SONEM

L’alfabet o abecedari consta de 26 lletres en català:  5 vocals i 21 consonants.

Les lletres de l’alfabet segueixen un ordre que permet, per exemple, ordenar les paraules en un diccionari.

A, be, ce, de, e, efa, ge, hac, i, jota, ca, ela, ema, ena,o, pe, cu, erra, essa,te, u, ve baixa, ve doble, ics o xeix, i grega i zeta.

Les paraules estan formades per síl·labes: la que pronunciem amb més força s’anomena síl·laba tònica; les altres són àtones.

Segons el lloc que ocupa la síl·laba tònica, les paraules poden ser:

Agudes: la síl·laba tònica és l’última (par-lar).

Planes:  la síl·laba tònica és la penúltima (xe-me-ne-ies)

Esdrúixoles: la síl·laba tònica és la antepenúltima (im-por-tan-tís-si-ma)

Hi ha paraules que porten accent gràfic a la vocal de la síl·laba tònica.  Aquest accent pot ser obert (`) o tancat (´):

La a sempre porta accent obert: està.

La i i la u sempre porten accent tancat: matí, ningú.

La e i la o poden portar l’accent obert o tancat, segons si el so que representen és obert o tancat: pogués, dèria; petó, victòria.

Les lletres e i o en posició tònica poden ser obertes o tancades, tant si porten accent com si no en porten.

No hi ha normes per saber quan són obertes o tancades.  Cal educar l’oïda per reconèixer el tipus de so i aplicar les normes d’accentuació.