El passat trimestre vam anar un tarda de visita l’Ajuntament a veure l’ Alcaldessa perquè havíem fet unes eleccions a l’escola.

Quan vam arribar a l’Ajuntament tots els caps dels nostres propis partits polítics van seure al costat de l’Alcaldessa i van començar a comentar les nostres propostes. L’Alcaldesa les anava apuntant en un paper per poder-les debatre després.

Quan vam acabar l’Alcaldessa va deixar parlar al públic (els altres nens dels grups) i fer preguntes. Quan el públic va acabar de fer les preguntes i ens vam acomiadar, vam tornar al col·legi i a classe vam donar la nostra opinió sobre la visita a l’Ajuntament i el seu funcionament.

Santi Cano

SUPERMAN VS FREAKMAN

Fa molt i molt de temps hi havia un home que era molt hàbil i dolent, li deien Freakman.

Tenia un ajudant que es deia Antony, aquest es pensava que era guapo però no era

per tant. Tenia sed i va beure un got d’ aigua que el feia ser més llest.

Un dia van voler anar a una presó aïllada enmig del mar a treure a tots els presoners

empresonats. Van anar amb una barca. Quan van entrar, silenciosament, en Freakman va entrabancar-se amb una roca i va caure de morros.

 L’Antoni va veure un policia i va intentar atrapar-lo, però el  policia va reaccionar i el va atrapar a ell.

Freakman va seguir tot sol fins que va arribar a la sala de controls. Va començar a pitjar tots els botons per alliberar tots els presoners, però de sobte va arribar Superman.

– Com sabies que estava aquí? -Va preguntar Freakman.

Superman li va dir que el policia que  havia atrapat a l’Antoni l’havia obligat a dir els plans d’en Freakman, i quan ho va aconseguir el van trucar.

Freakman i Superman van començar a lluitar de manera increible, es donaven empentes, cop de punys i patades.

Al final van arribar a un acord, Freakman no seria dolent i Superman no el perseguiria més.

Així, nois i noies, es demostra que la millor manera de solucionar les coses és parlant i no pegant.