A la biblioteca hem llegit el conte “MIRALL” de l’autora coreana Suzi Lee. Realment ens ha sorprès molt aquesta història! Una història on cadascun de nosaltres hi hem trobat diferents interpretacions i hi hem dit la nostra. Una història que juga amb la imatge d’un mateix reflectida en un mirall La línia que separa les dues pàgines serveix de frontera entre la il·lusió i la realitat i esdevé tot un símbol del món simètric. El contrast entre el món real i l’imaginari ens condueix cap a un final inesperat. Podem traspassar el llindar de la realitat? On és la frontera entre el real i l’imaginari? Com ens veiem a nosaltres mateixos? Veiem la nostra vida reflectida? O és la imaginació que ens mostra  com som en realitat? Hem volgut experimentar el món de les simetries i del reflex, no només amb paraules, sinó amb el propi cos. Per això hem fet “EL JOC DEL MIRALL”. Per parelles hem preparat diferents figures simètriques que poguessin expressar alguna cosa que el llibre ens ha fet sentir. Després ho hem provat amb moviment. El moviment ens ha suggerit el so i, d’una manera totalment improvisada hi hem posat sons fent percussions també amb el nostre cos. Tot plegat ha estat un experiment que ha partit de les converses i les reflexions que el conte ens ha suggerit. I és que aquest conte, com diu la senyoreta, “té molt de suc”!! Us deixem una mostra del nostre experiment i per suposat que us recomanem, tant als nens com als pares, que us mireu aquest llibre…però, aneu amb compte… DARRERE UN MIRALL…HI POT PASSAR QUALSEVOL COSA!