Les mestres tenim la capacitat d’observar tot el que passa a l’aula . Constantment estem pendents dels nostres alumnes, què fan, què diuen, amb qui juguen, a què juguen, què els hi agrada fer, quines dificultats tenen i en què, el perquè, què t’expliquen, com t’ho expliquen ,si es mostren alegres, tristos , enrabiats…..A més a més, ara gràcies a les noves tecnologies, podem captar aquells moments significatius on els protagonistes són els nens i nenes i així fent fotos de tot el què fan i expressen podem conèixer , saber i entendre una mica més la visió i interpretació que els infants tenen del món.
Generalment , quan llegim una imatge on hi ha un nen explorant fem una interpretació del què veiem de manera objectiva , des de la visió d’un adult. Poques vegades ens preguntem què passa per la ment del nen en aquell moment, donem per suposat què esta pensant el mateix que pensaríem nosaltres si fóssim ell. Si agaféssim una de tantes fotografies de les què els hi fem i ens paréssim a pensar en què esta pensant segurament què ens vindria al cap més d’una idea….. això si, deixant volar una mica la imaginació i posant-nos en el rol de nen.
Imaginem quin poder creatiu adquiriria una càmera fotogràfica en les mans d’un infant. Poder captar a través d’una imatge la realitat subjectiva que el nen té i interpreta del seu entorn. Pel nen ha de ser una motivació molt gran el poder retenir en una imatge allò que està observant.
Segurament que ens quedaríem sorpresos de la capacitat creativa i imaginària dels nostres alumnes si escoltéssim les explicacions i comentaris que sorgirien en el moment de visionar tots junts les fotografies. Possiblement alguns nens coincidirien en la interpretació del què veuen però d’altres segur que aportaríem altres visions diferents.
Per concloure ,podem dir que estem tots d’acord en afirmar la necessitat que tenim, tant les mestres com els infants, d’utilitzar les noves tecnologies a les aules com a mitjà d’aprenentatge, descoberta, comunicació i coneixement dels altres.
