El professorat del centre prepara les activitats que durem a terme en aquesta jornada dedicada a les Arts Plàstiques. També hi col·laboren artistes, mares i pares.
Sortirà tot a la Web de l’escola i els resultats dels nostres tallers en aquest bloc.
Nosaltres hem fet cartells.

Cartells de la Diada d’Arts Plàstiques

Pintura sobre seda (sisè)

Hem anat a la Seu Vella a fotografiar-la.
És un monument magnífic que ens ha permès diferenciar l’art romànic (que ja hem treballat) de l’art gòtic ( projecte que iniciarem properament).
Només observant hem après moltes coses.
Amb les fotografies que us presentem de ben segur que us agafaran ganes d’anar a visitar-la.
Nosaltres, no hi ha cap dubte, hi tornarem!

Seu Vella Sisè A

Seu Vella Sisè B

Estem preparant, amb molta il•lusió, la nostra Primera Diada Científica.
Aquests són alguns dels cartells que hem fet fins ara.
Quin serà el que triarem per posar-lo al programa?

Jornada científica

La civilització egípcia ens ha seduït. Hem visitat les piràmides, la Vall dels reis i de les reines, ens hem passejat pel Nil i hem anat fins Abu Simbel.
Al museu del Caire hem gaudit de les meravelles artístiques i ens hem enlluernat amb les riqueses de la tomba de Tutankamon.
Hem esbrinat d’on procedeix el papir i hem dut a terme dos tallers.
En el primer hem “recuperat” fragments dels relleus que els egipcis feien sobre les parets dels temples, de les tombes…
En el segon, com que no tenim “papir”, hem emprat el “paper” que varem fer en el taller de reciclatge per escriure una frase emprant l’escriptura jeroglífica.

CINQUÈ A

CINQUÈ B

Hem emprat el paper reciclat que varem elaborar en el taller del projecte interdisciplinari del primer trimestre per fer el cartutx amb el nom del pare, de la mare i el nostre a la manera com ho feien els antics egipcis.

CINQUÈ A

CINQUÈ B

JEROGLÍFICS

No podem acabar l’estudi del món egipci sense practicar la seva escriptura jeroglífica, que ja hem emprat en la creació dels cartutxs.
Hem pensat o cercat una frase i l’hem transcrita emprant els seus signes jeroglífics.
Haurem de reconèixer quina és la de cadascú. Alguns han escrit la frase en català al peu de pàgina.
Ha estat un treball interessant

L’art romànic es desenvolupà a l’Europa Occidental del segle XI al segle XIII. L’arquitectura, l’escultura i la pintura són les seves principals manifestacions artístiques.
Nosaltres ens hem centrar especialment en la pintura que tenia una clara funció docent, i un marcat caràcter simbòlic, a més, d’estètic. Té les següents característiques: frontalitat, carència de volum i profunditat, formes geomètriques i esquemàtiques, adaptació al marc arquitectònic, antinaturalisme i hieratisme, encara que això es compensa amb una gran expressivitat de les figures.
Predomina el dibuix, amb línia grossa, colors plans i sense volum. L’espai es crea per la distribució de les figures en l’espai. La tècnica més utilitzada és la del fresc, el que requereix una certa preparació del mur: l’estucat. Els colors també poden aplicar-se al temple. Donada l’amplitud dels murs, la composició de l’escena adquirirà una importància singular. També es pintà sobre una tabla, per posar en els altars. La composició seguia les convencions del relleu.
Romànic 6è A

Romànic 6è B

Iniciem amb l’estudi de l’art Rupestre una sèrie de tallers de plàstica en els que a través de l’art coneixerem com vivien els individus de cada època concreta, quin era el seu àmbit social i com, aquesta societat, es reflectia en les manifestacions artístiques que produïen.
L’home sempre ha necessitat expressar les seves inquietuds i pensaments i l’expressió plàstica va ser el recurs idoni per transmetre aquestes idees.

L’art Rupestre és el que es va desenvolupar a l’època prehistòrica quan l’escriptura no existia.

Tècniques
Les pintures es van realitzar en abrics a l’aire lliure o coves rocalloses poc profundes. La roca s’utilitza com a suport. I els estris emprats podien ser els propis dits, pinzells, espàtules, retalls de pells, plomes…
Generalment, les figures es componen de traços simples que perfilen el contorn, reomplertes amb tinta plana, és a dir, sense barrejar colors.

Colors
Les pintures s’elaboraven a partir de terres, carbons vegetals, òxids de ferro, probablement diluïts amb resines vegetals o greixos d’animals per millorar la seva durabilitat i adherència a la roca.
El color més utilitzat és el vermell, en totes les seves variades tonalitats. Menys habituals són els ocres i el blanc. En molt poques ocasions s’utilitza el negre.

Rupestre 5è A

Rupestre 5è B

Rupestre 6è A

Rupestre 6è B

Projecte interdisciplinari: La Biodiversitat
En l’àrea de plàstica hem aprofitar el projecte interdisciplinari d’aquest curs per conèixer els processos de fabricació del paper (cinquè) i del vidre (sisè) i reflexionar sobre el seu impacte mediambiental.
En ambdós nivells el treball s’ha articulat en dues parts: una de recerca i un taller.
Varem iniciar el treball de recerca amb l’estudi dels recursos naturals, els processos de fabricació, els tipus de paper i de vidre, els processos de reciclatge, l’impacte mediambiental, els consells per a reciclar, per acabar reflexionant sobre els efectes que aquests processos tenen sobre la biodiversitat.

A cinquè, el taller va consistir en la fabricació de paper reciclat que, més endavant, utilitzarem com a suport per realitzar una obra artística.
A sisè varem reutilitzar els pots de vidre que tots tenim a casa per convertir-los en un artístic regal de Nadal.

El primer taller de plàstica ens ha sorprès. Què fem davant un full de dibuix i uns estris que utilitzem habitualment en l’àrea de matemàtiques?

Materials ( a sobre la taula):

Un full de dibuix DinA-3.

L’estoig amb el compàs, l’escaire, el transportador d’angles, el regle, el cartabó.

La capsa de colors

Les consignes de treball:

· Emprant els estris que tenim a sobre la taula hem de crear una obra d’art.

· No es pot fer cap línia a mà alçada.

· Anirem traçant línies i formes sense cap idea preconcebuda. Cal improvisar, a veure que surt a mesura que anem creant.

· Cal limitar tots els espais.

· Després ho pintem.

Fem servir colors de fusta, tothom té la mateixa quantitat i marca de colors, però després hem vist que els resultats han estat diferents.

A l’acabar hem observat les obres i ens adonem que hem emprat molts conceptes matemàtics:

– Distribució de l’espai.

– Línies obertes, tancades, rectes i corbes.

– Proporcions i simetries.

– Creació de noves formes geomètriques a partir de les que disposem.

Anàlisi del color:

.  Colors vius, pàl·lids, matisos… depenent de la pressió del llapis sobre el paper.

.  Segons la direccionalitat es produeix la sensació de diferents textures.

El resultat ens ha agradat molt. Hem creat una sèrie d’obres que permeten moltes interpretacions, sempre depenent de la capacitat d’observació i del grau d’abstracció de cadascun de nosaltres. Com més les anem observant, més lectures en fem.

Hem transformat el llenguatge matemàtic en llenguatge artístic.

Ja ho veieu… l’Art té infinitat de llenguatges.

CINQUÈ A

CINQUÈ B

SISÈ A

SISÈ B