Hi havia una vegada una nena petita de cabells llargs que es deia Clara.

La Clara no veia gens bé i li havien de posar ulleres.

La Clara es va posar a plorar perquè deia que estava lletja amb ulleres. La seva germana petita que es deia Ana, cada dia es reia d’ella i la Clara es posava a plorar.

Van passar el anys i la Clara es va posar lentilles.

Li agradava molt anar a la platja, un dia se li van perdre les lentilles a l’aigua (costaven 8.000 euros) i no podia comprar unes altres perquè era pobre. Així que va tormar a les ulleres.

Es va comprar unes ben boniques i la seva germana unes molt lletges.

La Clara no va riure de la seva germana.

No hem de fer als altres el que no volem que ens facin a nosaltres.

Pablo Ruiz