L’art romànic es desenvolupà a l’Europa Occidental del segle XI al segle XIII. L’arquitectura, l’escultura i la pintura són les seves principals manifestacions artístiques.
Nosaltres ens hem centrar especialment en la pintura que tenia una clara funció docent, i un marcat caràcter simbòlic, a més, d’estètic. Té les següents característiques: frontalitat, carència de volum i profunditat, formes geomètriques i esquemàtiques, adaptació al marc arquitectònic, antinaturalisme i hieratisme, encara que això es compensa amb una gran expressivitat de les figures.
Predomina el dibuix, amb línia grossa, colors plans i sense volum. L’espai es crea per la distribució de les figures en l’espai. La tècnica més utilitzada és la del fresc, el que requereix una certa preparació del mur: l’estucat. Els colors també poden aplicar-se al temple. Donada l’amplitud dels murs, la composició de l’escena adquirirà una importància singular. També es pintà sobre una tabla, per posar en els altars. La composició seguia les convencions del relleu.
Romànic 6è A

Romànic 6è B