Els futur segurament que es descobriran mooooltes coses. Jo veient les pel·lícules i els llibres he tingut moltes idees.

-Les cases tindran molts pisos i per fora seran blanques. També hi hauran ascensors i per dins no tindran parets.     També a dintre hi haurà un comandament que podràs programar la casa i tindràs música, televisió…En resumit que ho tindràs tot!!!

-Els cotxes avui en dia ja en venen d’elèctrics que contaminen menys,però això si, al futur tindran dos tubs al darrere que sortirà foc i farà que el cotxe voli i també serà submergible!

-La carretera se sobresortirà i tindrà la forma d’una muntanya russa,perquè la gent a la vegada que condueixi, es divertirà d’allò més!

-La vestimenta serà igual, però les sabates tindran un sistema i faran que t’enlairis i caminis per l’aire. Serà xulíssim, no creus?

-I per últim, hi hauran al carrer teles gegants amb el canal del poble o ciutat.I mentre caminessis aniries veient les teles i t’assabentaries de tot!

Àfrica 6èA.

🙄   La luna de luz infinita
con su metálico brillo
iluminaba un universo de hierba.
Infinito es el amor del campo
que su amor envia cartas
a una serpiente enamorada.

Había una vez una niña que le llamaban Caperucita Roja,porque llevaba una capa con capucha de color roja, que se la hizo su mamá. La niña un día por su cuenta fue a casa de su abuelita, pero por el camino se encontró un cerdito y se lo comió crudo. Siguió el camino con el estómago lleno y se encontró un canguro pequeñito que estaba detrás de un árbol, y tambien se lo quiso comer, pero la madre le vio y le dijo:

– ¡Caperucita, no intentes comerte a mi hijo! pelea!

Caperucita ganó y como recompensa se comió a la madre y al hijo. Caperucita ya pesaba 200 kg i también se comió un pajarito que pasaba por allí cantando.

El bosque estaba destrozado  por cada paso de Caperucita. Al final llegó a casa de la Abuelita, y le dijo la Abuelita:

-¡Caperucita…que barriguita tan gorda, y que mofletes tan dulces!

Y dijo Caperucita:

-¡Lo se Abuelita, ven hacia aqui!

Y de repente se la comió en un plis plas, y Caperucita reventó y cuento contado este cuento se ha reventado.

Pero dijo el lobo:

-¿Y yo que?¿no salgo en el cuento? bueno es igual,¡no me sabia el papel!

¡¡Fiin!!

FEM UN RETRAT!

És un nena molt maca, té onze anys i la seva pell és molt blanqueta. Té el cabell de color castany, a mitja melena i molt bonic, els seus ulls són marrons, el seu nas i la seva boca són petits com els d’una formigueta. És una mica baixeta i també molt àgil, fa gimnàstica. La seva roba és molt xula, i gairebé sempre porta pantalons i samarretes que porten ninots. Ella és molt simpàtica i gens egoista. Té una germana més gran, i quan eren petites s’assemblaven molt, però ara han canviat.

Per últim diré que és una de les meves millors amigues, i sempre ho seguirà sent. Qui és?

RETRAT D’UN COMPANY

No és ni massa alt ni massa baix, té el cabell curt i negre com el carbó.

Les seves celles són gruixudes com les d’un llenyataire i les pestanyes llargues i corbades semblants a les de la Daisy. Els seus ulls són grans i de color verd clar, una mica diferents a la resta de nens de la classe.

És un nen graciós, sempre se li acudeixen coses que fan riure a la gent del seu voltant.És simpàtic, esportista, bon amic, tot i que, li agrada molt dir “tacos”.

Juga a futbol, és defensa però no li agrada gaire ja que ell vol ser mig.

El seu equip preferit de futbol és el Barça i el seu jugador preferit es

Leo Messi.

sabeu qui es ???????? Daniel Cobacho

Hi havia una vegada a l’any 1896, una nena anomenada Liliam.Ella no era una nena qualsevol sino que era una nena molt,molt i molt llesta.

La seva vida era com la d’una nena normal i corrent.

Liliam era una nena alta com un pi i prima com un espagueti,tenia els ulls blaus,el nas rodó,i el cabell negre com el carbó.

Ella sempre treia excel·lents.

Liliam mai anava tard a l’escola,sempre presentava els deures…

Va haver un dia d’hivern que se li va acudir de fer una màquina per viatjar a diferents llocs com a altres països,a altres ciutats,a altres pobles…i aixó només en 5 segons.

A la setmana següent que ja tenia dissenyada la màquina,s’hi va posar a fer-la,va trigar dies i dies però al final amb tant esforç la va acabar.

Ella estava molt contenta,perquè sabia que amb aquella màquina podria fer historia i podria guanyar totes les matricules.

Però les coses no van sortir com ella esperava,ella tenia una enfermetat molt greu,tenia el cor malament,no li funcionava com corresponia.

Liliam al dia següent va morir per un  atac de cor,els seus pares estaban però que molt tristos.

La seva mare va entrar a la seva habitació per a recordar-la,quan la seva mare es va girar va veure una cosa molt gran i ademes tapada,ella la va destapar i va comprendre perquè Liliam és passava tot el dia a la seva habitació.La seva mare va exclamar:

-Pel que posa aquí sembla que és una màquina per viatjar a altres llocs!!!

Finalment,com ja compreneu la seva mare li va dir a tot el món,l’invent sortia per la televisió,per la radió,pel diari,per les revistes…

Anaven passant els anys fins que ja era 2010,ara tothom intenta superar el record amb la millor màquina,però ningú es millor que la increïble Liliam.

De:Mar Ullate . 6èA.