L’hora del conte
mfornag3 | 13 octubre 2010Llegiu molt atentament el conte de LA CAPUTXETA
a molt de temps hi havia una noia molt bonica.La seva mare li havia fet una capa vermella i la noia la portava tant sovint que tothom li deia la Caputxeta vermella.
Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva àvia que vivia a l’altra banda del bosc, recomanant-li que no s’ entretingués pel camí, doncs creuar el bosc era molt perillós, ja que sempre anava rondant per allà el llop.
Caputxeta va recollir el cistell amb pastissos i es va posar en camí. la nena havia de travessar el bosc per a arribar a casa de l’ àvia, però no li feia por per què allà sempre trobava molts amics : els ocells, esquirols, …
De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu.
– On vas, nena? – li va preguntar el llop amb la seva veu ronca.
– A casa de l’ àvia – li va dir la Caputxeta.
– No és lluny … – va pensar el llop per a ell mateix, girant-se.
Caputxeta va posar el seu cistell a l’ herba i es va entretenir agafant flors : – El llop se n’ ha anat – va pensar -, no tinc res a témer. L’ àvia es posarà molt contenta quan li porti un bonic ram de flors a més dels pastissos.
Mentrestant, el llop se ‘n va anar a casa de l’ àvia, va trucar suaument la porta i la velleta li va obrir pensant que era Caputxeta.
El llop va devorar a l’ àvia i es va posar la gorra rosa de la malaurada, es fa ficar al llit i va tancar els ulls. no va haver d’ esperar gaire, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta.
La nena es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada.
– Àvia, àvia, quins ulls més grossos que tens!
– Són per a veure’t millor – va dir el llop tractant d’ imitar la veu de l’ àvia
– Àvia, àvia, quines orelles més grosses que tens!
– Són per sentir-te millor – va seguir dient el llop.
– Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!
– Són per a … menjar-te millor! – i dient això, el llop malvat es va llançar sobre la Caputxeta i la va devorar, el mateix que havia fet amb l’ àvia
Mentrestant, un caçador que havia vist com el llop entrava a casa de l’ àvia, i creient endevinar les males intencions, va decidir donar una ullada per a veure si tot anava bé a casa de l’ àvia Va demanar ajut a un segador i tots dos junts arribaren al lloc. Van veure que la porta de la casa estava oberta i el llop tombat al llit, dormint de tant tip com estava.
El caçador tragué el seu ganivet i va obrir el ventre del llop. L’ àvia i la Caputxeta estaven allà, vives!
Per a castigar al llop malvat, el caçador li va omplir el ventre de pedres i després el va tornar a tancar. Quan el llop va despertar del seu son, va sentir moltíssima set i es va dirigir a un estanc pròxim per beure. Com que les pedres pesaven molt, va caure a l’ estany de cop i es va ofegar.
La Caputxeta i la seva àvia no van patir més que un gran espant, però la Caputxeta havia après la lliçó. Va prometre a la seva àvia no parlar amb cap desconegut que trobés pel camí. D’ara endavant, seguiria les recomanacions de la seva àvia i de la seva mare.
| 70353 lectures publicat:08/02/2003 |
 |
|
| Administració |
