prestigi. Jacint Verdaguer, Martí Genís i Aguilar i Àngel Guimerà en són els autors més destacats.
El Costumisme i el Realisme són moviments literaris que neixen com a reacció al Romanticisme i combaten tot el que és imaginatiu, fantàstic i subjectiu. Defensen la teoria que l’art ha de ser un reflex de la realitat. Hi predomina la descripció de la situació política, social i econòmica per sobre de l’acció. L’autor més representatiu és en Marià Vayreda.
El Naturalisme és un moviment nascut a França coma evolució del Realisme. S’incorporen a l’art teories científiques com ara el mètode experimental o el determinisme. Narcís Oller és l’autor català més representatiu del moviment naturalista.
Per tal de donar difusió a la llengua i la literatura catalanes es van organitzar els Jocs Florals, concurs literari anual que premiava la millor poesia segons el tema: la pàtria, la fe i l’amor.
- Modernisme, Noucentisme i Avantguardisme
Situació històrica, social i cultural
La societat catalana viu en una constant transformació a causa dels progressos tecnològics.
La burgesia és la classe social més benficiada en aquesta primera part del segle XX.
A la pagesia i la menestralia les coses eren diferents, una gran part dels membres d’aquestes dues classes passen a formar part del proletariat, que creix amb les noves fàbriques i la indústria.
El Modernisme (1892-1911) és un moviment artístic, literari i cultural que, en la seva defensa de l’art total, proporciona artistes importants en tots els camps: arquitectes, escultors, pintors, dibuixants, músics, escriptors… Dóna lloc a dues tendències: el regeneracionisme i l’esteticisme. En poesia destaca la figura de Joan Maragall, en narrativa Raimon Casellas, Caterina Albert, Prudenci Bertrana i Santiago Rusiñol i en el teatre Joan Puig i Ferreter i Santiago Rusiñol.
El Noucentisme (1906-1923) comporta un retorn al classicisme. Proposa continuar la tasca renovadora iniciada pels modernistes, però amb l’ajut i la col·lboració del poder polític. L’únic gènere conreat, gairebé exclusivament, és la poesia. Els autros més representatius són Eugeni d’Ors i Josep Carner.
L’Avantguardisme (1916-1934) va expressar en diferents corrents artístics: cubisme (pintura i literatura), futurisme (literatura), surrealisme (pintura i literatura)… És un conjunt de tendències que manifesten una actitud de ruptura contra l’ordre establert. Joan Salvat-Papasseit és el millor representant del futurisme i J.V. Foix és el millor exponent del surr a exiliar-seealisme.
La llengua catalana es troba en el primerpas d’un procés de normalització. A la fi del segle XIX, Pompeu Fabra va formular les seves propostes i va iniciar el camí per consolidar-les mitjançant la unificació ortogràfica i la creació d’una gramàtica i un diccionar normatius.
- La literatura des de la Guerra Civil fins als anys setanta
Situació històrica, social i cultural
La victòria de les tropes nacionals l’any 1939 va comportar l’establiment d’un règim dictatorial encapçalat pel general Franco.
En els primers anys de la dictadura franquista es va prohibir l’ús oficial del català, alhora que es prohibien les publicacions i l’ensenyament en cap llengua que no fos el castellà.
El nou règim abolia totes les institucions culturals que havia creat el Noucentisme.
Molts dels intel·lectuals catalans es van veure obligats a exiliar-se després de la Guerra Civil.
El Postsimbolisme fa una literatura que empra una llengua molt acurada i que busca la perfecció formal en l’obra literària. Salvador Espriu és l’autor més destacat d’aquest corrent.
L’Avantguardisme, corrent literari d’experimentació formal en la recerca de mitjans d’expressió alternatius. L’autor més representatiu d’aquest moviment és Joan Brossa.
Tendències realistes que es proposen de fer un retrat de la seva realitat immediata, i a tots els uneix l’ús d’una llengua col·loquial, sovint amb to conversacional, encara que força elaborada. Els dos autors més representatius de les tendències realistes després de la guerra són Josep Pla i Pere Quart.
La novel·la psicològica en què pren molt de relleu l’anàlisi psicològica dels personatges. Per tal d’aconseguir aquesta anàlisi s’usen tècniques com el monòleg interior o els símbols. Mercè Rodoreda n’és l’escriptora més representativa.
- La literatura contemporània
Situació històrica, social i cultural
El 20 de novembre de 1975 va morir el general Franco.
Aquesta nova situació es caracteritza per: llibertat i pluralitat polítiques, establiment d’un règim democràtic i la promulgació, l’any 1978, de la Constitució.
En els territoris de parla catalana, l’adveniment del règim democràtic va comportar l’establiment dels diversos governs autònoms i l’aprovació dels respectius estatuts d’autonomia.
La varietat fa que sigui difícil d’establir d’una manera clara quins corrents literaris predominen. Hi ha una revisió de tots els corrents anteriors, sovint per renovar-se els plantejaments, altres vegades per criticar-los, però en general es pot dir que té més força la personalitat dels diversos autors que els diferents corrents.
Alguns autors: Pere Calders, Manuel de Pedrolo, Joan Perucho, Baltasar Porcel, Carme Riera,Miquel Martí i Pol, Vicent Andrés Estellés, Quim Monzó…