Ja s’acaba el curs… Els alumnes de l’Aula d’Acollida us desitgem unes bones vacances. Nosaltres tanquem l’aula, però durant l’estiu, a part de gaudir de les vacances, també continuarem treballant en català.
BON ESTIU!
En motiu de la Diada de Sant Jordi, un any més a l’Institut Canigó es van organitzar els premis literaris. Molts alumnes del centre hi van participar en diferents categories.
A l’Aula d’Acollida es va proposar la realització de cal•ligrames. A continuació podem veure el cal•ligrama guanyador.
Cal·ligrama realitzat per la Julia Turcu de 1r ESO C.
Els alumnes de l’Aula d’Acollida del centre han treballat durant el segon trimestre l’obra de teatre Uns veïns beneits per tal de representar-la el dia de Sant Jordi.
Tots els alumnes-actors la van escenificar a l’Escola Antònia Simó i Arnó davant dels alumnes de primària, que s’ho van passar molt bé.
El dilluns següent, també la van representar a l’Institut davant d’un públic diferent, aquest cop van ser els alumnes de l’Aula d’Acollida de la mateixa escola que van poder gaudir de l’obra. El nostre alumnat també va poder veure la seva representació, una representació fantàstica!
Més endavant, podrem veure el vídeo de la l’obra.
Això era i no era un soldat que venia de la guerra. Tornava al seu poble caminant, cansat, ferit i pobre com una rata. Només tenia un violí. El soldat tocava el violí per les places dels pobles i la gent li donava menjar o algunes monedes. I així vivia.
Un dia, cansat de caminar, el soldat es va asseure enmig d’un bosc i es va posar a tocar el violí. Mentre tocava, va passar la Mort. La Mort es va asseure a escoltar la música.
– M’agrada molt aquesta música que fas -va dir la Mort.
– A molta gent li agrada la meva música. Toco pels pobles i la bona gent em dóna menjar o diners. Tu, què em dónes?
– No tinc menjar, jo no en necessito. Tampoc necessito diners, per això tampoc en tinc. Però et pagaré la teva música amb un regal ben especial: em podràs veure al costat del llit dels malalts. Si sóc als peus del llit, el malalt es curarà, però si sóc al capçal del llit, el malalt es morirà.
A partir d’aquell moment el soldat no va tocar més el violí. Va anar pel pobles anunciant que era metge. La gent que tenia un malalt a casa l’anava a buscar.
El soldat entrava a l’habitació del malalt, si veia la mort als peus del llit, deia:
– Tranquils, es curarà. Doneu-li aigua amb sucre.
Però quan la mort era al capçal del llit el soldat deia:
– Ho sento, no té remei. Es morirà.
No fallava mai, sempre ho encertava. I es va fer molt famós.
Quan va arribar al seu poble, va posar un rètol a la porta de casa seva. Un rètol que hi deia: METGE. I com que tenia una fama tan gran, es va fer molt ric.
El rei es va posar malalt, molt malalt. No sabien què tenia i no podien curar-lo. Van buscar el soldat. –senyor metge, el rei està malalt, molt malalt, vingui al palau. Vostè el curarà. El soldat va entrar a l’habitació del rei i va veure la Mort al capçal del llit. Va pensar:- Si el rei es mor diran que sóc mal metge. El soldat va parlar amb els criats del rei: – Aneu a casa meva i porteu-me el violí –Va demanar el soldat.
Els criats del rei van anar a buscar el violí i el van portar al palau.
El soldat es va posar a tocar el violí. Va tocar una cançó dolça, suau, una cançó com les canten les mares per fer dormir els nens. El soldat va tocar tan bé que la Mort, que treballa molt i dorm poc, es va adormir.
– Gireu el llit del rei! – va dir el soldat.
I els criats van girar el llit del rei; van posar el capçal en el lloc dels peus i els peus en el lloc del capçal, de manera que la Mort va quedar als peus del llit.
– El rei es curarà –va dir el soldat.
La Mort es va despertar:
– Què m’has fet? Me les pagaràs!
– Perdona’m, perdona’m! No ho faré mai més!
El soldat no va tornar a enganyar la Mort. Va continuar treballant de metge fins que es va fer vell, molt vell.
