EL RODACAMINS  (un conte  basat en el de sa  Mercè Rodoreda)  per Franck Salomón  (tercer de primària)   

 Hi havia una vegada quatre nens jugant a futbol i va venir el rodacamins. I va dir un nen: 

  -Anem que ve el rodacamins!- Perquè tenien por de que el rodacamins  agafava les criatures.

    Un nen es va distreure amb un mosquit. I li va dir el rodacamins: 

   -Tu no fuges? No tens por?- i el nen no va dir res.       

    Van passar tres minuts i va dir el nen: 

    -D’on vens?- I el rodacamins va contestar que venia de voltar pel món. 

    El nen que tenia els ulls brillants va riure i el rodacamins va preguntar-li perquè reia. 

   El nen va dir: 

   -Perquè m’agradaria anar a Egipte per conèixer els camells i veure les piràmides.- I el rodacamins va dir que ja hi havia estat. 

   Després va preguntar el nen:  

   -A quins  països has anat? 

    -A França, Romania, Itàlia, Argentina, Japó i Rússia  i molts d’altres i alguns que ni me’n recordo. 

     I es van fer molt amics. I el rodacamins va explicar-li que era d’un país on l’aigua era més alta que la terra. 

     I el nen va dir que havia de marxar cap a casa. 

     La mare li va preguntar on estava i ell va dir que estava parlant amb un senyor que era un rodacamins. La mare li va dir que no podia confiar en els desconeguts. Però el nen va contestar que eren amics. I la mare va dir-li que a vegades també els amics et poden fallar. 

     ES van trobar d’altres vegades prop de casa del nen i cada vegada parlaven més i més. Un dia el rodacamins va dir-li al nen que anava a El Marroc a veure uns amics. 

    El rodacamins va dir-li que li expliqués coses de l’escola i el nen va dir que jugava a futbol i tenia molts amics. Després va marxar. 

   El nen va arribar a casa plorant i la mare el va fer anar al llit. I el nen encara troba a faltar el rodacamins.