Divendres passat, la nostra biblioteca es va convertir en un espai una mica màgic.
La màgia de “l’arbre de les històries” va combinar-se a la perfecció amb una veu tranquil·la, dolça, humil… una veu que, sense presses, anava explicant tot allò que els nens i nenes de cinquè volien saber. Era la veu, és clar, de l’Eulàlia Canal.
Tots els alumnes havien preparat moltes preguntes i l’Eulàlia les va anar responent totes. I ho va fer des de dins, tal i com ella escriu, tal i com ella és: amb sentiments, amb ganes, amb carinyo…
Ara tots sabem una mica més de com n’és de difícil, però també de bonic i gratificant, escriure històries. Però, sobretot, ara tots coneixem una mica més l’Eulàlia i, a través de les seves paraules i de les seves obres, segur que alguns de nosaltres tindrem més ganes de conèixer noves històries.
Hi ha llibres que no et deixen indiferent. Que quan acabes de llegir-los alguna cosa ha canviat a dins teu. Això ens ha passat amb el llibre de l’Eulàlia: la Lluna, en Nanuk, en Juli, en Jonàs… ja sempre els tindrem a la nostra memòria, perquè ens han fet emocionar, ens han fet pensar i potser fins i tot ens han ajudat a “créixer” una mica més…
Vam acabar la sessió amb la lectura en veu alta, per part d’uns alumnes, de l’últim fragment del llibre. És un fragment tan bonic que quan acabes de llegir-lo i tanques el llibre… ja tens ganes de tornar-lo a llegir de nou!
Gràcies Eulàlia per la teva visita, per les teves sàvies explicacions i, sobretot, gràcies per fer possible que puguem llegir les teves històries.
FRAGMENT FINAL DE “L’ARBRE DE LES HISTÒRIES”
porque no sale cinque b
Nerea, bonica:
No surt cinquè B perquè només tenia a mà aquesta foto que, resulta que és de l’altre grup. No et preocupis que de seguida que aconseguim un foto del teu grup, també la posarem.
D’acord? A part d’això, espero que et vagi agradar la trobada amb l’Eulàlia Canal, que és el més important. A mi em va semblar fantàstica!!
Un petonet.
Anna
Em va agradar que vingués a la biblioteca de la nostra escola l’Eulàlia Canal. Era interessant quan explicava com feia ella
les seves històries(pensava l’argument, quins serien els personatges…) Va dir que a vegades quan començava una història i no li agradava la ficava en un calaix.
Sabeu què…? El tió m’ha portat el llibre un somni dins del mitjò i ja he començat a llegir-lo.
Bon any a tots!!!
Aida.
Aida: El teu tió és molt eixerit! Ja sap bé el que et regala, ja! Espero que disfrutis molt d’aquesta història. Als teus pares també els agradarà si la llegeixen, segur!
Bones Festes per a tots!
Anna
Hola, a tots,:
Em va agradar molt que vingués l’Eulàlia Canal. Tinc per llegir un llibre de l´Eulaia….. Ja ho comentaré….. DEU A TOTS!!!!