Un dia La Mort va anar a casa del soldat.
– Bon dia, soldat!
– Bon dia, senyor la Mort! Com anem?
– Jo molt bé –va dir la Mort -. He vingut a veure’t perquè fa molts anys que ens coneixem i mai no has vingut a cas meva. Vull que vinguis a visitar-me.
– D’acord. Demà vindré –va dir el soldat.
L’endemà, el soldat va agafar el seu violí i se’n va anar a casa de la Mort. La casa de la Mort era un gran palau tot fet d’ossos de persones mortes. A dins, totes les sales estaven plenes de llànties. Hi havia llànties plenes d’oli que feien una flama grossa i brillant, hi havia llànties mig buides que feien una flama petita i dèbil. També n’hi havia de ben buides, apagades. – Què són aquestes llànties? –va demanar el soldat.
– Cada llàntia és la vida d’una persona del món –va dir la Mort-. Veus aquesta llàntia tan plena? És la d’un nen que acaba de néixer. Veus la del costat, que està mig buida, és la del seu pare.
– I la meva? On és la meva llàntia?
– Aquí –va dir la Mort. I li va ensenyar una llàntia gairebé buida, gairebé sense oli.
– No em queda gaire temps de vida –va dir el soldat.
– No –va dir la Mort-. Ets molt vell.
– Doncs, saps què? -va dir el soldat-. No val la pena que torni a casa meva. Tinc tan poca vida que em moriria pel camí. Si no et molesta, em quedaré aquí amb tu.
– Queda’t, si vols – va dir la Mort.
El soldat es va asseure en un racó, va agafar el violí i es va posar a tocar. La Mort es va asseure a escoltar i, com que ja sabem que va molt cansada, es va adormir. Llavors el soldat va agafar la llàntia de la seva vida i va sortir corrent del palau de la Mort.
Des d’aquell dia el soldat va pel món tocant el seu violí, com a paga demana una mica d’oli per a la seva llàntia. Si un dia vas pel carrer i veus un home molt vellet que toca el violí i té una llàntia al costat, no ho dubtis, és el soldat que va enganyar a la Mort.
Preguntes:
Respostes :
Conte treball per la Jihane Hebjaoui
1r ESO B – Aula d’Acollida
A partir del llibre Llevat. Textos per a alumnat nouvinguts, els alumnes de l’Aula d’Acollida han treballat diferents històries. Aquí podem veure el conte del llop i l’ovella amb les preguntes i respostes corresponents.
Més endavant, podrem veure altres històries que també han treballat.
Això era i no era un llop. Un matí, el llop es va despertar i es va fer un pet. –PRRRP! Un pet! M’he fet un pet! Avui tindré sort! Avui menjaré!
El llop tenia gana, molta gana, perquè feia set dies que no menjava res. El llop era un beneit, pensava que fer-se un pet donava bona sort.
El llop pensava que tindria bona sort i trobaria alguna cosa per menjar.
En un prat va trobar una ovella amb el seu xai.
El llop va dir:
– Ovella! Dóna’m el teu xai que me’l vull menjar! Que tinc molta gana!
– Nooo! -va dir l’ovella.
– Sí! Dóna-me’l, que fa set dies que no menjo! –va dir el llop.
– Beee, beee… –feia el xai.
– És molt petit, encara!
– M’és igual! Tinc molta gana!
– Espera’t quinze dies, que serà més gran i tindràs un tall més gros –va dir l’ovella.
– No, no. No em puc esperar. Dóna-me’l ara mateix. Tinc molta gana.
Va arribar una guineu.
– Què us passa? De què parleu? –va dir la guineu.
– El llop es vol menjar el meu fill –va dir l’ovella.
– Tinc molta gana. Fa set dies que no menjo –va dir el llop.
– El meu fill és molt petit. Té poca carn –va dir l’ovella.
– M’és igual –va dir el llop.
– Jo li dic que s’esperi quinze dies i el xai tindrà més carn -va dir l’ovella.
– No. No m’espero. Tinc molta gana –va dir el llop.
La guineu va escoltar el llop, va escoltar l’ovella i va dir:
– Tinc una idea!
– Quina idea? –va preguntar el llop.
– Llop, deixa el xai. No te’l mengis –va dir la guineu.
