
Temps era temps que un bon dia … una veu amiga ens va dir:
– Cal portar un tub de rotllo de paper de water.
I per què serà això?, es preguntaven els nois i noies.
– Deu ser que hem de fer un experiment, deia una noia amb cuetes.
– No, segur que és una broma. Com és posible que uns nens i nenes de primer tinguem que portar aquest objecte, si a casa el llencem, va dir un noi amb cara de sorpresa.
Els tubs s’anaven amuntegant i el ulls encuriosits veien com les mestres cada dia estaven més satisfetes en augmentar la quantitat enmagatzemada.
Per fí va arribar el dia!!
– Cadascú agafarà el seu tub i el posarà a sobre de la taula!!
– Ara quedarà resolt l’enigma es deien.
I així va ser com vam construir el caça castanyes més bonic que ningú podia imaginar.
El temps passa però … les tradicions queden.
Ara tornem a celebrar la festa de la Castanyada, la nostra festa.
Una festa que compartim amb el Halloween.
