LES MASCOTES
Les mascotes són una font de companyia
que t’alegren el dia.
N’hi ha de molt divertides
i també de totes les mides.
Jo tinc una gata bella
com una dolça donzella.
Cada matí es renta la cara
i parla amb la meva mare.
Els seus ulls són dos verdes olives
i la seva cua una llarga serp,
recorre els patis de les veïnes
i torna amb les potes de color verd.
Había una vez una niña que le llamaban Caperucita Roja,porque llevaba una capa con capucha de color roja, que se la hizo su mamá. La niña un día por su cuenta fue a casa de su abuelita, pero por el camino se encontró un cerdito y se lo comió crudo. Siguió el camino con el estómago lleno y se encontró un canguro pequeñito que estaba detrás de un árbol, y tambien se lo quiso comer, pero la madre le vio y le dijo:
– ¡Caperucita, no intentes comerte a mi hijo! pelea!
Caperucita ganó y como recompensa se comió a la madre y al hijo. Caperucita ya pesaba 200 kg i también se comió un pajarito que pasaba por allí cantando.
El bosque estaba destrozado por cada paso de Caperucita. Al final llegó a casa de la Abuelita, y le dijo la Abuelita:
-¡Caperucita…que barriguita tan gorda, y que mofletes tan dulces!
Y dijo Caperucita:
-¡Lo se Abuelita, ven hacia aqui!
Y de repente se la comió en un plis plas, y Caperucita reventó y cuento contado este cuento se ha reventado.
Pero dijo el lobo:
-¿Y yo que?¿no salgo en el cuento? bueno es igual,¡no me sabia el papel!
¡¡Fiin!!
Hola, sóc la Raquel, tinc deu anys i vaig a 6èA 😀 M’agrada molt el futbol, i abans anava a un equip anomenat Sentmenat ,com el poble, però ara vaig a gimnàstica que tambe m’agrada molt . També m’agrada molt l’acadèmia d’anglès que hi vaig, que es diu Aims. M’agrada molt anar amb texans i amb samarretes de marca o amb les samarretes del Madrid o d’ Espanya, perquè com ja sabeu el Madrid es el millor club del món.
L’any passat se’n van anar dos nens del cole: el Manel que s’anat a Alicun de Ortega, que esta a Andalusia i l’Ainoa que s’anat a València, un Poble anomenat Manises , i estem molt tristos, però per altre costat han vingut dos nens nous i una nena: el Bruno que es de Brasil, el Javi que es de Jaén i la nena es diu Kelly, que es d’Equador, i estem molts contents.El professor es el mateix que l’any passat l’Òscar que es molt graciós, simpàtic i una mica desordenat. 🙂
El poble és petit però no necessitem més. Tenim tres escoles un camp de futbol dos pavellons, la policia local, el nou poliesportiu, dos piscines per l’estiu, clubs d’esports com de futbol, de hokey, de gimnàstica… però amb això estem molt contents tots els habitants d’aquest poble.
Raquel Sánchez Ortega 😛
FEM UN RETRAT!
És un nena molt maca, té onze anys i la seva pell és molt blanqueta. Té el cabell de color castany, a mitja melena i molt bonic, els seus ulls són marrons, el seu nas i la seva boca són petits com els d’una formigueta. És una mica baixeta i també molt àgil, fa gimnàstica. La seva roba és molt xula, i gairebé sempre porta pantalons i samarretes que porten ninots. Ella és molt simpàtica i gens egoista. Té una germana més gran, i quan eren petites s’assemblaven molt, però ara han canviat.
Per últim diré que és una de les meves millors amigues, i sempre ho seguirà sent. Qui és?