– Sí, sí. Me’l vull menjar. Tinc molta gana –va dir el llop.
– No et mengis el xai. L’ovella et donarà un formatge de cent quilos.
– Un formatge de cent quilos? –va dir el llop.
– Sí, sí, un formatge de cent quilos –va dir la guineu.
– Molt bé! D’acord! –va dir el llop. – Ovella, dóna’m el formatge.
– No, no –va dir la guineu. – Ara no. Te’l donarà aquesta nit.
– Aquesta nit? –va preguntar el llop.
– Sí.
– I, on? –va preguntar el llop.
– Al costat del pou –va dir la guineu.
– Molt bé. Aquesta nit ens trobarem al costat del pou -va dir el llop.
El llop se’n va anar i es va quedar la guineu i l’ovella amb el seu fill.
L’ovella va dir:
– Oh! Guineu! Per què li has dit això? Jo tinc cap formatge!
– És igual –va dir la guineu.
– No, no, el llop s’enfadarà. Jo no tinc cap formatge per portar-li.
– Tranquil·la. No passarà res. Vine al pou aquesta nit –diu la guineu.
Es va fer de nit. El sol es va pondre i va sortir la lluna. Una lluna groga, una lluna rodona com un formatge.
Es van trobar la guineu i l’ovella.
– Guineu, on és el formatge? –va preguntar l’ovella.
– Veus la lluna? –va dir la guineu. – La veus dins del pou, reflectida a l’aigua?
– Sí, la veig reflectida a l’aigua.
– Doncs li direm que és el formatge que hi ha caigut.
Va arribar el llop.
– On és el meu formatge?
La guineu i l’ovella es van posar a cridar i a plorar:
– Ai llop! Ai llop! Quina desgràcia!
– Quina desgràcia? Què ha passat?
La guineu va dir:
– El formatge ens ha caigut al pou!
– Ai, ai! A dins del pou! –va dir l’ovella.
El llop va mirar dins del pou. Va veure la lluna reflectida a l’aigua i va pensar que era el formatge que hi havia caigut.
– Pobre de mi! Què farem, ara? -va dir el llop.
– Tira’t al pou i agafar el formatge –va dir la guineu.
– Molt bé! Ara l’agafo.
El llop es va tirar al pou, va buscar el formatge però només hi va trobar aigua. Tanta aigua que es va morir ofegat.
En commemoració al Dia Internacional de la Dona Treballadora, els nois i noies de l’Aula d’Acollida han realitzat un mural que porta per títol Dones del món. En aquest mural, l’alumnat ha escollit una dona important del seu país d’origen i una dona significativa de Catalunya. Han buscat informació i imatges sobre cada una d’elles i han redactat breus escrits per confeccionar el treball.
Aquí podeu veure les fotografies que exemplifiquen la tasca duta a terme.
Esperem que us agradi!
Els alumnes de l’Aula d’Acollida s’han endinsat en el món del Carnaval. Han conegut i treballat diferents aspectes d’aquesta festa, tant de Catalunya com d’arreu del món.
A continuació podem veure com els alumnes es confeccionaven les seves pròpies màscares carnavalesques.
Catalunya està situada al nord-est de la Península Ibèrica. Al nord, limita amb els Pirineus i França. Al sud, limita amb la Comunitat Valenciana. A l’est, amb el Mar Mediterrani. I a l’oest, amb Aragó.
Catalunya està divida en quatre províncies -Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona- i en 41 comarques.
Catalunya té una història, una cultura i una llengua pròpies.
El català és la llengua pròpia del país i la parlen uns set milions de persones. El castellà també és llengua oficial a Catalunya.
L’Onze de Setembre és la Diada Nacional de Catalunya.
La bandera de Catalunya es coneix com a senyera.
Els alumnes de l’Aula d’Acollida han fet petits relats digitals sobre records, aficions… relacionats amb la seva vida.
A continuació en podrem veure una mostra.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/UaILDaMymoo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Xno5iGx7IWM" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/8wQUtXLL79Y" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/F-UIQeNhdVw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/nEFLIWL2SAY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/AhFYFXH1vDI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/l5GfZi_Ez10" width="425" height="350" wmode="transparent" /]